Renovació de les lleis

Resum

En aquest treball afrontem un problema que ens sembla d’actualitat, el de la renovació de les lleis, no des del punt de vista jurídic (que no és el nostre camp) sinó des d’altres punts de vista: ens sembla que les lleis poden i han de ser considerades també com a discursos polítics referits indirectament, com a processos de comunicació i d’interacció social i com a textos literaris dels gèneres didàctics i determinatius. Fins i tot a costa de semblar “oportunistes” pensem que cal eliminar llast de les lleis, com ara el de l’escolàstica medieval o el dels sofistes grecs, i també les pesades càrregues de la influència de Montesquieu i de Bentham, els quals consideraven les lleis com «amoroses cartes d’un pare als seus fills/súbdits». Ens sembla que és necessària una revisió a fons dels codis lingüístics i retòrics dels textos legals i, alhora, creiem que cal una preparació moderna i adequada de nomòlegs i nomògrafs especialitzats en l’elaboració de lleis. Continuar pensant que els nomògrafs i els nomòlegs han de ser moralistes o preceptistes literaris i lingüístics com Montesquieu o Bentham ens sembla totalment desfasat, malgrat que certs centres de recerca política i constitucional es dediquin a reeditar aquests autors i menyspreïn qualsevol opinió que els sigui contrària.