Els models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i a Catalunya: una visió comparada (CA-EN)

Aveŀlí Flors-Mas, Ibon Manterola

Resum


L’article presenta una visió comparada dels models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca, on coexisteixen tres models, un amb el castellà com a llengua vehicular (model A), un amb el castellà i l’eusquera com a llengües vehiculars (model B), i un últim amb l’eusquera com a llengua vehicular (model D), i a Catalunya, en què s’ha implantat un model únic amb escolarització conjunta i amb el català com a llengua vehicular principal. Es narra el procés d’implantació de cada model d’ençà del restabliment de l’autogovern i se’n presenta un esbós de resultats amb relació a les competències lingüístiques dels escolars i als usos lingüístics en àmbit escolar. Tanca el text una reflexió conjunta sobre els debats socials a l’entorn dels models i sobre els reptes que han d’abordar amb l’objectiu de trilingüitzar la població escolar (en llengua minoritzada, en castellà i en anglès) i d’actualitzar i enfortir la contribució de l’escola als processos de revitalització de l’eusquera i el català.

Paraules clau


política lingüística educativa; educació obligatòria; Comunitat Autònoma Basca; Catalunya; eusquera; llengua catalana

Cites


Aldekoa, Ana, Manterola, Ibon, & Idiazabal, Itziar (2020). A trilingual teaching sequence for oral presentation skills in Basque, Spanish and English. The Language Learning Journal, 48(3), 259-271.

Argelaguet, Jordi (1999). Partits, llengua i escola. Anàlisi de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament obligatori (1980-1995). Mediterrània.

Arnau, Joaquim (2004). Sobre les competències en català i castellà dels escolars a Catalunya: Una resposta a la polèmica sobre el decret d’hores de castellà. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 1-7.

Azurmendi, María José (1986). La educación en el proceso de normalización lingüística del euskera. In José Ignacio Ruiz Olabuenaga & J. Agustín Ozamiz (Eds.), Hizkuntza minorizatuen soziologia / Sociología de lenguas minorizadas (p. 125-133). Ttarttalo.

Bastardas, Albert (2012). El català i els joves: Propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana. Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, 77-92.

Bretxa, Vanessa, Comajoan-Colomé, Llorenç, & Vila, F. Xavier (2017). Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària. Horsori.

Bretxa, Vanessa, & Vila, F. Xavier (2014). L’evolució dels usos lingüístics dins l’aula des de sisè de primària fins a quart d’ESO. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and the Law, 62, 106-123.

Campabadal, Josep, & Miralles, Francesc (2015). De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del neoliberalismo. Akal.

Cenoz, Jasone (2009). Towards multilingual education. Basque educational research from an international perspective. Multilingual Matters.

Cenoz, Jasone, & Gorter, Durk (2017). Minority languages and sustainable translanguaging: Threat or opportunity? Journal of Multilingual and Multicultural Development, 38(10), 901-912.

Colom, Ferran (2012). Desigualdades en el sistema educativo no universitario de Valencia. In F. Javier García & Antonia Olmos (Eds.), Segregaciones y construcción de la diferencia en la escuela (p. 43-60). Editorial Trotta.

Comajoan, Llorenç, Vila, F. Xavier, Bretxa, Vanessa, Sorolla, Natxo, Tenorio, Xavier, & Melià, Joan (2013). Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja. In F. Xavier Vila & Eulàlia Salvat (Eds.), Noves immigracions i llengües. Actes del 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (p. 29-75). AEAU and Universitat de Barcelona.

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2014). Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. 2013. Generalitat de Catalunya, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Departament d’Ensenyament.

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2017). Coneixement de les llengües catalana i castellana de l’alumnat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2020). L’avaluació de l’expressió oral a quart d’ESO. Curs 2018-2019. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.

Consejo Asesor del Euskera (2016). Análisis de los discursos básicos sobre el euskera – Proyecto EGOD. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Consejo Escolar de Euskadi (2020). Informe sobre la situación del sistema educativo vasco. 2017-18/2018-19.

Departament d’Ensenyament (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.

