Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Lèxic i fraseologia juridicoadministratius en els manuals de consells del segle XVII
Resum
L’objectiu d’aquest treball és provar, a través d’algunes mostres concretes del nivell lexicosemàntic, l’interés de la documentació històrica de l’escrivania municipal de València, i més en concret dels manuals de consells, per a l’estudi de l’evolució de la llengua catalana al País Valencià al llarg de l’època foral, i especialment per a l’estudi del llenguatge juridicoadministratiu. Aquesta documentació, a pesar del seu valor, a penes ha estat aprofitada pels filòlegs, i menys encara en el període corresponent a l’edat moderna, en el qual es centra aquest treball. En aquest article es recullen i estudien diversos mots i significats no registrats en els diccionaris històrics i etimològics catalans, així com locucions i expressions usades en el llenguatge juridicoadministratiu del segle XVII.
Paraules clau
Cites
Alibert, Louis. (2002). Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedocines. Tolosa: Institut d’Etudes Occitanes.
Anyó Garcia, Vicent. (2001). El primer Manual de Consells de la ciutat de València (1306-1326). València: Ajuntament de València.
Carreres Zacarés, Salvador. (1957). La Taula de Cambis de Valencia 1408-1719. València: Ajuntament de València.
Casanova, Emili. (1986). Els estudis lingüístics sobre documentació administrativa d’èpoques diverses en el País Valencià. Dins Carles Duarte i Raimon Alamany (ed.), Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu (p. 75-109). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya.
CICA: Torruella, Joan (dir.), Pérez Saldanya, Manuel, Martines, Josep. (2009). Corpus Informatitzat del Català Antic [Base de dades]. (Darrera consulta: gener de 2020.)
Ciscar Pallarés, Eugenio. (2014). Los “clams” o pequeñas infracciones agrarias en la práctica judicial del Reino de Valencia (siglos XVI-XVIII). Revista de Historia Moderna, 32, 181-217.
CIVAL: Acadèmia Valenciana de la Llengua: Corpus Informatitzat del Valencià [Base de dades]. (Darrera consulta: gener de 2020.)
CORDE: Real Academia Española. Corpus diacrónico del español (CORDE) [Base de dades]. (Darrera consulta: gener de 2020.)
DAF: Greimas, Algirdas J. (2012). Le dictionnaire de l’ancien français. París: Larousse.
DAg: Diccionari Aguiló (toms 1-8). (1915-1934). Barcelona: IEC.
DCCL: Esteve, Joaquim, Belvitges, Josep, i Juglà, Antoni. (1803-05). Diccionario catalán-castellano-latino (vol. 1-2). Barcelona: Tecla Pla.
DCECH: Coromines, Joan. (1980-1991). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (vol. 1-6). Madrid: Gredos.
DCVB: Alcover, Antoni M., Moll, i Francesc de B. (1988). Diccionari català-valencià-balear (vol. 1-10). Palma de Mallorca: Moll.
DDLC: Diccionari descriptiu de la llengua catalana [Base de dades]. IEC. (Darrera consulta: gener de 2020.)
DE. Bruguera, Jordi. (2006). Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
DECat: Coromines, Joan. (1988-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (vol. 1-10). Barcelona: Curial.
DEM: Mora, Josep, i Rabella, Joan A. (1999). Diccionari etimològic manual. Barcelona: Edicions 62.
DGLV: López Verdejo, Voro. (2010). Diccionari general de la llengua valenciana. València: RACV.
DLC: Labèrnia, Pere. (1839-1840). Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina (vol. 1-2). Barcelona: Hereus de la V. Pla.
DLP: Diccionário da Língua Portuguesa. (2012). Porto: Porto Editora.
DUVC: Ginebra, Jordi, i Montserrat, Anna. (2009). Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Educaula.
Escrig, Josep. (1851). Diccionario valenciano-castellano. València: J. Ferrer de Orga.
