La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda (CA-EN)

Resum

La llengua vehicula les expressions culturals d’una comunitat determinada. Des de fa dècades, la tecnologia cultural amb més impacte social ha estat l’audiovisual, amb la televisió al capdavant. Mal que bé, Catalunya ha sabut desplegar unes polítiques i uns instruments, precaris però efectivament desplegats, per vehicular les pròpies expressions audiovisuals en català. Però des de la irrupció d’Internet, els continguts audiovisuals a demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu connectat, esdevenen més i més importants. Aquesta mutació dona un avantatge formidable a la projecció de continguts nord-americans i, consegüentment, comporta una pèrdua de pes important no sols per a la
llengua catalana, sinó també per a les cultures europees no anglosaxones i les seves indústries de continguts.

A partir d’aquí, quina és la política lingüística possible per garantir la pervivència i la projecció del català en el nou context comunicatiu? El present article dona una clau, la clau de volta diríem, a partir de la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el passat 2 d’octubre (Parlament Europeu 2018). Aquesta norma europea incorpora el principi de prominència a Internet per a les obres de producció europea i per als continguts d’interès general en els serveis audiovisuals a demanda (siguin en forma de menú, de cercador, de sistema de recomanació, etc.). Així, la prominència pot esdevenir l’anella europea des d’on penjar la legislació i el desplegament regulador que permetin la pervivència de la llengua catalana en l’ecosistema comunicatiu del segle XXI.