Sense accents? Les contradiccions de l'estàndard oral en els doblatges catalans de pel·lícules d'animació

Resum

En aquest treball hem analitzat l'explotació de la diversitat geolectal, sociolectal i etnolectal en un petit nombre de pel·lícules d'animació nord-americanes, i la manera com aquesta diversitat s'ha traslladat a les versions catalanes i castellanes disponibles. A partir de la nostra anàlisi és possible constatar com aquesta mena de pel·lícules utilitza amb força habilitat les connotacions socioculturals dels dialectes i els accents en la societat nord-americana per tal de caracteritzar millor uns personatges de ficció, transgredint fins i tot quan convé les normes de correcció lingüística acadèmica en favor de la versemblança. En canvi, les versions doblades catalanes només reflecteixen pàl·lidament l'explotació de la diversitat en l'original. La feble explotació de la diversitat dialectal pròpia té més transcendència del que pot semblar a priori per al cas del català. Tot i que es tracti d'un idioma amb una variació dialectal poc pronunciada, el tractament de la diversitat geolectal i sociolectal del català en l'àmbit audiovisual és sovint una font de problemes, ja que aquest és un tema en què s'encreuen tensions i tendències contraposades. D'una banda, les mancances històriques del sistema educatiu i sociocultural fan que els principals mitjans en català accentuïn el seu paper pedagògic i estandarditzador; de l'altra, la inexistència d'un mitjà audiovisual general que abracés tot el domini lingüístic ha provocat que mai no s'hagi generat una norma oral compartida. Com a resultat, ara com ara s'estan consolidant diverses varietats regionals de l'estàndard que en comptes d'afavorir l'enriquiment de l'idioma comú estan afermant les fronteres entre parlars i entrebanquen l'intercanvi de productes culturals amunt i avall del domini lingüístic. Al nostre treball suggerim que el camp del doblatge, i en especial el del cinema d'animació, podria ser un bon terreny d'experimentació per al desenvolupament d'un nou model d'estandardització oral del català. Un model tal vegada més coral que ajudi a superar les cotilles regionals en què ha caigut la llengua catalana i col·labori a potenciar la imprescindible circulació de la producció cultural pròpia o doblada entre tots els mitjans del domini lingüístic.