Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Resum
L’article revisa críticament la regulació jurídica dels usos lingüístics en l’ensenyament a Catalunya en el període històric de la II República. L’anàlisi de les disposicions normatives es completa amb una revisió més politològica, centrada a prendre en consideració el context sociopolític del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats polítics que varen propiciar diverses iniciatives parlamentàries i governamentals d’incidència en la matèria.
Paraules clau
Cites
Abelló Güell, Teresa. (2007). El debat estatutari del 1932. Barcelona: Edicions del Parlament de Catalunya.
Azaña, Manuel. (1986). Causas de la Guerra de España. Barcelona: Ed. Crítica.
Badia i Margarit, Antoni Maria. (1976). La llengua (vol. I). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Bassa, Ramon. (1991). El català a l’escola (1936/39-1985). Crònica d’una desigualtat. Barcelona: La Llar del Llibre.
Benet, Josep. (1973). Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura catalanes pel règim del general Franco. París: Edicions Catalanes de París.
Benet, Josep. (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Bonamusa, Francesc (dir.). (2009). Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939 (II). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Presidència.
Butlletí dels Mestres [suplement de la revista Quaderns d’Estudi]. (1933-1936).
Cores Trasmonte, Baldomero. (1998). O Estatuto de autonomía de Galicia 1932-1936. Os documentos oficiais. Santiago de Compostel·la: Ed. Foesga.
Domingo, Marcelino. (1932). La Escuela en la república: la obra de ocho meses. Madrid: Ed. M. Aguilar.
Escribano, Daniel. (2015a). El règim d’oficialitat lingüística a Catalunya durant la Segona República. Recerques. Història, Economia, Cultura, 70, 125-159.
Escribano, Daniel. (2015b). Política lingüística a la Catalunya autònoma de la Segona República (1933-1938). Recerques. Història, Economia, Cultura, 71.
Escribano, Daniel. (2017). El conflicte lingüístic a les Illes Balears durant la II República (1931-1936). Palma: Lleonard Muntaner Editor.
Ferrer i Gironès, Francesc. (1986). La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.
Fontquerni, Enriqueta, i Ribalta, Mariona. (1982). L’ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil. Barcelona: Editorial Barcanova.
Galí, Alexandre. (1931). Per la llengua i per l’escola. Barcelona: La Revista.
Generalitat de Catalunya. (1932). L’Obra de Cultura. Barcelona: Tipografia Occitània.
Ginebra, Jordi. (2006). Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
González Casanova, José Antonio. (1979). Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938). Barcelona: Ed. Crítica.
Guardiola, Carles Jordi. (1980). Per la llengua. Llengua i cultura als Països Catalans, 1939-1977. Barcelona: Edicions La Magrana.
Inspección General de Enseñanza. (1930). Anuario Estadístico de Instrucción Pública. Madrid: Ministerio de Inspección Pública y Bellas Artes.
Marquès, Salomó. (1995). L’exili dels mestres (1939-1975). Girona: Publicacions de la Universitat de Girona.
Martínez Fiol, David. (2010). Patriotisme, eficàcia i llengua catalana: valors promocionals del funcionariat de l’autonomia regional de Catalunya (1931-1933). Revista de Llengua i Dret, 54, 297-323.
Matas Dalmases, Jordi. (1991). El model lingüístic dels partits polítics catalans en la redacció de l’Estatut d’autonomia de 1979. Revista de Llengua i Dret, 16.
Medina, Jaume. (1995). L’anticatalanisme del diari ABC. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (1977). La cultura bajo el franquismo. Barcelona: Ediciones de Bolsillo.
Monés, Jordi. (1977). El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938). Barcelona: Edicions La Magrana.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (1981). L’escola a Catalunya sota el franquisme. Barcelona: Rosa Sensat, Edicions 62.
