Polítiques editorials

Objectius i temàtica

La Revista de Llengua i Dret (RLD) s’ha consolidat com a revista acadèmica de referència en la seva triple especialització: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic i la política i la planificació lingüístiques, és a dir, com “la revista de la llengua del dret i del dret a la llengua”. Un altre objectiu fundacional de l'RLD és promoure la recerca en llengua catalana en tots els seus camps d'especialitat. 

Des dels inicis ha tingut una clara vocació internacional, a través de l’interès per incorporar-hi veus externes que n’enriqueixen el debat i amb la voluntat de difondre internacionalment els estudis que s’hi publiquen, per això s’ha treballat de forma acurada perquè compleixi els criteris de qualitat editorial exigibles a qualsevol publicació científica i augmenti, així, la presència en repositoris i bases de dades de revistes científiques nacionals i internacionals i, per tant, la valoració en les agències qualificadores. És un procés constantment obert que ha donat fruits, com ha estat, entre d’altres:

  • La incorporació de la Revista en bases de dades com Dialnet, Raco, Dulcinea o DOAJ, entre moltes d'altres. 
  • La incorporació de la Revista a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI).
  • La incorporació de la Revista a la base de dades Scopus d’Elsevier.
  • La renovació del segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
  • La renovació de la categoria A (màxima qualificació) del Carhus+ 2018 de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

 

Política de seccions

 

Procés d'avaluació de persones expertes

La Revista Llengua i Dret publica exclusivament articles originals i inèdits.

Tots els articles tramesos estan subjectes a una valoració inicial del Consell de Redacció de la Revista pel que fa a l’adequació als objectius editorials i a la qualitat científica, i de l'equip editorial pel que fa a l'avaluació del compliment dels requisits formals i la presència de plagi.

Si la valoració és favorable, els articles presentats com a estudis de recerca són sotmesos a avaluació de doble cec de persones expertes en la matèria, alienes a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i al Consell de Redacció, abans d’acordar-ne la publicació.

La selecció dels avaluadors és competència del Consell de Redacció, que té en compte els mèrits acadèmics, científics i l'experiència professional dels especialistes. En l’avaluació es valoren: l’originalitat del text; la qualitat i el rigor del treball, incloent-hi la informació en què es basen les hipòtesis i la validesa de les dades teòriques i empíriques i de la interpretació que se’n fa; l’oportunitat i la rellevància de l’estudi per a la discussió de problemes en la seva àrea de recerca; la presentació i la redacció del text; i l’adequació de la bibliografia citada.

Els autors rebran el resultat de l’avaluació i, si cal, hauran d’incorporar-hi les modificacions proposades pels avaluadors en el termini que se’ls indiqui.

Així mateix, la Revista promou la difusió internacional de la recerca feta en llengua catalana i per això tradueix a l'anglès les contribucions susceptibles de tenir repercussió internacional.

Garantia d’avaluació de doble cec

Per tal d’assegurar la integritat de l’avaluació de doble cec, els autors han d’enviar els articles originals sense les seves dades personals (nom i cognoms, adreça electrònica, adscripció acadèmica, adreça postal i breu currículum). Aquestes dades cal entrar-les directament a la plataforma de la Revista.

  1. Els autors han d’eliminar del document les dades personals i evitar les autocitacions. En cas que se’n facin, han de ser prou neutres perquè la lectura del text durant l’avaluació cega no permeti identificar-les com a autocitacions.
  2. La identitat dels autors ha de ser eliminada també de les propietats del fitxer.

La informació amb les dades d’autoria s’afegirà en la darrera fase de la revisió.

Fases del procés d'avaluació de doble cec d'un article

Fase 1: els autors trameten l'original cec, sense les dades personals.
Fase 2: el Consell de Redacció en fa una primera valoració i decideix si en continua el procés de publicació o el rebutja.
Fase 3: es fa una avaluació de doble cec de l'original per part dels avaluadors externs, experts en l'àmbit temàtic que correspongui.
Fase 4: els avaluadors envien el resultat de l’avaluació al Consell de Redacció.
Fase 5: es comunica el resultat de l'avaluació als autors, el qual pot ser:

  • Acceptació: s’accepta l’article si el resultat de l’avaluació és positiu.
  • No acceptació: es refusa l’article si el resultat de l’avaluació és negatiu.
  • Acceptació (amb modificacions): segons el resultat de l'avaluació, els autors han d’introduir modificacions de contingut abans que l'article quedi aprovat definitivament.

 

Freqüència de publicació

La Revista de Llengua i Dret té una periodicitat semestral, es publica els mesos de juny i desembre. A partir del número 58 es publica exclusivament en format digital.

 

Política d’accés lliure

Aquesta Revista proporciona accés lliure immediat als seus continguts basant-se en el principi que el fet de posar la recerca a disposició del públic de manera gratuïta afavoreix l’intercanvi global de coneixement.

