Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Variació, contacte, revitalització i traducció de la llengua: un estudi de corpus de l’ús de la concordança al·locutiva en basc
Resum
És àmpliament conegut que la traducció ha tingut un impacte positiu en la revitalització de la llengua basca (Mendiguren Bereziartu, 1995), ja que és un dels mitjans principals de creació, consolidació i extensió del model estàndard de la llengua (Belmar, 2017).
Aquest article analitza els problemes que envolten la revitalització d’una llengua minoritzada: com ara la tensió entre estandardització i variació; o bé les maneres en què la pressió del contacte lingüístic pot afectar l’ús de formes verbals expressives que estan desapareixent de la llengua parlada, ja sigui com a causa del contacte amb l’espanyol o per la pressió del registre estàndar (Alberdi, 2018). Un estudi de corpus de l’ús de la concordança al·locutiva en obres de literatura tant originals com traduïdes il·lustrarà aquestes qüestions a la pràctica. De fet, les dades suggereixen que hi pot haver un esforç planificat per revitalitzar l’ús de marcadors al·locutius.
Paraules clau
Cites
Adaskina, Yulia, & Graschchenkov, Pavel. (2009). Verb Morphology and Clause Structure in Basque: Allocutive. Morphology of the World’s Languages. University of Leipzig.
Alberdi, Xabier. (1986). Alokutibotasuna eta tratamenduak euskaraz. Anuario del Seminario de Filología Vasca Julio de Urquijo, 20, 410–486.
Alberdi, Xabier. (2018). Forms of address in Basque. Pragmatics, 28(3), 303–332.
Antonov, Anton. (2015). Verbal allocutivity in a crosslinguistic perspective. Linguistic Typology, 19(1), 55–85.
Ariel, Mira, Dattner, Elitzur, Du Bois, John W., & Linzen, Tal. (2015). Pronominal datives. The royal road to argument status. Studies in Language, 39(2), 257–321.
Barambones, Josu. (2012). Lenguas minoritarias y traducción: La traducción audiovisual en euskera. Publicacions de la Universitat Jaume I.
Basnett, Susan, & Lefevere, André. (1992). General editor’s preface. In A. Lefevere (Ed.), Translation, history, culture: A sourcebook (pp. xi–xii). Routledge.
Belmar, Guillem. (2017). The Role of Translation in the Revitalization Process of Minority Languages: The Case of Basque. Darnioji Daugiakalbystė / Sustainable Multilingualism, 10(1), 36–54.
Bonaparte, Louis-Lucien. (1862). Langue basque et langue finnoises. Strangeways & Walden.
Castellanos, Carles. (2000). Llengua, dialects i estandardització. Octaedro.
Comrie, Bernard. (1976). Linguistic Politeness Axes: Speaker-Addressee, Speaker-Referent, Speaker-Bystander. Pragmatics Microfiche 1.7:A3.
Dauenhauer, Richard, & Dauenhauer, Nora Marks. (1998). Technical, emotional and ideological issues in reversing language shift. In Leonore A. Genoble & Lindsay J. Whaley (Eds.), Endangered Languages, Language Loss and Community Response (pp. 57–98). Cambridge University Press.
Doerr, Neriko M. (Ed.) (2009). The native speaker concept: Ethnographic investigations of native speaker effects. Mouton de Gruyter.
Dorian, Nancy C. (1994). Purism vs. Compromise in language revitalization and language revival. Language in Society, 23, 479–494.
Echevarria, Begoña. (2000). Basque Schooling: What is it Good for? [PhD Thesis]. University of California.
Echevarria, Begoña. (2001). Privileging masculinity in the social construction of Basque identity. Nations and Nationalism, 7(3), 339–363.
Eguren, Luis. (2000). El morfema alocutivo del euskera y el modelo de gramática. Hermenéutica. Revista de Traducción e Interpretación, 2, 1–17.
Ferguson, Charles A. (1959). Diglossia. Word, 15, 325–340.
Fishman, Joshua. (2001). Can threatened languages be saved? Reversing language shift, revisited: A 21st century perspective. Multilingual Matters.
