El llenguatge administratiu en euskera: situació i perspectives

Resum

La manca de tradició en l'euskara administratiu i el fet que aquesta llengua s'hagi introduït a l'Administració Pública de la Comunitat Autònoma del País Basc a través de la traducció (la producció original dels textos és castellana) no permeten que aquest registre gaudeixi de l'autonomia necessària per al seu desenvolupament. Així, doncs, el llenguatge administratiu basc depèn dels traductors, els quals utilitzen tres vies de traducció: la tendència al manlleu i al calc sistemàtics; la traducció literal i l'especialització artificial de paraules; i, finalment, la composició de paraules i la modulació lèxica. L'Institut Basc d'Administració Pública ha d'unificar aquests corrents i normalitzar, fixar i difondre el llenguatge administratiu basc. Amb aquesta finalitat es duu a terme un pla de capacitació lingüística dels funcionaris que pretén l'alfabetització tècnica i funcional. L'objectiu principal del programa és que l'Administració produeixi els textos en euskara i evitar-ne la traducció. Aquest euskara administratiu, que encara s'ha de construir, ha de respectar l'estàndard normatiu acceptat per a l'idioma, ha de desenvolupar els seus recursos lingüístics basant-se en la tradició literària i ha de ser un llenguatge natural que tingui, però, la precisió d'un llenguatge especialitzat.