 

Política d'arxivament digital de la revista

La política d'arxivament digital segur de la Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law està garantida pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

S’apliquen les còpies de seguretat següents:

  • còpia incremental diària amb una retenció de dues setmanes
  • còpia completa setmanal amb una retenció de tres mesos
  • còpia completa bimensual amb una retenció d'un any

 

Codi ètic

Codi ètic de les revistes científiques de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) es compromet a garantir l’ètica i la qualitat dels articles publicats en les seves revistes científiques, la Revista Catalana de Dret Públic i la Revista de Llengua i Dret, basant-se en el Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques del Comitè d’Ètica de Publicacions (COPE).

L’EAPC i els comitès editorials es responsabilitzen de la publicació adequada dels continguts. S’esforcen a respondre a les necessitats dels lectors i els autors i a millorar constantment les publicacions. Tenen processos per garantir la qualitat dels materials publicats d’acord amb l’especificitat de les diverses seccions. Garanteixen la llibertat d’expressió, mantenen la integritat dels continguts acadèmics i eviten que interessos tercers o empresarials afectin els fonaments ètics i intel·lectuals. Així mateix, es comprometen a publicar correccions, aclariments, desautoritzacions i disculpes d’una forma clara quan sigui necessari. Les revistes de l’Escola compleixen amb la normativa sobre protecció de dades personals, confidencialitat i propietat intel·lectual.

Relació amb els autors

L’admissió o no admissió d’una proposta es basa en la importància, l’originalitat i la claredat de l’article o contribució, així com en la validesa de l’estudi i la seva rellevància d’acord amb els objectius i la missió de les revistes.

L’EAPC i els comitès editorials publiquen una guia per als autors on es descriu tot allò que se’ls requereix. Aquesta guia s’actualitza regularment i es vincula a aquest codi ètic.

Les revistes científiques de l’Escola segueixen un procés d'avaluació de doble cec per als estudis que publiquen. L’EAPC i els comitès editorials difonen una descripció d’aquest procés i estan predisposats a justificar qualsevol desviament respecte als processos descrits. Sempre es mantenen oberts a rebre i valorar possibles opinions discrepants per part dels autors i en tots els casos es comprometen a respondre-les.

Les revistes estan obertes a totes les persones d’àmbits acadèmics o professionals vinculats a les seves temàtiques que estiguin interessades a publicar-hi un article, les quals han de tenir en compte els criteris de presentació d’originals i el sistema de selecció d’articles establerts. En tot cas, les interpretacions expressades pels autors no són subscrites necessàriament per l’EAPC ni pels comitès editorials.

En cas de renovació dels membres del comitè editorial, es garanteix als autors que es respectaran les decisions preses pels anteriors membres llevat que s’hagin identificat problemes seriosos amb els continguts d’algun article en concret.

Pel que fa a la prevenció de possibles males pràctiques, els autors han de garantir que els treballs lliurats són originals i inèdits i han d’evitar tant el plagi com l’autoplagi. A més a més, els autors han de confirmar la veracitat de les dades, és a dir, que les dades empíriques no han estat alterades per confirmar la hipòtesi. Tots els autors es fan responsables de garantir i protegir la confidencialitat de les dades personals obtingudes durant el procés de recerca. Així mateix, si la seva recerca ha estat objecte de finançament han de declarar-ne la font.

En cas d’autoria compartida, la persona que figuri com a interlocutora de la revista ha d’assegurar que el text presentat és resultat d’un consens de tots els autors i que no ha estat presentat ni publicat prèviament en un altre mitjà de difusió.

Els comitès editorials poden rebutjar directament els treballs rebuts, sense recórrer a un procés de consulta externa, si d’entrada els consideren inapropiats perquè no tenen el nivell de qualitat exigible, no s’adeqüen als objectius científics o editorials de les revistes o presenten evidències de males pràctiques. També es reserven el dret a desautoritzar articles un cop publicats si posteriorment se’n demostra una manca de fiabilitat ja sigui per errors involuntaris o males pràctiques. Si només una part de l’article conté algun error, es rectificarà per mitjà d’una nota editorial o una fe d’errates. En cas de conflicte les revistes sol·licitaran als autors les explicacions i proves pertinents per aclarir el cas i prendran una decisió final.

Relació amb els avaluadors

L’EAPC i els comitès editorials s’esforcen a garantir que l’avaluació dels articles de les revistes és justa, imparcial i oportuna. Assessoren les persones avaluadores en tot allò que se’ls requereix, incloent-hi el compromís de gestionar amb la confidencialitat adequada el material susceptible de ser publicat i de declarar qualsevol altre conflicte ètic. Els donen orientacions en una guia per als avaluadors que s’actualitza regularment i es vincula a aquest codi ètic.

