En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l'aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d'interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d'estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d'estudi. En aquesta recerca d'elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d'element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació "extragramàtica" relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic. La disciplina que hem convingut anomenar «política i planificació lingüístiques» s'ocupa de l'estudi dels processos de decisió i intervenció pública sobre l'organització lingüística de societat, de les estructures que aquesta organització pot adoptar, i dels seus efectes evolutius sobre els sociosignificats i comportaments lingüístics, tant públics com privats. Idealment es podria diferenciar de la sociolingüística en sentit que aquesta projecta la mirada global sobre els fenòmens estudiats, mentre que la política i planificació lingüístiques serien una perspectiva aplicada, més reduïda i especialitzada en els aspectes més polítics de la situació. Així, mentre en sociolingüística intentem comprendre la realitat, fer-la intel.ligible, en política i planificació lingüístiques ens dediquem més aviat a organitzar, dissenyar i canviar determinades parts d'aquesta realitat. Es tracta, obstant, d'una distinció de camps imbricats, donat que un forma part de l'altre i l'altre de l'un, mútuament interrelacionats. Contra la tradició predominant cal remarcar la necessitat d'aplicar també en aquest camp una visió de conjunt "eco-socio-significativa" de tots els factors que intervenen en la determinació i evolució dels fenòmens dels quals s'ocupa, més enllà d'una concepció «tecnocràtica». «Eco» -d'«ecologia»- per indicar visió ecosistèmica sobre els fets observats, a fi de superar una perspectiva purament juridicista o bé purament lingüística. «Socio», per indicar que clarament els fenòmens de la política i la planificació lingüístiques tenen en el seu centre els éssers humans i la seva organització sociocultural. «Significativa», per recordar-nos, com ja hem indicat per a la sociolingüística, que no hem de seguir endavant amb una sociologia sense ment, i per fer-nos prendre consciència de la gran importància dels processos i estructures de representació de la realitat en la decisió dels comportaments humans. Tenir en compte, doncs, les «sociosignificacions», és a dir, les interpretacions cognitives de la realitat i, en especial, de les formes i varietats lingüístiques, les emocions que s'hi associen i les constriccions biopsicològiques del desenvolupament del cervell/ment humà, serà una tasca imprescindible per a la comprensió de l'evolució dels fenòmens estudiats tant en un com en altre camp.