La Revista de Llengua i Dret va néixer el 1983, any en què s’aprova la Llei de normalització lingüística a Catalunya, moment, doncs, crucial per a la recuperació de la llengua catalana. Inicialment la Revista es va crear com un instrument científic, obert a les experiències històriques i internacionals, que exercís la funció de pont entre el món acadèmic i l’Administració pública, i que contribuís a l’especialització d’un col·lectiu nombrós de persones en les disciplines que inclou. Enric Rebés i Solé, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, ens detalla quins eren els objectius fundacionals de la Revista en el seu editorial.
El primer Consell de Redacció (anomenat aleshores Consell de Direcció) estava format per onze reconeguts especialistes procedents de disciplines diverses: Carles Duarte i Montserrat n’era el director i Joan Ramon Solé i Durany, responsable de legislació lingüística a la DG de Política Lingüística, el secretari. Els membres eren Antoni M. Badia i Margarit, Joan Coromines i Vigneaux, Josep Lluís Sagarra i Zacarini, Josep Maria Puig i Salellas, Aina Moll Marquès, Jesús Massip Fonollosa, Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep-Enric Rebés i Solé i Francesc Vallverdú i Canes.
Els primers números no diferenciaven entre àrees temàtiques. A partir del número 5 (juny del 1985) s’introdueix la distinció entre estudis de Llenguatge jurídic i administratiu, de Dret lingüístic i Política lingüística i sociolingüística.
A partir de l’any 1985, el Consell de Redacció va ampliar-se amb les incorporacions d’Àlex Alsina i Keith, catedràtic del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, Albert Bastardas i Boada, Lluís Jou i Mirabent, Pere Martí i Mainar, especialista en llenguatge administratiu, Antoni Mirambell i Abancó, catedràtic de Dret Civil de la UB, Oriol Oleart i Piquet, professor d’Història del Dret i de les Institucions a la UB, Lluís M. Puig i Olivé, Jaume Vernet i Llobet, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Milian i Massana passa a ser-ne el secretari, fins a arribar a dinou membres l’any 1991.
A partir del 1993, en la presentació del núm. 19 i en commemoració del desè aniversari de la Revista, Carles Duarte i Montserrat, en la presentació (2) hi afegeix un nou objectiu: defensar un nou model lingüístic que situï el català, l’èuscar i el gallec com a llengües oficials espanyoles, al costat del castellà, les quals han de poder ser usades en el marc de les institucions i organismes comuns de l’Estat, el qual reforci clarament en tots els àmbits l’ús d’aquestes llengües com a oficials i públiques. A més, expressa la preocupació per les interpretacions judicials que en qüestionen la unitat.
L’any 2002 Antoni Milian i Massana n’assumeix la direcció. En aquesta etapa es redueix el Consell de Redacció de la Revista per fer-lo més operatiu, també es treballa per internacionalitzar-la i adaptar-la als criteris internacionals exigibles a les revistes científiques. El 2009, en motiu del 25è aniversari de la Revista (3) Eva Pons, professora de dret constitucional de la UB i Jordi Argelaguet, professor de ciència política de la UAB, presenten un estudi aprofundit sobre els continguts de la Revista i s’incorporen, també, com a membres del Consell de Redacció.
L’any 2008 es crea un primer portal multilingüe i es digitalitza la Revista. Durant el període 2008-2012, l’EAPC publica la Revista tant en paper com en versió electrònica. Tal com s’expressa en la nota editorial del núm. 57 (4):“la Revista de Llengua i Dret passa a editar-se únicament en format electrònic a partir del número vinent. L’aposta per Internet, però, no comporta únicament deixar de fer la Revista en paper, sinó que preveu la potenciació i dinamització de la publicació, bo i aprofitant que es podrà proporcionar els continguts de forma més àgil. En aquest sentit, davant la mundialització que comporta la xarxa, ens ha semblat oportú acordar ja una mesura formal, que consisteix a afegir al nom oficial de la Revista la denominació equivalent en llengua anglesa.” A partir del desembre del 2012, per tant, és substituït pel portal actual http://www.rld.cat, l’edició esdevé íntegrament digital i s’implanta el sistema de gestió de revistes electròniques Open Journal Systems (OJS), que implica un salt qualitatiu en la professionalització del procés editorial. En aquesta etapa s’incorporen al Consell de Redacció de la Revista Montserrat Serra, del Termcat, Joan Pujolar i Cos, professor d’Estudis d’Art i Humanitats de la UOC i Carles de Rosselló i Peralta, membre del CUSC de la Universitat de Barcelona.
L’any 2013 neix el Blog de la Revista de Llengua i Dret, amb l’objectiu de dotar-la d’una eina de gran utilitat per dinamitzar els continguts de la Revista, ampliar-ne la difusió i ser presents en els debats de més actualitat. Actualment, el Blog està coordinat per Helena Torres Purroy, professora associada al Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i membre del Consell de Redacció.
El 2016 Eva Pons Parera, professora de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (UB), n’assumeix la direcció. Pons havia començat a col·laborar amb la Revista l’any 1992 com a cronista de jurisprudència. Durant la seva direcció es fa èmfasi en l’aplicació dels estàndards internacionals de qualitat de les revistes científiques, i la Revista manté i millora les posicions en els rànquings, com ara la posició al segon quartil de la base de dades de Scopus i la categoria A del CARHUS Plus+. En aquesta etapa la Revista aprova el seu codi ètic per garantir l’ètica i la qualitat dels articles publicats. Es tracta del Codi ètic de les revistes científiques de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l’EAPC com a entitat editora fins al Consell de Redacció, els autors i els avaluadors dels estudis.
El 2022 Avel·lí Flors Mas, professor de sociolingüistica al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, pren el relleu de la direcció de la revista. Des de principis de 2024 Mercè Almeida Falomir, responsable d'Assessorament Jurídic a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'acompanya com a secretària editorial. Conformen la resta de membres del Consell de Redacció Anna Arnall Duch, Maria Ballester Cardell, Eva Codó Olsina, Ona Domènech Bagaria, Sergi Morales-Gálvez, Valeria Piergigli, Anna M. Pla Boix, Eva Pons Parera, Maite Puigdevall Serralvo, Sheila Queralt Estevez, Joan Ramon Solé i Durany, Josep Soler Carbonell i Helena Torres Purroy.