L’Escola i els comitès editorials sol·liciten als avaluadors que revelin possibles conflictes d’interès abans d’acceptar l’avaluació dels articles. Així mateix, s’ha establert un sistema de treball que garanteix l'avaluació de doble cec de manera que la identitat dels avaluadors es manté en l’anonimat i aquests no saben qui estan avaluant en cap moment.

Els avaluadors han de considerar l’estudi a revisar com un document confidencial fins a la seva publicació, tant en el transcurs del procés de revisió com després d’aquest. En cap cas han de difondre ni utilitzar informació, detalls, arguments o interpretacions continguts en el text objecte de revisió per al seu propi benefici o el d’altres individus, ni per afavorir o perjudicar terceres persones.

Relació amb els comitès editorials

La relació de l’EAPC, editora de les revistes, amb els comitès editorials de les seves publicacions periòdiques es basa en el principi d’independència editorial. Els comitès editorials determinen quins articles s’han de publicar basant-se en la qualitat i la idoneïtat per a les revistes, sense la interferència de l’entitat editora. L’EAPC nomena formalment els membres dels comitès editorials, els proporciona indicacions sobre les seves funcions i tasques, i els demana que s’adhereixin a aquest codi ètic. Així mateix, l’EAPC proporciona als nous membres del comitè editorial les orientacions necessàries en tot allò que tingui a veure amb les seves funcions i els manté puntualment informats respecte a noves polítiques o línies de treball.

Els comitès editorials han de ser imparcials a l’hora de gestionar els treballs proposats per publicar i han de respectar la independència intel·lectual dels autors, a qui es reconeix el dret a rèplica en cas d’haver estat avaluats negativament.

Els comitès editorials es comprometen a assegurar que els avaluadors seleccionats són adequats i capaços de jutjar els treballs sense interessos competitius amb els autors.

Els membres dels comitès editorials tenen l’obligació de guardar confidencialitat sobre els textos rebuts i el seu contingut fins que hagin estat publicats. Així mateix, cap membre dels comitès editorials pot utilitzar per a les seves pròpies investigacions dades, arguments o interpretacions continguts en treballs inèdits, llevat que tingui el consentiment exprés per escrit dels autors. Els membres dels comitès editorials també s’hauran d’abstenir en la gestió d’un original quan susciti algun tipus de conflicte d’interès, per exemple quan existeix una relació de parentiu, amistat o enemistat manifesta amb els autors.

Altres compromisos

L’Escola i els comitès editorials estan oberts a rebre comentaris i queixes fonamentats dels treballs publicats a les seves revistes, i es comprometen a respondre’ls puntualment i a traslladar-los als autors perquè també puguin respondre.

Les revistes científiques de l’Escola publiquen eminentment estudis que són fruit de recerques inèdites i que són sotmesos al procés d’avaluació de doble cec. En tot cas, quan continguin diverses seccions indicaran clarament quines estan sotmeses a avaluació cega i quines no.

Les revistes eviten l’endogàmia editorial i per norma general publiquen només estudis d’autors externs als consells de redacció i aliens a l’EAPC. Excepcionalment, els comitès editorials poden admetre estudis signats per membres dels consells de redacció, sempre que no representin més del 20% dels estudis publicats en un mateix número. En aquests casos, l’Escola assegura les condicions tècniques necessàries perquè es dugui a terme amb rigor el procés d'avaluació de doble cec dels estudis d’acord amb els criteris fixats en aquest codi ètic. A més a més, les revistes poden admetre altres tipus de col·laboracions dels membres dels consells de redacció o de personal vinculat a l’EAPC, com editorials, comentaris, notícies i recensions.

 Fonts consultades:

Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques del Comitè d’Ètica de Publicacions (Committee on Publication Ethics, COPE)

Guia de bones pràctiques de les publicacions periòdiques i unitàries de l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)

 

Difusió de la recerca

La Revista de Llengua i Dret difon la recerca mitjançant múltiples canals amb l'objectiu d'arribar al màxim nombre de lectors, la qual cosa afavoreix l'increment del nombre de cites i, per tant, la consolidació de la revista en els rànquings internacionals:

Així mateix, insta els autors col·laboradors a dur a terme les accions següents:

  • Compartir la seva recerca a les xarxes socials amb el coixinet #RLDeapc.
  • Informar-ne la bibilioteca de la seva universitat.
  • Actualitzar els seus perfils de ResearchGate, Academia.edu i Mendeley.
  • Posar al dia l'ORCID.
  • Difondre la recerca entre els seus col·legues de feina.
  • Parlar de la recerca a la seva pàgina web o blog.

 

Guia per a les propostes de seccions monogràfiques

La Revista de Llengua i Dret està oberta a propostes per a la publicació de seccions monogràfiques que s’emmarquin dins les seves línies d’estudi: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. Les seccions monogràfiques es publiquen dins els números de l’RLD de juny o desembre, i inclouen un article introductori a càrrec dels coordinadors i el conjunt d’articles que s’hagi seleccionat.