García Porres, Yannick. (2002). El paper de la traducció en el procés de normalització de la llengua catalana. In Oscar Díaz Foucez, Marta García González, & Joan Costa Carreras (Eds.), Traducció i dinàmica sociolingüística (pp. 19–54). Llibres de l’Índex.
Gardner, Elizabeth Frances, & Martin, Samuel Elmo. (1952). Honorific and Familiar Speech in Japanese. Yale University Press.
Gómez, Ricardo, & Sainz, Koldo. (1995). On the origin of the finite forms. In Robert L. Trask, José Ignacio Hualde, & Joseba Lakarra (Eds.), Towards the History of the Basque Language (pp. 235–274). John Benjamins.
Haddican, William F. (2005). Aspects of Language Variation and Change in Contemporary Basque. [PhD Thesis]. New York University.
Hornsby, Michael. (2015). The “new” and “traditional” speaker dichotomy: Bridging the gap. International Journal of the Sociology of Language, 231, 107–125.
Hualde, José Ignacio, & Ortiz de Urbina, Jon. (2003). A grammar of Basque. Mouton de Guyter.
Lamuela, Xavier. (1994). Estandardització i establiment de les llengües. Edicions 62.
López Gaseni, José Manuel. (2000). Euskarara itzulitako haur eta gazte literatura: Funtzioak, eraginak eta itzulpen-estrategiak. Euskal Herriko Univertsitatea.
López Gaseni, José Manuel. (2008). Euskal itzulpenen inbentarioa eta azterketa. Hizkuntzaren eta Literaturen Didaktika Saila, Euskal Herriko Unibertsitatea/EIZIE. https://eizie.eus/en/publications/inbentarioa/inbentarioa.pdf/view
Mendiguren Bereziartu, Xabier. (1993). Incidencia de la traducción en la normalización lingüística del Euskara. Livius, Revista de Estudios de Traducción, 4, 107–115.
Mendiguren Bereziartu, Xabier. (1995). Euskal itzulpenaren historia laburra. Elkar.
Muguruza, Beñat, & Bereziartua, Garbiñe. (2019). Dragoi Bola. Euskara eta Hitanoa. Hitanoaz.eusk. http://www.hitanoaz.eus/
Ortega, Ane, Urla, Jacqueline, Amorrortu, Estibaliz, Goirigolzarri, Jone, & Uranga, Belen. (2015). Linguistic identity among new speakers of Basque. International Journal of the Sociology of Language, 231, 85–106.
Oyharçabal, Bernard. (1993). Verb agreement with nonarguments: On allocutive agreement. In José Ignacio Hualde & Jon Ortiz de Urbina (Eds.), Generative Studies in Basque Linguistics (pp. 89–114). John Benjamins.
Rebuschi, Géorges. (1981). Autour des forms allocutives du basque. In Iker 1 (pp. 307–322). Euskaltzaindia.
Sarasola, Ibon, Salaburu, Pello, Landa, Josu, & Zabaleta, Josu. (2007). Eredusko Prosa Gaur. Euskal Herriko Unibertsitatea.
Soziolinguistika Klusterrak. (2018). “Hitanoa eta generoa: Aberatasuna ala sexismoa?” Uda ikastaroan parte hartu du Soziolinguistika Klusterrak. Soziolinguistika Klusterrak. http://www.soziolinguistika.eus/en/node/6853
Torrealdai, Joan Mari. (1997). Euskal kultura gaur. Jakin.
Wong, Laiana. (1999). Authenticity and the Revitalization of Hawaiian. Anthropology & Education Quarterly, 30(1), 94–115.
Woolard, Kathryn. (2016). Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st century Catalonia. Oxford University Press.
Zabalbeascoa, Patrick. (2008). La credibilidad de los diálogos traducidos para audiovisuals. In Jenny Brumme, Hildegard Resigner, & Amaia Zabala (Eds.), La oralidad fingida: Descripción y traducción. Teatro, cómics y medios audiovisuales (pp. 157–175). Iberoamericana.
Zabaleta, Josu. (2019). Itzulpengintza eta euskararen batasuna eta normalizazioa. Mende erdiko historiaren berrikusketa eta gogoeta batzuk. Senez, 50, 85–109.
Zubiri, Ilari, & Zubiri, Entzi. (2000). Euskal gramatika osoa. Didaktiker, SA.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3410
