Terminologia, neologia i COVID-19: anàlisi de la creativitat lèxica en català

Ona Domènech Bagaria, M. Amor Montané March

Resum


La pandèmia de la COVID-19 ha sacsejat tots els àmbits de la societat, i la llengua –especialment el lèxic–, en tant que fidel reflex del món en què vivim, ens mostra clarament aquesta profunda petjada. Es tracta, a més, de la primera gran pandèmia de l’era virtual, la qual cosa explica la profunda influència que aquesta situació d’emergència sanitària ha tingut en la creativitat lèxica, atès que, gràcies a les xarxes socials, per primer cop els esdeveniments s’han narrat en temps real. En aquest treball ens proposem estudiar i caracteritzar la creativitat lèxica del català associada a la COVID-19, a partir de l’anàlisi de neologismes lèxics relacionats amb aquesta situació d’emergència i generats durant aquest període pandèmic. Per assolir aquest objectiu hem constituït dos corpus de neologismes –un de terminològic i un altre de la llengua general– i els hem analitzat lingüísticament, contrastant-los, la qual cosa ens ha permès fer un dibuix força precís de la innovació lèxica en llengua catalana durant aquesta pandèmia.

Paraules clau


terminologia; neologia; COVID-19; creativitat lèxica; societat del coneixement

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Adamo, Giovanni, i Montané, M. Amor. (2016). Lenguas y globalización. La difusión de internacionalismos. Dins Joaquín García Palacios, Goedele de Sterck, Daniel Linder, Nava Maroto, Miguel Sánchez Ibáñez i Jesús Torres del Rey (ed.), La neología en las lenguas románicas: recursos, estrategias y nuevas orientaciones (p. 101-133). Peter Lang.

Bofill, Cristina, Cuadrado, Sandra, i Julià, M. Antònia. (2021, 15 d’abril). Estratègies de cocreació i comunicació de la Terminologia de la COVID-19 en temps de pandèmia. Blog de la Revista de Llengua i Dret.

Cabré, M. Teresa, Domènech-Bagaria, Ona, i Estopà, Rosa. (2014). Mots nous en català. Una panoràmica geolectal. John Benjamins Publishing Company. [IVITRA Research in Linguistics and Literature, 7].

Cabré, M. Teresa, i Estopà, Rosa. (2005). Unidades de conocimiento especializado, caracterización y tipología. Dins M. Teresa Cabré i Carme Bach (Ed.), Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat (p. 69-94). Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Documenta Universitària.

Domènec, Carles. (2007, 15 d’abril). Joan Martí: «La llengua és sempre el reflex de la cultura i de la vida social». Diari de Balears.

Domènech-Bagaria, Ona. (2016). Neología y redes sociales: el uso de Twitter como fuente de vaciado. Dins Joaquín García Palacios, Goedele De Sterck, Daniel Linder, et al. (ed.), La neología en las lenguas románicas: recursos, estrategias y nuevas orientaciones (p. 303-316). Peter Lang.

Domènech-Bagaria, Ona, i Estopà, Rosa. (2014). Sufixació. Dins M. Teresa Cabré, Ona Domènech-Bagaria i Estopà, Rosa (Ed.), Mots nous en català. Una panoràmica geolectal (p. 41-66). John Benjamins Publishing Company. [IVITRA Research in Linguistics and Literature, 7].

Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. (DOGC núm. 827, de 10 d’abril).

Estopà, Rosa. (2012). Medicina i llenguatge: les paraules de la salut. Llengua, Societat i Comunicació, 10, 1-5.

Estopà, Rosa. (2021, 27 de maig). Revulsiu per a replantejar-se el paper de la terminologia en la comunicació especialitzada a la població [Vídeo]. La terminologia en la comunicació de la COVID-19. XVIII Jornada de la SCATERM. Societat Catalana de Terminologia, Barcelona. [Sessió en línia]

Gallego, Lorenzo. (2020). COVID-19, neología políticamente correcta. El Trujamán. Revista de traducción.

Govern d’Espanya, Ministeri de Sanitat. (2020). Pla per a la transició cap a una nova normalitat.

Institut d’Estudis Catalans. (2021). Modificacions per al DIEC2 en línia. Institut d’Estudis Catalans.

Julià, M. Antònia, Cuadrado, Sandra, i Bofill, Cristina. (2021). El treball terminològic en temps de pandèmia i de postpandèmia. Terminàlia, 23, 39-50.

Lascuráin, Javier. (2020, 6 de maig). ¿Nueva normalidad? El blog de la Fundéu RAE.

Montané, M. Amor. (2012). Terminologia i implantació: anàlisi d’alguns factors que influencien l’ús dels termes normalitzats de la informàtica i les TIC en llengua catalana [Tesi doctoral]. Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.

Morales, Albert. (2020, 21 de maig). La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I). Blog de la Revista de Llengua i Dret.

Navarro, Fernando A. (2020). La covid-19 y el lenguaje médico. Revista Española de Cardiología, 73, 790-791.

Observatori de Neologia. (2004). Metodologia de treball en neologia: criteris, materials i processos. Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.

Ortega, Rudolf. (2020, 1 d’abril). El covidiota, els coronadons i la policia de balcó. El País.

Sentí, Andreu. (2014). Composició patrimonial i sintagmació. Dins M. Teresa Cabré, Ona Domènech-Bagaria i Rosa Estopà (ed.), Mots nous en català. Una panoràmica geolectal (p. 86-114). John Benjamins Publishing Company. [IVITRA Research in Linguistics and Literature, 7].

TERMCAT. (2006a). Recerca terminològica. El dossier de normalització. Eumo Editorial; TERMCAT.

TERMCAT. (2006b). La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004. Publicacions de l’Abadia de Montserrat; TERMCAT.

TERMCAT. (2020). Terminologia de la COVID-19 (2a ed.). TERMCAT.

TERMCAT. (2021). Diccionari de criteris terminològics. TERMCAT.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3769

Bookmark and Share


 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.