EscLl: Escrig, Josep, i Llombart, Constantí. (1887). Diccionario valenciano-castellano. València: Pascual Aguilar.
Esquilache, Ferran, i Guinot, Enric. (2014). La gestió tècnica de la irrigació en les hortes històriques valencianes, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII). Millars, 37.4, 59-99.
FEW: Von Wartburg, Walther. Französisches Etymologisches Wörterbuch. (Darrera consulta: gener de 2020.)
Hinojosa Montalvo, José. (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia (vol. III). València: Generalitat Valenciana.
Lapeyre, Henri. (1982). La Taula de Cambis. València: Del Cenia al Segura.
Levy, Emil. (1991). Petit dictionnaire provençal-français. Raphèle-lès-Arles: Culture Provençale et Méridionale Marcel Petit.
Llop, Josep. (1675). De la institució, govern polítich y jurídich, costums y observàncies de la fàbrica vella dita de Murs e Valls y nova dita del Riu. València: Gerónimo Vilagrasa.
Martí Mestre, Joaquim. (1992). Unes ordenances del càrrec de sots-sagristà de la Seu de València dels segles XVI i XVII. Edició i notes lingüístiques. Revista de Llengua i Dret, 18, 25-66.
Martí Mestre, Joaquim. (2000). La fraseologia per facilitar llegir i scríurer lo llemosí de Josep d’Orga i Pinyana. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 75, 467-509.
Martí Mestre, Joaquim, i Serra Estellés, Xavier. (2009). La Consueta de la Seu de València dels segles XVIXVII (vol. 1-2). València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer.
MGad: Martí Gadea, Joaquim. (1891). Diccionario valenciano-castellano. València: José Canales Romà.
Martines, Josep. (2000). El valencià del segle XIX. València / Barcelona: IIFV / PAM.
Mayordomo García-Chicote, Francisco. (2002). La Taula de Canvis. València: PUV.
Moll, Francesc de B. (2006). Gramàtica històrica catalana. València: PUV.
PALDC: Veny, Joan. (2008-2015). Petit atles lingüístic del domini català (vol. 1-5) [en curs de publicació]. Barcelona: IEC.
Passola Tejedor, Antoni. (1997). Oligarquia i poder a la Lleida dels Àustria. Lleida: Pagès Editors.
Peris Albentosa, Tomàs. (2003). La gestió hidràulica en la sèquia d’Escalona (1605-1993). Alcàntera: Ajuntament de Castelló de la Ribera.
Poveda, José Vicente, i Piera, Salud. (1997). “A tranchas marranchas”. El habla tradicional de Jalance. Jalance: Ayuntamiento de Jalance.
Reglamento que deberá observarse en la administración y distribución de las rentas de propios y arbitrios que disfruta la ilustre ciudad de Valencia. (1802). València: Benito Monfort.
Reig, Eugeni S. (2015). El valencià de sempre. Alzira: Bromera.
Riquelme Sellés, María José. (2011). Els papers de la séquia de Marxena. La Rella, 24, 163-182.
Rubio Vela, Agustín. (1995). L’escrivania municipal de València als segles XIV i XCV: burocràcia, política i cultura. València: Generalitat Valenciana.
Rubio Vela, Agustín. (1998). Epistolari de la València medieval (II). València / Barcelona: IIFV / PAM.
Rubio Vela, Agustín. (2003). Epistolari de la València medieval (I). València / Barcelona: IIFV / PAM.
Salvador, Emilia. (1974). Cortes valencianas del reinado de Felipe II. València: Universitat de València.
Sans i Travé, Josep Maria (dir.) (2003). Dietaris de la Generalitat de Catalunya (vol. VIII). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Tolosa, Luisa, i Vercher, Salvador. (2007). La Taula de Canvis de València. València: Ajuntament de València.
Veny, Joan. (2001). Llengua i entorn natural. Barcelona: Edicions 62.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3423
