La traducció del català jurídic al francès

Resum

La declaració d'oficialitat, feta en la Constitució de 1987, ha suposat per al català un renaixement com a llengua administrativa i jurídica amb la doble exigència d'inscriure's en una tradició plurisecular i de forjar un instrument de treball eficaç i modern. Aquest fet ha portat una preocupació per a la traducció del català jurídic al francès, la qual, tot i la validesa dels actuals instruments de treball —diccionaris, estudis, revistes, etc.— presenta problemes a causa de la no equivalència, en determinats casos, entre les dues llengües, tant pel que fa a la terminologia com per la diferent organització judicial d'ambdós Estats. Entre aquests problemes, es destaquen el de la designació dels Tribunals, el de l'estructura formal dels judicis, el dels topònims, la grafia original dels quals només es conservarà en els casos que no hi hagi un equivalent tradicional en francès; el de les abreviatures, que es traduiran pels mots sencers corresponents mentre no n'hi hagi una de francesa que sigui equivalent, i els dels termes el sentit dels quals no té res a veure amb el seu quasi homògraf francès.