La interpretació i la intermediació lingüística a les institucions públiques sueques: l’ús de nenes i nens per a la comunicació multilingüe

Kristina Gustafsson, Eva Norström, Petra Höglund

Resum


L’objectiu d’aquest article és analitzar les experiències amb infants com a intermediadors lingüístics als serveis públics suecs, i les seves conseqüències. Comencem comentant i comparant els conceptes d’intermediació i d’interpretació. Tot seguit analitzem i comentem les dades obtingudes per mètodes quantitatius i qualitatius, en concret, dues enquestes en línia fetes a treballadors de l’àmbit de l’atenció sanitària i els serveis socials, i set entrevistes en grup que incloïen persones amb experiència en intermediació lingüística quan eren infants. Un dels resultats principals és que hi ha discrepàncies en la manera com el personal del servei públic descrivia les seves experiències a l’hora de fer servir infants com a intèrprets, i la manera com els joves intèrprets percebien la seva situació. Els primers afirmen que gairebé mai es fan servir infants com a intèrprets, només en situacions crítiques o per a tasques senzilles, però mai amb regularitat. Per contra, els entrevistats amb experiència en intermediació lingüística quan eren infants declaren que recorrien a ells amb freqüència per interpretar, cada dia, en tota mena de situacions. Manifesten que no se’ls demanava el seu consentiment, i que tampoc no es qüestionava mai la seva presència. Tot i que són contradictòries, les dues perspectives són rellevants i descriuen la realitat de les persones que van participar en les enquestes i les entrevistes en grup. Aquesta discrepància es pot explicar pel fet que els pares i els familiars dels infants que fan d’intermediadors poden haver tingut contacte amb diferents institucions públiques diverses vegades a la setmana. Si totes aquestes institucions legitimessin l’ús d’infants en ocasions aïllades i en situacions senzilles i crítiques, això pot semblar una feina a jornada completa des del punt de vista d’un infant. Per acabar, ens centrem en les conseqüències per als pacients i per als usuaris del servei pel que fa a seguretat jurídica i discriminació.


Paraules clau


interpretació als serveis públics; treball social; atenció sanitària; interpretació no professional; mediació lingüística; infants; migració; Suècia; entrevistes en grup; enquestes en línia



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3260



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.