Diaz de Gereñu, Leire (2017). Eskola bidezko euskararen biziberritzea: arrakastarako baldintzak aztergai. In Xabier Landabidea, Jone Goirigolzarri & Ibon Manterola (Eds.), Euskararen biziberritzea: marko, diskurtso eta praktika berriak birpentsatzen (p. 101-126). UEU.

Elorza, Itziar, & Muñoa, Inma (2008). Promoting the Minority Language Through Integrated Plurilingual Language Planning: The Case of the Ikastolas. Language, Culture and curriculum, 21(1), 85-101.

Flors-Mas, Aveŀlí (2013). «L’idioma que ens connecta a tots». Els discursos sobre l’aprenentatge de l’anglès dels adolescents de Mataró. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23, 205-233.

Flors-Mas, Aveŀlí (2017). Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians (Doctoral thesis. Universitat de Barcelona).

Flors-Mas, Aveŀlí (2018). Els usos lingüístics a les aules de secundària a Catalunya i el País Valencià: L’estudiantat i el professorat com a actors de la política lingüística educativa. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and the Law, 70, 103-116.

Flors-Mas, Aveŀlí, & Vila, F. Xavier (2014). Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 173-199.

Fouassier, Maite (2017). Aniztasuna ikasgeletan: hezkuntzaren alorreko ahotsak. In Haur eta gazteen aniztasuna. EAEn (Oker izendatutako) bigarren belaunaldiak. UPV/EHU.

GAD3 (2020). Solo uno de cada 10 catalanes defiende que el catalán sea la única lengua vehicular en la enseñanza. GAD3, 21 December 2020.

García, Ofelia (2009). Bilingual Education in the 21st Century: A Global Perspective. Wiley-Blackwell.

García, Ofelia, & Wei, Li (2014). Translanguaging. Language, Bilingualism and Education. Palgrave Macmillan.

Garvía, Roberto, & Santana, Andrés (2018). El consenso de la inmersión lingüística: Realidad o mito. Politikon, 6 February 2018.

Gobierno Vasco (1983). Decreto 138/1983, de 11 de Julio, del Departamento de Educación y Cultura, que regula el uso de las dos lenguas oficiales en la enseñanza no universitaria, y establece tres modelos educativos en la enseñanza obligatoria. Boletín Oficial del País Vasco, 108.

Gobierno Vasco (1986). E.I.F.E.: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Gobierno Vasco (1989). E.I.F.E. 2: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Gobierno Vasco (1990). E.I.F.E. 3: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Gobierno Vasco (1992). HINE. Evaluacion de la lengua escrita en la escuela. Estudio de 8.° de E.G.B., modelos A, B Y D. Gobierno Vasco.

Gobierno Vasco (2016). Decreto 236/2015, de 22 de diciembre, por el que se establece el currículo de Educación Básica y se implanta en la Comunidad Autónoma del País Vasco.

Gobierno Vasco, ISEI-IVEI, & Soziolinguistika Klusterra (2017). Arrue Ikerketa: EAEko ikasleen euskararen erabilera eskola-giroan, 2011-2015. Emaitza nagusien txosten teknikoa. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Gonzàlez, Isaac, & Benito, Ricard (2009). Intensitat i caracterització de la segregació a l’escola catalana en clau lingüística. Noves SL. Revista de sociolingüística, winter 2009, 1-12.

Idiazabal Itziar (1986a). La educación bilingüe desde el ámbito escolar. In Plurilingüismo y evolución cultural (p. 193-210). R. S. A. P.

Idiazabal Itziar (1986b). Prólogo. In Gobierno Vasco, E.I.F.E.: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Idiazabal Itziar (2003). Euskal irakasteredu elebidunak, etorkizunari begira. In M. Atxaga (Ed.), Euskaltzaleen Biltzarraren Mendeurrena. Sabino Arana Elkargoaren Jardunaldiak 2001 (p. 341-353). Fundación Sabino Arana Elkargoa.

Idiazabal, Itziar, & Manterola, Ibon (2003). Euskal eredu elebidunak, murgilketa eta hizkuntzen irakakuntza bateratua: kontzeptuen berrikusketa. Euskera, 54(2-1), 463-504.

ISEI-IVEI, & Gobierno Vasco (2018). Evaluación de diagnóstico. ED 2017. Informe ejecutivo sobre la situación de la educación básica (4º E.primaria-2º ESO).

