Supervivència de la colònia japonesa a Catalunya: l'organització interna i la seva implicació en l'ecosistema lingüístic català

Resum

El procés de globalització ha augmentat la interconnexió de les nacions, ha accelerat la mobilitat de les persones i dels béns. La globalització econòmica, sobretot, ha eliminat la barrera de la mobilitat i ha permès al capital humà altament qualificat moure's lliurement. Els japonesos a l'estranger, que són producte de la globalització econòmica nipona, en són un exemple. Diversos estudis precedents han caracteritzat aquesta població com un col·lectiu mòbil que viu la seva estada temporal a la societat d'acollida lligat al context sociocultural del Japó. Pel que fa a la llengua, viuen majoritàriament en japonès, sense tenir gaire coneixement de la llengua local. Tanmateix, totes les colònies japoneses del món s'organitzen de la mateixa manera? Els seus comportaments són tan homogenis com se sol pensar? Aquest article examina com l'organització de la colònia japonesa condiciona els comportaments lingüístics dels seus integrants en una societat multilingüe com la catalana. Així mateix, demostra la diversitat de la colònia tant en termes de projecte migratori com en termes lingüístics.