Població i comportament lingüístic en dues nacions europees sense estat: el Friül i Catalunya

Resum

En aquest article l'autora fa un repàs de la situació sociolingüística dins el context italià, i en  concret a la regió autònoma del Friül. Explica la confusió entre l'italià estàndard i els mal anomenats «dialectes», i comenta els antecedents històrics i l'evolució que ha sofert la llengua friülesa. Tot seguit, fa una reflexió sobre la identitat del Friül en tant que nació sense Estat i amb una situació lingüística complexa on predomina la diglòssia entre el friülès i l'italià, però on també intervenen altres minories lingüístiques. En principi, l'Estat italià es compromet  a defensar i salvaguardar el patrimoni lingüístic d'Itàlia; no obstant això, a la pràctica discrimina entre les llengües minoritàries, però predominants en altres Estats (els casos més clars són el francès i l'alemany) i les llengües autòctones de les nacions sense Estat que hi ha dins el  territori d'Itàlia. Les primeres reben un tracte de favor, mentre que les altres han de sobreviure sense cap mena d'ajuda pràctica per part de l'Administració. El comentari dels resultats d'una enquesta entre els habitants del Friül mostra l'alt grau de compromís de la població pel que fa a la protecció del friülès. Davant aquesta situació, l'autora considera interessant, tot i les grans diferències, aprendre de l'exemple del procés de normalització lingüística a Catalunya, i acaba fent una crida a favor de la protecció del friülès i de la participació activa de la població per assegurar la vigència del friülès, frenar l'impacte de l'italià i evitar que aquest acabi substituint el friülès, sobretot en la parla diària i en l'ensenyament.