La controvèrsia sobre el model lingüístic del sistema educatiu català: arguments, fonaments normatius i perspectives d’apropament (CA-EN)

Sergi Morales-Gálvez, Daniel Cetrà

Resum


El règim de conjunció lingüística al sistema educatiu català ha estat motiu de diverses controvèrsies al llarg dels anys que permeten constatar una posició a favor i una altra en contra del model. En aquest article, identifiquem els principals arguments a favor i en contra del sistema en el debat públic i n’analitzem els fonaments normatius d’acord amb les aportacions de la teoria política sobre justícia lingüística. En darrer terme, el nostre objectiu és avaluar fins a quin punt hi ha marge per a l’apropament o la reconciliació entre els arguments de les dues posicions. El nostre argument principal és que les dues posicions, que han emprat raonaments força estables al llarg del temps amb una tendència compartida a evitar arguments explícitament d’identitat, poden tenir cert marge d’apropament. Algunes interpretacions dels valors que fonamenten els arguments d’ambdues posicions, com els ideals de tracte igual de llengües, la igualtat d’oportunitats individuals o la garantia del pluralisme, podrien sostenir un sistema lingüístic de conjunció lingüística a l’escola en què el català tingués un paper prominent, el castellà gaudís d’un reconeixement suficient i es garantís una competència igual en ambdues llengües en finalitzar el període escolar.

Paraules clau


conjunció lingüística; català; discurs; debat; justícia lingüística; teoria política normativa

Cites


Alcalde, Javier (2018). Linguistic justice. An interdisciplinary overview of the literature: economic, philosophical and sociolinguistic approaches. In Michele Gazzola, Torsten Templin & Bengt-Arne Wickström (Eds.), Language policy and linguistic justice (pp. 65-149). Springer.

Arnau, Joaquim (2011). Els alumnes del sistema educatiu català, tenen dèficits en els coneixements escolars en comparació amb alumnes d’altres contextos? In Miquel Strubell i Trueta, Llorenç Andreu Barrachina & Elena Sintes Pascual (Eds.), Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica (pp. 15-22). Universitat Oberta de Catalunya.

Barry, Brian (2001). Culture and equality: An egalitarian critique of multiculturalism. Harvard University Press.

Branchadell, Albert (1 February 2019). Relaxar la immersió per assegurar el trilingüisme. [Blog post]. Política & Prosa.

Boix i Fuster, Emili & Vila i Moreno, F. Xavier (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Ariel.

Caminal, Ramon (2016). Economic value of reciprocal bilingualism. In Michele Gazzola & Bengt-Arne Wockström (Eds.), The economics of language. MIT Press.

Caminal, Ramon & Di Paolo, Antonio (2019). Your language or mine? The non-communicative benefits of language skills. Economic Inquiry, 57(1), 726-750.

Cappellari, Lorenzo & Di Paolo, Antonio (2018). Bilingual schooling and earnings: evidence from a languagein-education reform. Economics of Education Review, 64, 90-101.

Ferrer, Ferran (Dir.), Castejón, Alba, Castel, José Luis & Zancajo, Adrià (2011). PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. (Retrieved 1 December 2020).

Cetrà, Daniel (2019). Nationalism, liberalism and language in Catalonia and Flanders. Palgrave Macmillan.

Cortès-Colomé, Montserrat (2011). Els alumnes acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements de castellà pel fet d’estudiar (principalment) en llengua catalana? In Miquel Strubell i Trueta, Llorenç Andreu Barrachina & Elena Sintes Pascual (Eds.), Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica (pp. 23-28). Universitat Oberta de Catalunya.

Davidavičiūtė, Rasa (2020). Cultural heritage, genocide, and normative agency. Journal of Applied Philosophy, in press.

De Schutter, Helder (2017). Two principles of equal language recognition. Critical Review of International Social and Political Philosophy, 20(1), 75-87.

De Schutter, Helder (2014). Testing for linguistic injustice: territoriality and pluralism. Nationalities Papers, 42(6), 1034-1052.

De Schutter, Helder (2007). Language policy and political philosophy. On the emerging linguistic justice debate. Language Problems and Language Planning, 1(31), 1-23.

De Schutter, Helder & Robichaud, David (2015). Van Parijsian linguistic justice – Context, analysis and critiques. Critical Review of International Social and Political Philosophy, 18(2), 87-112.

De Schutter, Helder & Ypi, Lea (2011). Language and luck. Politics, Philosophy & Economics, 11(4), 357-381.

Di Paolo, Antonio & Raymond, Josep Lluís (2012). Language knowledge and earnings in Catalonia. Journal of Applied Economics, 15(1), 89-118.

Ferrer, Ferran, Castel, José Luis & Valiente, Òscar (2009). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Fundació Jaume Bofill. (Retrieved 2 December 2020).

Government of Catalonia (2004). Pla de llengua i cohesió social. Government of Catalonia.

Government of Catalonia (2018). Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya: L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Government of Catalonia.

Government of Catalonia (2019). Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018. Government of Catalonia.

Grin, François (2006). Economic considerations. In Thomas Ricento (Ed.), An introduction to language policy. Theory and method (pp. 77-94). Blackwell.

Kymlicka, Will (2001). Politics in the vernacular. Nationalism, multiculturalism, and citizenship. Oxford University Press.