Monés i Pujol-Busquets. Jordi. (1984). La llengua a l’escola (1714-1939). Barcelona: Barcanova.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (1984). Aspectes històrics de la llengua de l’educació al Principat. Dins J. Monés i P. Solà (ed.), Llengua i educació en una perspectiva històrica. Actes de les Cinquenes Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Vic, 31 de març-2 d’abril de 1982 (vol. II) (p. 19-38). Vic: Eumo.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (1984). La llengua a l’escola. Els canvis del període 1916-1923. Dins J. Monés i P. Solà (ed.), Llengua i educació en una perspectiva històrica. Actes de les Cinquenes Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Vic, 31 de març-2 d’abril de 1982 (vol. II) (p. 270-291). Vic: Eumo.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (1994). Records d’infància i d’adolescència (1936-1945). Educació i Història, 1, 119-122.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (2000). L’Escola Normal de Barcelona 1845-1972. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Nadal Badal, Oriol. (1993). Cooficialitat i bilingüisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Revista de Llengua i Dret, 19, 129-169.
Navarro, Ramon. (1977). L’educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Barcelona: Edicions 62.
Navarro, Ramon. (1979). L’educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Barcelona: Edicions 62.
Ninyoles, Rafael L. (1976). Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol. València: Tres i Quatre.
Pedró, Francesc. (1997). Capacitat política i administració educativa a Catalunya. Dins Joan Triadú i Font (ed.), Per a un sistema d’ensenyament nacional català. Bases, problemes i tendències (p. 87-121). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Pla Boix, Anna M. (2004). L’ordenació de la qüestió lingüística a Catalunya de 1892 a 1936: el procés de reconeixement de l’estatut d’oficialitat del català. Revista de Llengua i Dret, 43.
Pla Boix, Anna M. (2005). El deber de conocimiento del castellano del artículo 3.1 de la constitución. Dins Constitución y Democracia. 25 años de Constitución democrática en España. Actas del Congreso celebrado en Bilbao los días 19 a 21 de noviembre de 2003 (p. 397-408). Bilbao: Servicio de Publicaciones de la Universidad del País Vasco.
Pla Boix, Anna M. (2019). Llengua i ensenyament a Catalunya (1714-1931): revisió crítica d’una reivindicació històrica desatesa. Revista Catalana de Dret Públic, 59.
Pujadas i Martí, Xavier. (1996). Marcel·lí Domingo i el marcel·linisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Roig Rosich, Josep Maria. (1978). L’Estatut de Catalunya a les Corts Constituents (1932). Barcelona: Curial.
Rossell, Mercè (ed.). (1977). La Generalitat de Catalunya II. La política cultural. El bilingüisme. L’ensenyament. El patrimoni. La cultura popular. Barcelona: Ed. Undarius.
Rovira i Virgili, Antoni. (30 d’abril de 1931). La llengua a l’escola. La Nau, any V, 339.
Rovira i Virgili, Antoni. (22 d’octubre de 1931). La qüestió de l’ensenyament. La Nau, 982.
Rovira i Virgili, Antoni. (16 de gener de 1932). El dret de les llengües. La Publicitat, any LIV, 17920.
Rovira i Virgili, Antoni. (9 d’abril de 1932). L’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’ensenyament. La Publicitat, any LIV, 17991.
Rovira i Virgili, Antoni. (12 d’abril de 1932). L’Estatut a les Constituents espanyoles. L’ensenyament. La Publicitat, any LIV, 17993.
Rovira i Virgili, Antoni. (16 d’abril de 1932). L’Estatut i les Constituents espanyoles. L’idioma. La Publicitat, any LIV, 17997.
Rovira i Virgili, Antoni. (1979). La nacionalització de Catalunya. Barcelona: Ed. Altafulla.
Sallés, Anna. (2009). Ensenyament (1931-1939). Dins Francesc Bonamusa (dir.), Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939 (II). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Presidència.
Torres, Joaquín. (1978). La reivindicación actual en pro de la lengua catalana. Dins Bilingüismo y biculturalismo (p. 253-274). Barcelona: Ediciones CEAC.
Vallverdú, Francesc. (1979). Dues llengües: dues funcions? Barcelona: Edicions 62.
Vilanova, Mercedes, i Moreno, Xavier. (1992). Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a 1981. Madrid: MEC.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3443