Kontseilua [Euskararen Gizarte Erakundeen Kontseilua] (2008). Propuesta para la formación de alumnado plurilingüe. Kontseilua.

Kontseilua [Euskararen Gizarte Erakundeen Kontseilua] (2018). Hezkuntzaren Aldeko Akordioa: Ekarpena Akordioaren Oinarriei.: Kontseilua.

Llevot, Núria (2005). Del Programa d’Educació Compensatòria al nou Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. Papers. Revista de Sociologia, 78, 197-214.

Llompart, Júlia (2016). Pràctiques plurilingües d’escolars d’un institut superdivers: De la recerca a l’acció educativa (Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona).

Manterola, Ibon (2020). Ahozko euskararen irakaskuntzarako irakasleen prestakuntza: berrikuntza didaktikoa eta soziala? In Dorota Krajewska, Ekaitz Santazilia & Eneko Zuloaga (Eds.), Fontes Linguae Vasconum 50 urte: ekarpen berriak euskararen ikerketari. Nuevas aportaciones al estudio de la lengua vasca (p.405-420). Nafarroako Gobernua.

Mercator (2020). Basque. The Basque language in education in Spain. Mercator European Research Centre on Multilingualism and Language Learning.

Mezo, Josu (2008). El palo y la zanahoria política lingüística y educación en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1998). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

Milian, Antoni (1984). De la separació a la conjunció lingüística a l’ensenyament: El títol II de la Llei 7/1983, de 18 d’abril. Revista de Llengua i Dret, 3, 33-41.

Morales-Gálvez, Sergi (2017). Living together as equals: Linguistic justice and sharing the public sphere in multilingual settings. Ethnicities, 17(5), 646-666.

Moreno, Gorka (2017). Adituen ikuspegia. In Haur eta gazteen aniztasuna. EAEn (Oker izendatutako) bigarren belaunaldiak. UPV/EHU.

Oller, Judith, & Vila, Ignasi (2010). Effects of sociolinguistic environment and the length of residence on the linguistic performance in Catalan and Spanish of sixth grade immigrant pupils in Catalonia. Sociolinguistic Studies, 4(1), 63-84.

Pérez-Vidal, Carmen, Lorenzo, Neus, & Trenchs-Parera, Mireia (2016). Les llengües en l’educació: El plurilingüisme i la internacionalització. In Josep M. Vilalta (Ed.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015 (p. 139-197). Fundació Jaume Bofill.

Pons, Eva (2013). La llengua de l’ensenyament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. In Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears (p. 57-89). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Institut d’Estudis Autonòmics.

Pons, Eva (13 March 2014). La regulació lingüística de la LOMCE: i ara, la via legislativa [Apunt de blog]. Blog de la Revista Llengua i Dret.

Pons, Eva, i Vila, F. Xavier (2005). Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003-2004). Observatori de la Llengua Catalana.

Pradilla, Miquel Àngel (2016). El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis romànics, 38, 295-310.

Pujolar, Joan (2020). Nous parlants: Llengua i subjectivitat. Treballs de Sociolingüística Catalana, 30, 17-38.

Pujolar, Joan, & Gonzàlez, Isaac (2013). Linguistic “mudes” and the de-ethnicization of language choice in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 138-152.

Purtí, Eulàlia (2006). La incorporació tardana de l’alumnat al·loglot: l’experiència dels primers programes adreçats als estudiants extracomunitaris a Catalunya. In F. Xavier Vila, Emili Boix-Fuster and Núria Alturo (Eds.), Integrar, des de la fragilitat? Societats plurilingües davant els reptes de les immigracions multilingües: Suïssa, Brussel·les, Luxemburg, Quebec i Catalunya (p. 83-87). IEC.

Riera, Elvira (2017). Justícia lingüística i societats mixtes: Una defensa de la pluralitat. Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern.

Ronjat, Jules (1913). Le développement du langage observé chez un enfant bilingüe. Champion.

Santamaría, Antonio (Ed.) (1999). Foro Babel: El nacionalismo y las lenguas de Cataluña. Ediciones Áltera.

Sorolla, Natxo, & Flors-Mas, Aveŀlí (2020). L’ús del català entre els millennials de Catalunya: El pes diluït de l’origen lingüístic. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and the Law, 73, 50-68.

