L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic (CA-EN)

Natxo Sorolla, Avel·lí Flors Mas

Resum


L’objectiu d’aquest treball és dilucidar, mitjançant l’anàlisi de dades demolingüístiques, quins factors condicionen l’ús del català entre la població jove de Catalunya a partir de dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya de 2013. Els resultats generals indiquen que els membres de la generació Y o millennials catalans fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya, a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1. Per la seua banda, els resultats d’una anàlisi multivariable (regressió múltiple i anàlisi de camins) mostren que la llengua d’identificació és la variable més associada amb l’ús lingüístic dels jóvens de Catalunya. L’anàlisi subratlla, doncs, la importància explicativa de la dimensió actitudinal i afectiva per damunt de variables més estructurals com la llengua inicial o el coneixement oral declarat del català. Clouen l’article algunes reflexions sobre les implicacions dels resultats per a les polítiques de promoció del català a Catalunya.


Paraules clau


demolingüística; llengua catalana; joventut; Catalunya; usos lingüístics; llengua d’identificació

Cites


Arnau, Joaquim, & Vila, F. Xavier. (2013). Language-in-education policies in the Catalan language area. In Joaquim Arnau (Ed.), Reviving Catalan at school. Challenges and instructional approaches (pp. 1-28). Bristol: Multilingual Matters.

Berger, Peter L., & Luckmann, Thomas. (1966). The social construction of reality. A treatise in the sociology of knowledge. London: Penguin Books.

Boix-Fuster, Emili. (1993). Triar no és trair. Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.

Boyle, Richard P. (1970). Path analysis and ordinal data. American Journal of Sociology, 75(4), 461-480.

Direcció General de Política Lingüística (Coord.), Bretxa, Vanessa, Farré, Mireia, Martínez Melo, Montserrat, Masats, Marta, Navarro, Montse, Oller, Eulàlia, Rosselló, Carles de, Rovira, Cristina, Sorolla, Natxo, Torres-Pla, Joaquim, Ubalde, Josep, & Vila, F. Xavier. (2018). Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Domínguez, Màrius, & Simó, Montse. (2003). Tècniques d’investigació social quantitatives. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Flors-Mas, Aveŀlí. (2016). Joves i llengües a Catalunya. Un estat de la qüestió. Linguapax Review, 2015. The role of youth in language revitalisation / El paper dels joves en la revitalització lingüística, 11-29.

Flors-Mas, Aveŀlí. (2017). Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians (Doctoral thesis, University of Barcelona).

Flors-Mas, Aveŀlí, & Vila, F. Xavier. (2014). Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 173-199.

Garrett, Paul B., & Baquedano-López, Patricia. (2002). Language socialization: reproduction and continuity, transformation and change. Annual Review of Anthropology, 31, 339-361.

Generalitat de Catalunya. (2015). Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Generalitat de Catalunya.

Gonzàlez, Isaac, Pujolar, Joan, Font, Anna, & Martínez, Roger. (2014). Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família, Direcció General de Joventut.

Ho, Robert. (2006). Handbook of univariate and multivariate Data analysis and interpretation with SPSS. Boca Raton (USA): Chapman & Hall/CRC Press.

Howe, Neil, & Strauss, William. (2009). Millennials rising: the next great generation. New York: Vintage Books.

Lamuela, Xavier. (1994). Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona: Edicions 62.

Lamuela, Xavier. (2004). Instal·lació o establiment? Encara sobre els objectius de la promoció lingüística. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 37, 215-242.

Milian, Antoni. (1984). De la separació a la conjunció lingüística a l’ensenyament: El títol II de la Llei 7/1983, de 18 d’abril. Revista de Llengua i Dret, 3, 33-41.

Newman, Michael, & Trenchs-Parera, Mireia. (2015). Language policies, ideologies and attitudes in Catalonia. Part 1: reversing language shift in the twentieth century. Language and Linguistics Compass, 9(7), 285-294.

Newman, Michael, Trenchs-Parera, Mireia, & Ng, Shukhan. (2008). Normalizing bilingualism: The effects of the Catalonian linguistic normalization policy one generation after. Journal of Sociolinguistics, 12(3), 306–333.

Pujolar, Joan. (2008). Els joves, les llengües i les identitats. Noves SL. Revista de Sociolingüística, Hivern 2008, 1-11.

Pujolar, Joan, & Gonzàlez, Isaac. (2013). Linguistic «mudes» and the de-ethnicization of language choice in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 138-152.

Rodríguez, Jose Antonio, & C. Bosch, Jose Luis. (unpublished). Manual de análisis causal. Rubenfeld, Sara, Clément, Richard, Lussier, Denise, Lebrun, Monique, & Auger, Réjean. (2006). Second language learning and cultural representations: beyond competence and identity. Language Learning, 56(4), 609-631.

Schieffelin, Bambi B., & Ochs, Elinor. (1986). Language socialization. Annual Review of Anthropology, 15, 163-191.

Sorolla, Natxo. (2012). Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya. In F. Xavier Vila (Ed.), Posar-hi la base: Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català (pp. 91-108). Barcelona: IEC.

Sorolla, Natxo, & Vila, F. Xavier. (2018). Els grups segons els usos lingüístics i l’evolució de l’ús del català entre 2003 i 2013. In Direcció General de Política Lingüística (Coord.), Anàlisi de L’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Tenorio, Xavier. (2013). Llengua inicial i llengua amb progenitors. Una mateixa realitat o dues variables diferents? Treballs de Sociolingüística Catalana, 23, 407-426.

Trenchs-Parera, Mireia, & Newman, Michael. (2015). Language policies, ideologies, and attitudes. Part 2: International immigration, globalization and the future of Catalan. Language and Linguistics Compass, 9(12), 491-501.

Vila, F. Xavier. (2000). El moment d’adquisició del català i les seves repercussions sociolingüístiques. In Joaquim Noguero (Ed.), L’ús del català entre els joves. Cicle del 21 al 30 de setembre de 1999 (pp. 53-61). Sabadell: Caixa de Sabadell.

Vila, F. Xavier. (2005). Language, education and ideology in an integrationist society. In Els Witte et al. (Ed.), Language, attitudes & education in multilingual cities (pp. 53-86). Brussels: Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten.

Woolard, Kathryn A. (1989). Double talk: bilingualism and the politics of ethnicity in Catalonia. Stanford: Stanford University Press.

Woolard, Kathryn A. (2016). Singular and plural. Ideologies of linguistic authority in 21st Century Catalonia. Oxford: Oxford University Press.

Wooldridge, Jeffrey M. (2015). Introductory Econometrics: a modern approach. Melbourne: South-Western Cengage Learning.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3448



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.