La dixi en la traducció dels textos contractuals (anglès-castellà): el cas dels determinants demostratius

Leticia Moreno-Pérez

Resum


Aquest estudi de caràcter descriptiu té com a objectiu analitzar com es gestionen els determinants demostratius com a elements díctics en la traducció dels textos contractuals. La hipòtesi de partida, que sorgeix en part dels resultats d’estudis previs del transgènere de la traducció dels contractes (Monzó, 2002), és que a les traduccions es produeix interferència (Toury, 1995) en el transvasament de les relacions de cohesió creades per aquestes partícules, motivada en part per la influència del text origen sobre el meta, també a la traducció jurídica (Ferrán Larraz, 2004). Per avalar o rebutjar la hipòtesi, s'establiran els patrons d'ús dels determinants demostratius en la seva faceta de marcadors anafòrics en el gènere dels contractes a les cultures origen (anglès) i meta (espanyol) mitjançant l'anàlisi d'un corpus comparable per, sobre la base dels resultats obtinguts, analitzar un corpus paral·lel d'originals i les seves traduccions que permeti observar si es produeix, i a quin nivell, interferència en el transgènere resultant, o si la conducta d'aquests marcadors es deu a raons diferents. Els resultats permetran reflexionar sobre la rellevància d'aquest fenomen en la traducció en el context jurídic dels contractes.


Paraules clau


dixi; determinants demostratius; traducció jurídica; llenguatge jurídic; contractes

Cites


Anthony, Laurence. (2017). AntConc (versión 3.2). Tokio: Waseda University.

Cebrián Alberola, Helena. (2016). La traducción de la deixis en los textos dramáticos: el caso de “Cat on a hot tin roof” de Tennessee Williams (tesis doctoral, Universitat Jaume I, Departamento de Traducción y Comunicación).

Centenera Sánchez-Seco, Fernando. (2012). La consistencia en el lenguaje de las normas: hacia una propuesta consistente. Revista Ius et Praxis, 18(2), 219-240.

De Santiago Guervós, Javier. (2001). Lenguaje jurídico y norma. En José Antonio Bartol Hernández et al. (eds.), Nuevas aportaciones al estudio de la lengua española. Investigaciones filológicas (p. 287-298). Salamanca: Luso-Española de Ediciones.

Ferrán Larraz, Elena. (2004). El literalismo en la traducción de documentos jurídicos: una vía para su solución. LSP & Professional Communication, 4(2), 27–37.

Franco Aixelá, Javier. (2009). An overview of interference in scientific and technical translation. The Journal of Specialised Translation, 11, 75-87.

Gómez Torrego, Leonardo. (2002). Gramática didáctica del español. Madrid: SM.

González Salgado, José Antonio. (2014). Elementos anafóricos en las sentencias actuales: los adjetivos deverbales de participio. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 62, 23-34.

Goźdź-Roszkowski, Stanislaw. (2011). Patterns of linguistic variation in American legal English. A corpusbased study. Frankfurt am Main: Peter Lang.

Halliday, Michael Alexander Kirkwood, y Hasan, Ruqaiya. (1976). Cohesion in English. Londres: Longman.

Hidalgo, Antonio. (2017). La ambigüedad en el lenguaje jurídico: su diagnóstico e interpretación a través de la lingüística forense. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 7, 73-96.

Marimón, Carmen. (2008). Análisis de textos en español. Teoría y práctica. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.

Mayoral Asensio, Roberto. (2007). Comparación de los contratos en inglés y en español como ayuda al traductor. Papers Lextra, 3, 55-61.

Montolío Durán, Estrella. (2012). La modernización del discurso jurídico español impulsada por el ministerio de justicia. Presentación y principales aportaciones del informe sobre el lenguaje escrito. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 57, 95-121.

Monzó Nebot, Esther. (2002). La professió del traductor jurídic i jurat. Descripció sociològica de la professió i anàlisi discursiva del transgènere (tesis doctoral, Universitat Jaume I, Departamento de Traducción y Comunicación).

Monzó Nebot, Esther. (2003). La traducción jurídica a través de los géneros: el transgénero y la socialización del traductor en los procesos de enseñanza/aprendizaje. Discursos. Revista de Tradução, 2, 21-36.

Moreno Pérez, Leticia. (2015). La sinonimia como elemento de variación en el contrato de compraventa: estudio comparado inglés-español (tesis doctoral, Universidad de Valladolid, Departamento de Filología Inglesa).

Muñoz Machado, Santiago (dir.). (2017). Libro de estilo de la Justicia. Barcelona: Espasa.

Novodvorski, Ariel. (2015). La deixis espacio-temporal en corpus paralelo español/portugués. E-Aesla, 1.

Real Academia Española. (2020). Diccionario del español jurídico.

Stepanova, Valentina V., Meshkova, Irina N., y Sheremetieva, Olga A. (2018). Interference in legal translation: addressing challenges. XLinguae, 11(1), 294-301.

Tiersma, Peter M. (1999). Legal Language. Chicago: University of Chicago Press.

Toury, Gideon. (1995). Descriptive Translation Studies and beyond. Ámsterdam y Philadelphia: John Benjamins.

Williams, Christopher. (2007). Tradition and change in legal English: verbal constructions in prescriptive texts. Berna: Peter Lang.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3384



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.