Estratègies i inferències en la comprensió de textos jurídics: el cas de l'Acta Única Europea

Resum

L'estudi de la comunicació lingüística es pot enfocar a partir de dos models: el del codi o del missatge, i el de la inferència. Segons aquest darrer model, la comunicació seria un fenomen més complex en el qual caldria tenir en compte la presència del context. El context es podria definir com el conjunt de premisses utilitzades per interpretar un proferiment lingüístic. Aquest conjunt de premisses s'identifica amb un coneixement mutu segons el qual —i perquè la comunicació tingui èxit—l'emissor i el receptor han de compartir una sèrie de coneixements. Els coneixements compartits són els següents: presumpcions lingüística, comunicativa, de literalitat i conversacionals. La inferència, per tant, es pot definir com el procés cognitiu pel qual el receptor adquireix noves informacions a partir d'informacions donades (el text), tenint en compte altres informacions (el context o coneixement compartit). Passant a l'exemple  concret d'un text legal com és l'Acta Única Europea (AUE), per tal de comprendre'l l'emissor pressuposa en el receptor quatre tipus de coneixement: cultural, jurídic, lingüístic i pràctic. Les estratègies proposades per l'autora per interpretar aquest text també són quatre: tipològica (¿de quin tipus de text es tracta?), pragmàtica (equina és la funció del text i com s'hi pot arribar?), semàntica (¿quin és el contingut del text?) i sintàctica (¿Com s'expressa el contingut del text?). Aquestes quatre estratègies són interdependents. Una sistematització del procés de la comprensió textual com la que s'exposa pot servir per facilitar la resolució de problemes  d'interpretació jurídica, sobretot tenint en compte l'interès que presenta l'aplicació de la teoria de la comunicació a textos com els jurídics, amb límits molt clars i definits.