Strubell, Miquel, Andreu, Llorenç, i Sintes, Elena (2011). Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. UOC.

Sunyol, Andrea (2019). Multilingualism, elitism and ideologies of globalism in international schools in catalonia: An ethnographic study (Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona).

Trenchs-Parera, Mireia, Larrea, Imanol, & Newman, Micahel (2014). La normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle XXI? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 281-301.

Trenchs-Parera, Mireia, & Patiño-Santos, Adriana (2013). Language Attitudes of Latin-American Newcomers in Three Secondary School Reception Classes in Catalonia. In Joaquim Arnau (Ed.), Reviving Catalan at School. Challenges and Instructional Approaches (p. 49-71). Multilingual Matters.

Unamuno, Virginia, & Nussbaum, Luci (2006). L’escola com a espai de pràctiques multilingües. In Luci Nussbaum & Virginia Unamuno (Eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant (p. 81-99). Universitat Autònoma de Barcelona.

Urla, Jacqueline (2012). Reclaiming Basque: Language, Nation, and Cultural Activism. University of Nevada Press.

Vila, F. Xavier (1996). When classes are over. Language choice and language contact in bilingual education in Catalonia (Doctoral thesis. Vrije Universiteit).

Vila, F. Xavier (2004). “Hem guanyat l’escola però hem perdut el pati?”. Els usos lingüístics a les escoles catalanes. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 8-15.

Vila, F. Xavier (2005). Language, Education and Ideology in an Integrationist Society. In Els Witte, Luk Van Mensel, Michel Pierrard, Laurence Mettewie, Alex Housen & Roel De Groof (Eds.), Language, Attitudes & Education in Multilingual Cities (p. 53-86). Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten.

Vila, F. Xavier (7 March 2018). Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: Reflexiones a partir de una encuesta. Politikon.

Vila, F. Xavier (Coord.) (2006). Conclusions de la comissió Coneixement i ús de la llengua. La potenciació de la llengua entre infants i joves: Del coneixement a l’ús. Consell Assessor de la Llengua a l’Escola.

Vila, F. Xavier (Dir.) (2019). Disseny i pilotatge del projecte de recerca: “L’impacte dels usos lingüístics en entorns escolars sobre la competència lingüística oral de l’alumnat en català, castellà i lengües estrangeres”. Informe de recerca no publicat. Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya.

Vila, F. Xavier, & Galindo, Mireia (2009). El sistema de conjunció en català en l’educació primària a Catalunya: Impacte sobre els usos. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20, 21-69.

Vila, F. Xavier, Ubalde, Josep, Bretxa, Vanessa, & Comajoan-Colomé, Llorenç (2018). Changes in language use with peers during adolescence: A longitudinal study in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 0(0), 1-16.

Vila, F. Xavier, & Vial, Santiago (2000). Informe «Escola i ús»: Les pràctiques lingüístiques de l’alumnat de 2n nivell de cicle superior d’educació primària de Catalunya en situacions quasi espontànies. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.

Vila, F. Xavier, & Boix-Fuster, Emili (Eds.) (2019). La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: Realitats i possibilitats. Edicions UB.

Vila, Ignasi (2011). Balanç de la política lingüística a l’educació escolar dels governs de Catalunya (2004-2011). In Josep M. Masjuan (coord.), Societat Catalana 2011 (p. 295-323). IEC.

Voltas, Eduard (1996). La guerra de la llengua. Empúries.

Woolard, Kathryn A. (1989). Double Talk: Bilingualism and the Politics of Ethnicity in Catalonia. Stanford University Press.

Woolard, Kathryn A. (1991). Linkages of Language and Ethnic Identity: Changes in Barcelona, 1980-1987. In James R. Dow (Ed.), Focus on Language and Ethnicity. Essays in honor of Joshua A. Fishman. Volume 2 (p. 61-82). John Benjamins.

Woolard, Kathryn A. (2016). Singular and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia. Oxford University Press.

Zalbide, Mikel (1998). Normalización lingüística y escolaridad: un informe desde la sala de máquinas. Revista Internacional de Estudios Vascos, 43(2). 355-424.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3590

Bookmark and Share


 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.