Kymlicka, Will (1995). Multicultural citizenship. A liberal theory of minority rights. Oxford University Press. Castro, Carles (7 October 2013). El 81% dels catalans dona suport a la immersió davant l’intent de diluir-la. La Vanguardia. (Retrieved 23 November 2020).

Laponce, Jean (2001). Politics and the law of Babel. Social Science Information, 40(2), 179-194.

Levrau, François & Loobuyck, Patrick (2013). Is multiculturalism bad for social cohesion and redistribution? The Political Quarterly, 84(1), 101-109.

Miley, Thomas Jeffrey (2006). Nacionalismo y política lingüística. El caso de Cataluña. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

Milian i Massana, Antoni (1992). Drets lingüístics i drets fonamentals a l’educació: un estudi comparat Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canada i Espanya. Institut d’Estudis Autonòmics.

Miller, David (2011). Filosofía política: una breve introducción. Alianza Editorial.

Miller, David (1995). On Nationality. Oxford University Press.

Morales-Gálvez, Sergi (2017). Living together as equals: linguistic justice and sharing the public sphere in multilingual settings. Ethnicities, 17(5), 646-666.

Morales-Gálvez, Sergi & Riera-Gil, Elvira (2019). Què són polítiques lingüístiques justes? Els paradigmes actuals de la justícia lingüística. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government, 30, 25–56.

Patten, Alan (2014). Equal recognition. The moral foundations of minority rights. Princeton University Press.

Patten, Alan & Kymlicka, Will (2003). Introduction. Language rights and political theory: context, issues and approaches. In Will Kymlicka & Alan Patten (Eds.), Language Rights and Political Theory (pp. 1-51). Oxford University Press.

Peled, Yael & Bonotti, Matteo (2019). Sound reasoning: why accent bias matters for democratic theory. The Journal of Politics, 81(2), 411-425.

Peled, Yael & Bonotti, Matteo (2016). Tongue-tied: Rawls, political philosophy and metalinguistic awareness. American Political Science Review, 110(4), 798-811.

Peled, Yael & Weinstock, Daniel (2020). Language ethics. McGill-Queen’s University Press.

Pogge, Thomas (2003). Accommodation rights for Hispanics in the U.S. In Will Kymlicka & Alan Patten (Eds.), Language Rights and Political Theory (pp. 105-122). Oxford University Press.

Rawls, John (2008). Lectures on the history of political philosophy. The Belknap Press of Harvard University Press.

Réaume, Denise (2003). Beyond personality: the territorial and personal principles of language policy reconsidered. In Will Kymlicka & Alan Patten (Eds.), Language Rights and Political Theory (pp. 271-295). Oxford University Press.

Requejo, Ferran & Gonzalo, Eduard (2009). Desigualtats en democràcia: les teories de la justícia socioeconòmica al segle XXI. Eumo Editorial.

Ricento, Thomas, Peled, Yael & Ives, Peter (2015). Language policy and political theory: building bridges, assessing breaches. Springer.

Riera-Gil, Elvira (2013). Sobre el concepte de llengua comuna: una aproximació teòrica i comparada. Revista de Llengua i Dret, 60, 91-110.

Riera-Gil, Elvira (2016). Why languages matter to people: communication, identity and justice in Western democracies. The case of mixed societies. Institut d’Estudis de l’Autogovern.

Riera-Gil, Elvira (2021). Linguistic rights and duties of immigrants and national identity in Catalonia: between accommodation and transformation. Nations and Nationalism, in press.

Robichaud, David & De Schutter, Helder (2012). Language is just a tool! On the instrumentalist approach to language. In Bernard Spolsky (Ed.), The Cambridge Handbook of Language Policy (pp. 124-145). Cambridge University Press.

Sanjaume-Calvet, Marc & Riera-Gil, Elvira (2020). Languages, secessionism and party competition in Catalonia: a case of de-ethnicising outbidding? Party Politics, in press.

Serra, Josep Maria (1997). Immersió lingüística, rendiment acadèmica i classe social. Horsori.

UNESCO (1953). The use of vernacular languages in education. UNESCO. (Retrieved 12 April 2021).

UNESCO (2008). International Mother Language Day: Report of Member States’ Activities to Promote Linguistic Diversity and Multilingual Education Development. UNESCO. (Retrieved 12 April 2021).

Van Parijs, Philippe (2011). Linguistic justice for Europe and for the World. Oxford University Press.

Vila, Ignasi (2011a). Els alumnes castellanoparlants acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per culpa del fet d’estudiar en una llengua —la catalana— que no és la seva? In Miquel Strubell i Trueta, Llorenç Andreu Barrachina & Elena Sintes Pascual (Eds.), Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica (pp. 11-14). Universitat Oberta de Catalunya.

Vila, Ignasi (2011b). Els (o molts) alumnes castellanoparlants (i d’altres llengües) acaben l’escolarització obligatòria amb (importants) dèficits en els coneixements de català si no estudien (principalment) enllengua catalana? In Miquel Strubell i Trueta, Llorenç Andreu Barrachina & Elena Sintes Pascual (Eds.), Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica (pp. 29-32). Universitat Oberta de Catalunya.

Weinstock, Daniel (2003). The antinomy of language policy. In Will Kymlicka & Alan Patten (Eds.), Language Rights and Political Theory (pp. 250-270). Oxford University Press.

Woolard, Kathryn A. (2016). Singular and plural. Ideologies of linguistic authority in 21st Century Catalonia. Oxford University Press.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3584

Bookmark and Share


 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.