Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
El règim lingüístic de l’educació a Catalunya. Un balanç retrospectiu amb dèbits i crèdits
Resum
Durant el període de l’autonomia política, el règim lingüístic de l’educació a Catalunya, tot i els innegables avenços experimentats després de dècades de proscripció, s’ha vist condicionat per la feble recepció constitucional del principi plurilingüístic. L’Estatut de 2006 elevà el rang de la regulació preexistent, sense grans novetats, però dotant-la de majors garanties i estabilitat. La STC 31/2010 semblà avalar-la a grans trets, però tant la praxi del legislador estatal com l’evolució doctrinal del mateix TC, i sobretot l’actuació de la justícia ordinària, no permeten afirmar a hores d’ara que el model lingüístic educatiu es mantindrà incòlume.
Paraules clau
Cites
Albertí, Enoch (1995). El régimen lingüístico de la enseñanza (Comentario a la STC 337/1994, de 23 de diciembre). Revista Española de Derecho Constitucional, any 15, 44, maig-agost.
Alonso de Antonio, Ángel Luis (2011). La cuestión lingüística en la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía de Catalunya. Teoría y Realidad Constitucional, 27.
Arenas, Joaquim (1990). Llengua i educació a la Catalunya d’avui. Barcelona: La Llar del Llibre. Arenas, Joaquim (2007). El Programa d’Immersió Lingüística (PIL), projecte genuí i acció compartida. Escola Catalana, 42(441), 2007.
Artigal, Josep Maria (1989). La immersió a Catalunya: consideracions psicolingüístiques i sociològiques. Vic: Eumo Editorial.
Badia, Joan (2010). Gràcies a la immersió lingüística. Revista Òmnium, 15.
Benet, Josep (1978). Catalunya sota el règim franquista: informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco (volum 1). Barcelona: Blume.
Benet, Josep (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Boix-Fuster, Emili (2004). Les llengües en els òrgans centrals de l’Estat espanyol (Un balanç de 25 anys de la Constitució espanyola). Llengua, Societat i Comunicació, Revista de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona, 2.
Colom Pastor, Bartomeu (1981). Normalización lingüística y administración pública. Dins Las lenguas nacionales en la Administración. València: Diputació Provincial de València.
Corretja, Mercè (2013). De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. Revista de Llengua i Dret, 59.
Ferrer i Gironès, Francesc (1985). La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.
Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme), Servei de Comunicació i Publicacions (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural.
Institut d’Estudis Autonòmics (2011). Drets lingüístics, de debò? Els drets lingüístics en les actuacions administratives i en determinades activitats supervisades per les administracions [Seminari]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics.
Jou, Lluís (2011). La Sentència 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i política. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 12.
Marcet, Joan (2013). La política lingüística de l’Estat espanyol: una aproximació a la incomprensió del pluralisme cultural. Revista de Llengua i Dret, 59.
Marín, Susana (9 de maig de 2019). La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana [Apunt de blog]. Blog de la Revista de Llengua i Dret.
Martínez, Carles (22 de desembre de 2020). Refem el títol lingüístic de la LEC? El Nacional. Milian, Antoni (1994). Derechos lingüísticos y derecho fundamental a la educación: un estudio comparado: Italia, Bélgica, Suiza, Canadá y España. Madrid: Civitas.
Milian, Antoni (2007). El règim jurídic de la llengua catalana amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979. Balanç i perspectives. Revista de Llengua i Dret, 47.
Milian, Antoni (2009). El marc constitucional espanyol relatiu al plurilingüisme. Model reeixit o regulació obsoleta?. El plurilingüisme a la Constitució [Seminari, 18 de març de 2009]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics.
Milian, Antoni (2016). Más sobre derechos lingüísticos: Reflexiones sobre los límites constitucionales y su interpretación por el Tribunal Constitucional. Barcelona, València: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics, Tirant lo Blanch.
Moreno Cabrera, Juan Carlos (12 d’abril de 2018). El supremacismo lingüístico, la Constitución y el Estatut d’autonomia de Catalunya [Apunt de blog]. Blog de la Revista Llengua i Dret.
Muro, Xavier (2010). Valoració dels aspectes relatius a la llengua en la Sentència de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Revista Catalana de Dret Públic, número ‘Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006’.
Parejo Alonso, Luciano (1999). El sistema de conjunción lingüística en la enseñanza no universitaria. Dins Estudios jurídicos sobre la Ley de Política Lingüística. Madrid, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics, Marcial Pons.
Pla Boix, Anna Maria (2010). El règim lingüístic a la STC 31/2010 de 28 de juny. Revista Catalana de Dret Públic, número ‘Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006’.
Pons, Eva (2010). La llengua en la Sentència de 28 de juny de 2010. Revista Catalana de Dret Públic, número ‘Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006’.
Pons, Eva (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 12.
Pons, Eva (2013). La Llengua de l’ensenyament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. Dins Antoni Milian (coord.), Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics.
Pons, Eva (2015). L’oficialitat lingüística: Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística.
Pons, Eva i Vernet, Jaume (coord.) (2009). La llengua de l’ensenyament a les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 8.
Punset, Ramón (2007). Algunes qüestions controvertides en matèria de cooficialitat lingüística. Dins Jaume Vernet i Ramon Punset. Lenguas y Constitución. Madrid: Iustel.
Punset, Ramón (2013). Nacionalismo lingüístico e ingeniería social: el plurilingüismo español entre Job y Hobbes. El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, 39.
Ridao Martín, Joan (2009). «El règim jurídic lingüístic al nou Estatut. Principis i àmbits», Revista de Llengua i Dret, núm. 52. Generalitat de Catalunya - Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Ridao Martín, Joan (2015). «La LOMCE o la construcció d’un dret educatiu inexistent: el de triar el castellà com a llengua vehicular». Revista de Llengua i Dret, núm. 63. Generalitat de Catalunya - Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Ridao Martín, Joan (2017). El marc constitucional i estatutari del plurilingüisme. Dins Anna Maria Pla Boix (coord.), Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics.
Ridao Martín, Joan (2019). La sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d’educació de Catalunya. Entre la intranscendència i l’efecte «parada i fonda» en l’àmbit lingüístic. Bloc de la Revista Catalana de Dret Públic. 15 de maig de 2019.
Ridao Martín, Joan (2020), «Tenim un problema i es diu 25 per cent», La Vanguardia, 21.12.2010.
Segarra, Mila (1990). Autonomia política i conflicte lingüístic a Catalunya entre 1976 i 1987. Dins Manuel Parés i Gaëtan Tremblay, Catalunya, Quebec. Autonomia i Mundialització. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Segura, Lluís J. (2011). Les llengües oficials en la doctrina recent del Tribunal Constitucional. Revista de Llengua i Dret, 56.
Solé i Sabaté, Josep M. i Villaroya, Joan (1994). Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Editorial Curial.
Urrutia, Íñigo (2005). Derechos lingüísticos y euskera en el sistema educativo. Bilbao: Pamiela Argitaletxea.
Vernet, Jaume (2003) (coord.). Dret lingüístic. Tarragona: Cossetània Edicions.
Vernet, Jaume (2009). La llengua a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Cap a un nou paradigma? Dins El plurilingüisme a la Constitució espanyola (Seminari, Barcelona, 18 de març de 2009) (Col·lecció Institut d’Estudis Autonòmics, 65). Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics.
Vernet, Jaume (2017). «El marc constitucional i estatutari del plurilingüisme». A Pla, Anna Maria (coord.), Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics.
Vidal, Francesc (2009). La Llei d’Educació i el sistema educatiu. Activitat parlamentària, 18.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3543
