La situació lingüística a Ucraïna

Resum

Ucraïna és un país on conviuen més de cent ètnies diferents. Després d'explicar els orígens de la llengua ucraïnesa, es presenten les 5 regions històriques en què es divideix el país i que han resultat en les varietats ètniques, culturals, polítiques i econòmiques existents. Ucraïna ha patit un llarg procés de russificació que ha provocat el retrocés, amb més o menys intensitat segons les regions, en l'ús de la llengua ucraïnesa.

Sota el títol genèric de «Bilingüisme », la segona part del treball mostra els grups etnolingüístics majoritaris (ucraïnesos i russos) a Ucraïna. A part d'aquests grups, el 6 % de la població del país pertany a nombroses minories ètniques, en gran part pobles d'origen eslau. Aquestes minories han estat escolaritzades en rus, fet que comporta que la majoria doni prioritat a la llengua russa.

L'1 de gener de 1990 va entrar en vigor la nova Llei sobre les llengües a la República d'Ucraïna. L'objectiu de la Llei és crear el marc legal necessari per a la convivència de les diferents llengües que es parlen al país. D'acord amb aquesta Llei, els ciutadans poden escollir lliurement la llengua a l'ensenyament secundari i es poden crear escoles pròpies per les minories ètniques. Posteriorment s'han promulgat directrius per augmentar l'escolarització en ucraïnès i impulsar-ne la normalització a l'ensenyament superior. L'autora exposa, a més, dades de dos indicadors culturals (premsa i religió) sobre la presència de les llengües que es parlen a Ucraïna.

Actualment, malgrat que  l'ucraïnès és la llengua oficial d'Ucraïna, el rus hi continua sent una llengua de gran prestigi social i cultural. Segons l'autora, la normalització de l'ucraïnès ha de procurar una situació de bilingüisme que mantingui les altres llengües que ja formen part de la cultura i la història d’Ucraïna.