Presentació i valoració de propostes

Les persones que desitgin coordinar una secció monogràfica han d’enviar una proposta a la directora de la Revista a través de l’adreça rld.eapc@gencat.cat.  

La proposta ha d’incloure com a mínim:

-       Proposta de títol per a la secció monogràfica.

-       Dades dels coordinadors de la secció monogràfica (noms, cognoms, adreça electrònica, número d’ORCID, lloc de treball, universitat i un resum dels principals mèrits acadèmics).

-       Descripció de la secció monogràfica i motivació. Cal donar resposta com a mínim a les preguntes següents: quins objectius persegueix? Quin és l’encaix amb la Revista? Quin és el seu interès? Quines novetats aporta? Aquesta proposta deriva d'algun esdeveniment científic? (preciseu-lo).

-       Resum extens de l’article introductori a càrrec dels editors.

-       Entre 7 i 10 propostes d’articles, que han de contenir el títol, el resum i el nom dels autors.

-       El calendari de treball previst.

Recomanem que se segueixi l’estructura d’aquest formulari [enllaç].

El Consell de Redacció de la Revista, sense perjudici de poder demanar una opinió experta externa, en valorarà la idoneïtat i acceptarà o rebutjarà la proposta, o bé hi suggerirà esmenes. La directora enviarà una resposta en un termini màxim de tres mesos.

Si ho consideren necessari, abans d’elaborar la proposta les persones que la impulsin poden demanar suport per fer la crida d’articles a través del blog de la Revista de Llengua i Dret. Les persones impulsores de la proposta són les responsables de redactar la crida, que ha d’incloure el calendari previst de redacció, valoració i edició d’articles, i de difondre-la a través de les seves xarxes acadèmiques. Es recomana que la crida es faci en català, castellà i anglès perquè són els idiomes més habituals dels articles que es publiquen.

La publicació de la crida en el blog implica que la direcció de la Revista valora positivament la iniciativa, però no garanteix l’aprovació d’una futura proposta de secció monogràfica. Aquesta proposta s’haurà d’elaborar i presentar d’acord amb les indicacions anteriors i el Consell de Redacció la valorarà una vegada presentada.

Edició de la secció monogràfica

Un cop el Consell de Redacció de la Revista ha acceptat la proposta de secció monogràfica, en comença el procés editorial.

Els coordinadors de la secció monogràfica són els responsables de mantenir el contacte amb els autors i d’assegurar que es compleixin els terminis previstos en el calendari. Així mateix, han de garantir que els articles siguin inèdits, de qualitat, que compleixin el codi ètic i que segueixin els criteris formals de la Revista.

Els principals criteris formals de la Revista són:

  • Els originals s’han de lliurar en format de fitxer electrònic editable (com ara DOC, DOCX,  RTF, ODT).
  • Els originals s’han de lliurar anonimitzats.
  • L’extensió màxima per als articles és de 10.000 paraules incloent-hi les notes a peu de pàgina i les referències.
  • L’article ha d’incloure: el títol, el resum, les paraules clau, el cos de text i les referències bibliogràfiques corresponents.
  • Els autors han de proporcionar en el formulari de la plataforma un resum biogràfic i, en cas que en tinguin, el número d’ORCID.
  • Les referències bibliogràfiques han de seguir l’estil APA estipulat per l’RLD (vegeu els criteris disponibles en català, castellà i anglès).

Per a més informació sobre els criteris de la Revista, consulteu la nostra pàgina web. En cas que els articles no compleixin els criteris de l’RLD, els documents seran retornats als autors per tal que hi incorporin les esmenes necessàries.

Cada autor o autora ha de trametre el seu article a través de la plataforma de la Revista. Un cop rebuda la tramesa, s’inicia el procés de doble avaluació cega. Tots els articles han de passar pel procés de doble avaluació cega llevat de l’article introductori, el qual només s’hi sotmetrà en els casos que el Consell de Redacció cregui convenient. Aquest procés el gestionaran els coordinadors de la secció monogràfica en col·laboració amb el Consell de Redacció i l’equip editorial de la Revista. Es poden seguir diferents models de col·laboració segons el tipus de secció monogràfica de què es tracti.

Cal que un mínim de cinc articles superin el procés d’avaluació cega per poder tirar endavant la publicació de la secció monogràfica. Si el resultat final no compleix la qualitat esperada, el Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret pot resoldre no publicar la secció monogràfica. En aquest cas, els articles que superin l’avaluació podran publicar-se igualment com a unitats independents.

El Consell de Redacció pot flexibilitzar el procés descrit en aquesta guia si ho considera necessari.

Per a qualsevol consulta podeu adreçar-vos a rld.eapc@gencat.cat.