Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Resum
La tecnologia pot jugar un rol decisiu en els processos de normalització lingüística. La creació de recursos lingüístics —amb el potencial formatiu o de disseminació que comporten, especialment en llengües en procés d’estandardització— és una possibilitat que cal tenir present en dissenyar estratègies per a la normalització. Aquest article se proposa contribuir al procés de normalització de l’alguerès, varietat parlada a l’Alguer (Sardenya) per unes dotze mil persones, mitjançant una anàlisi de les obres de consulta digitals i dels recursos lingüístics existents. En la primera part se proporcionen dades sobre el context sociolingüístic i se fa un estat de la qüestió sobre el procés d’estandardització de l’alguerès. La segona part mira d’identificar, amb referències a altres comunitats lingüístiques en situacions similars, accions en l’àmbit tecnològic que podrien dur-se a terme en paral·lel al procés d’estandardització de l’alguerès.
Paraules clau
Cites
Agirre, Eneko, Aldezabal, Izaskun, Alegria, Iñaki, Arregi, Xabier, Arriola, Jose Mari, Artola, Xabier, i Soroa, Aitor, et al. (2001). Developing language technology for a minority language: progress and strategy. ELSNews, 10(1. Special issue on minority languages), 4-5.
Ammon, Ulrich. (2005). Pluricentric and divided languages. Sociolinguistics. An International Handbook of the Science of Language and Society, 2, 1536-1543.
Ardila, Rosana, Branson, Megan, Davis, Kelly, Henretty, Michael, Kohler, Michael, Meyer, Josh, i Weber, Gregor, et al. (2019). Common Voice: a massively-multilingual speech corpus. ArXiv:1912.06670 [Cs].
Argenter, Joan A. (2008). L’Alguer (Alghero), a Catalan linguistic enclave in Sardinia. International Journal of the Sociology of Language, 2008 (193-194).
Argenter, Joan A. (2010). Comunitat perifèrica local, llengua tradicional i invisibilitat del centre. Revista de l’Alguer, 9(9), 127-136.
Artetxe, Mikel, Labaka, Gorka, i Agirre, Eneko. (2018). Unsupervised statistical machine translation. ArXiv:1809.01272 [Cs].
Artetxe, Mikel, Labaka, Gorka, Agirre, Eneko, i Cho, Kyunghyun. (2018). Unsupervised neural machine translation. Proceedings of the Sixth International Conference on Learning Representations.
Ballone, Francesc (ed.). (2017). Els usos lingüístics a l’Alguer 2015. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.
Bosch i Rodoreda, Manuel. (2007). El català de l’Alguer, entre la desaparició i la dissolució. Dins Germà Colón Domènech i Lluís Gimeno Betí (ed.), Ecologia lingüística i desaparició de llengües (p. 35-52). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
Caria, Rafael. (2006). El català a l’Alguer: Apunts per a un llibre blanc. Revista de Llengua i Dret, 46.
Clyne, Michael. (1992). Pluricentric languages – Introduction. Dins Michael Clyne (ed.), Pluricentric languages (p. 1-10). https://doi.org/10.1515/9783110888140.1
Corbera Pou, Jaume. (2000). Caracterització del lèxic alguerès. Palma: Universitat de les Illes Balears.
Doğru, Gökhan, Martín-Mor, Adrià, i Aguilar-Amat, Anna. (2018). Parallel corpora preparation for machine translation of low-resource languages: Turkish to English cardiology corpora. Dins Maite Melero, Martin Krallinger, i Aitor Gonzalez-Agirre (ed.), Proceedings of the LREC 2018 Workshop “MultilingualBIO: Multilingual Biomedical Text Processing” (p. 12-15).
Eberhard, David M., Simons, Gary F., i Fennig, Charles D. (ed.). (2019). Ethnologue: Languages of the World (22a ed.).
Forcada, Mikel L. (2009). Apertium: Traducció automàtica de codi obert per a les llengües romàniques. Linguamática, 1(1), 13-23.
Ibba, Joan. (2004). Bibliografia algueresa. L’Alguer: Edizioni del Sole.
Martín-Mor, Adrià, i Beccu, Alessandro. (2016). Sa tradutzione de Facebook in sardu. Revista Tradumàtica: Tecnologies de la Traducció, 14, 85-99. https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.179
Martín-Mor, Adrià. (2017). Technologies for endangered languages: The languages of Sardinia as a case in point. MTm, 9, 365-386.
Mas, Josep Àngel. (2019). El pluricentrisme de la llengua catalana en els principals correctors i traductors automàtics. Revista de Llengua i Dret, 71, 208-222. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3229
Moseley, Christopher (ed.). (2010). Atlas of the world’s languages in danger (3a ed.). UNESCO.
Muhr, Rudolf (ed.). (2012). Non-dominant varieties of pluricentric languages. Getting the picture. https://doi.org/10.3726/978-3-653-01621-5
Nughes, Antoni, i Sanna, Josep. (1980). Santa Missa pels fidels de l’Alguer. L’Alguer: La Poligràfica Peana.
Orioles, Vincenzo. (2003). Le minoranze linguistiche. Profili sociolinguistici e quadro dei documenti di tutela. Roma: Il Calamo.
Pais, Joan. (1970, a cura de Pasqual Scanu). Gramàtica algueresa. Barcelona: Editorial Barcino.
Palomba, Joan. (1906 [2001], a cura de Francesco Bertino). Grammatica del dialetto algherese odierno. L’Alguer: Edicions Obra Cultural de l’Alguer.
Paricio-Martín, Santiago Jorge, i Martínez-Cortés, Juan Pablo. (2010). New ways to revitalise minority languages: the impact of the internet in the case of Aragonese. Digithum, 12, 1-11.
Sampson, Geoffrey. (2001). What is a minority language? ELSNews, 10(1. Special issue on minority languages), 1-2.
Sanna, Josep. (1988). Diccionari català de l’Alguer. L’Alguer, Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana.
Scala, Luca. (2003). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Tyers, Francis M., Alòs i Font, Hèctor, Fronteddu, Gianfranco, i Martín-Mor, Adrià. (2017). Rule-based machine translation for the Italian–Sardinian language pair. The Prague Bulletin of Mathematical Linguistics, 108(1), 221-232. https://doi.org/10.1515/pralin-2017-0022.
UNESCO. (2003). Language vitality and endangerment.
UNESCO. (2008). Proprietary and free and open source software.
United Nations Special Rapporteur on minority issues. (2017). Language rights of linguistic minorities: A practical guide for implementation.
Veny, Joan. (1982[2002]). Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia. Palma: Moll.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3397