Conceptes jurídics i pràctica política. Les conclusions de l’àrea de llengua i dret del II Congrés Internacional de Llengua Catalana vint-i-cinc anys després

Resum

El 1983, la unanimitat parlamentària per la Llei de normalització lingüística va ser fictícia. Van quedar-ne fora qüestions essencials per a l’estatut jurídic del català, com que conèixer-lo fos un requisit per a accedir a la funció pública; els models lingüístics a aplicar a l’ensenyament i a l’administració van quedar oberts i, finalment, el Govern espanyol de Felipe González (PSOE/PSC) la va impugnar.El II Congrés Internacional de Llengua Catalana va comptar amb una Àrea científica de llengua i dret que, analitzant la Llei i el seu context, va fer públiques conclusions i propostes. Passats 25 anys, les propostes que depenien de la Generalitat s’han materialitzat, però en gairebé cap de les que depenien de l’Estat espanyol hi ha hagut progressos significatius. Les conclusions generals de l’Àrea V del Congrés van influir d’una manera decisiva en la configuració dels conceptes de llengua pròpia, doble oficialitat i normalització lingüística i continuen sent vigents. En canvi les propostes d’actuació concretes semblen superades. Això ens mostra que és essencial per a una política lingüística comptar amb fonaments clars i permanents i adaptar les actuacions a la situació de cada instant.