Estratègies argumentatives dels textos administratius

Resum

L’interès per l’anàlisi dels procediments argumentatius ha anat marcant una línia creixent d’atenció en els estudis sobre el discurs i les seves varietats. D’altra banda, els textos administratius corresponen sens dubte a un gènere discursiu diferenciat, amb propietats específiques. Té sentit, per tant, tractar de reconèixer en els missatges administratius els procediments que hi operen per buscar l’acceptació del receptor a allò que el text —fonamentalment normatiu, de caràcter directiu— planteja. El concepte clau de partida és entendre que s’utilitza l’argumentació sempre que es busca convèncer algú d’alguna cosa. El bagatge conceptual amb el qual s’aborda l’estudi el proporciona la nodrida sèrie de treballs sobre retòrica i argumentació de què es disposa, des dels anys vuitanta bàsicament, en el panorama europeu de la lingüística i dels estudis sobre el discurs: Perelman, Van Dijk, Caron, així com notables aportacions d’investigadors espanyols com ara Calsamiglia i Tusón, Albaladejo, Fuentes Rodríguez. Una altra aportació essencial és deguda als treballs dels autors que s’han ocupat de les formes de la comunicació en els llenguatges del poder, bé des de la filologia —Duarte, Calvo Ramos— bé des de la pròpia visió de juristes —González Navarro, Sainz Moreno—, entre altres estudis de rellevància anàloga. En els textos administratius es poden reconèixer peces estructurals de clara finalitat argumentativa, que, a més, es presenten d’aquesta manera: la motivació de les resolucions administratives i, més en concret dins d’aquesta, els fonaments de dret; i el preàmbul o exposició de motius de les ordres i les resolucions administratives de caràcter genèric. Al costat d’aquests components estructurals, podem identificar elements lingüístics amb els quals s’associa l’orientació argumentativa del missatge en aquestes varietats textuals. Es tracta sobretot de certs tipus de connectors, d’algunes construccions sintàctiques —les clàusules absolutes— i de les marques de modalització dels enunciats. Aquesta recerca dels aspectes vinculats a l’argumentació en aquestes formes textuals s’enquadra en el reconeixement que en realitat l’origen de la retòrica a la Grècia clàssica es va donar en un tipus de discursos —els gèneres deliberatiu i judicial de la retòrica tradicional— en els quals hi tenen les arrels els missatges administratius del nostre temps.