La formació bàsica del ciutadà i el món del dret. Crítica lingüística del llenguatge judicial

Resum

Dividit en dues parts, aquest article posa de manifest, en primer lloc, l'absència de formació jurídica elemental als estudis primaris i secundaris dels ciutadans. A aquesta formació bàsica incompleta, cal afegir el fet que el llenguatge jurídic en llengua castellana empra termes del llenguatge comú amb significat tècnic. Això comporta dificultats de comprensió en els  ciutadans i també indefensió. La justícia, al servei del ciutadà, no pot pretendre, amb l'excusa de la necessitat de tecnicismes, que el seu llenguatge sigui críptic per als no iniciats. Per altra banda, els professionals del món jurídic no poden renunciar a l'ús d'un vocabulari propi precís. L'autor de l'article opina què s'ha de fer un ús matisat del llenguatge jurídic segons els destinataris dels documents i presenta els aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de comunicar-se amb el ciutadà. Considera, a més, que l'absència de formació lingüística específica als estudis de dret no ajuda a consolidar la precisió i eficàcia que ha de tenir el llenguatge jurídic. A la segona part de l'article s'analitza el llenguatge emprat  els jutges i se'n revisen els errors més habituals. Per protegir els drets i llibertats de l'individu i proporcionar més claredat a les resolucions judicials, cal depurar el lèxic i la morfologia i evitar incorreccions freqüents. La sintaxi i l'ortografia són aspectes que també cal corregir. Quant a l'ús de la informàtica, i per tal d'impedir la repetició d'errades, és important que lingüistes coneixedors del dret revisin els textos models. Finalment, en relació als documents judicials escrits en llengua catalana, l'autor constata que el nivell de correcció gramatical és elevat, i que l'absència de tradició evita la tendència  arcaïtzat del castellà, però causa una manca important de terminologia.