Les llengües de les minories i el seu estatut jurídic a Grècia

Resum

El paper que juguen les llengües minoritàries dins el marc jurídic de l'Estat grec modern està estretament lligat a la política exterior d'aquest país i a la influència que els parlants d'aquelles llengües puguin exercir en la política interna. Hi ha, en la Grècia moderna, dos grups  minoritaris que cal destacar: els musulmans (tres grups ètnics i lingüístics clarament  diferenciats: els turcs, els pomaks i els gitanos) i els eslavo-macedonis (tot i que a causa dels conflictes territorials amb la Macedònia ex-iugoslava, Grècia no ha reconegut mai l'existència d'aquesta població). Hi ha, a més, grups etno-lingüístics menys nombrosos i més assimilats a la majoria grega que Grècia no ha reconegut mai com a minories ètniques. Aquest és el cas dels valacs, els arvanites i els cristians de parla turca. Finalment, trobem tres grups minoritaris que, per motius diversos, van haver de fugir dels seus països i es troben escampats arreu del món: els gitanos (aquells que no viuen a Tràcia i que, per tant, no estan protegits per la seva pertinença a la religió musulmana), els jueus, que van ser gairebé tots exterminats durant l'ocupació nazi, i els armenis. En conclusió, cal que la Grècia moderna no solament reconegui l'existència de grups i de llengües minoritàries dins el seu territori estatal, sinó que també els protegeixi, L'aportació d'aquest valuós conjunt multicultural grec comporta una riquesa immensa per al patrimoni cultural europeu.