Dret escolar i territorialitat de les llengües: balanç crític de la recent jurisprudència del Tribunal federal

Resum

La Constitució federal suïssa (article 70 paràgraf 2n) preveu que els cantons determinaran quina es la llengua o llengües oficials del seu territori i en regularan l’ús en les relacions públiques amb les seves autoritats (administració, justícia, escola). El cantó bilingüe de Friburg adoptà fa tretze anys ( el 23 de setembre de 1990) una modificació de la seva constitució que atorgava un mandat al poder legislatiu i a les autoritats per regular la utilització de les llengües oficials del cantó en un marc de respecte del principi de territorialitat, i tot afavorint la comprensió entre les dues comunitats lingüístiques. L'article 7 paràgraf 1r de la Llei escolar és un exemple concret d'aplicació d’aquest mandat ja que preveu que "l'ensenyament (públic) es farà en francès en els cercles escolars on la llengua oficial sigui el francès, i en alemany en els cercles escolars on la llengua oficial sigui l'alemany". Únicament l'inspector escolar pot autoritzar una derogació en casos especials (article 9 paràgraf 1r). S’hi preveu per exemple el cas excepcional d'un alumne a la fi de l’escolarització obligatòria, que podria tenir greus problemes amb els seus estudis si un canvi de residència suposés també el canvi de llengua d'ensenyament. En aquest cas, el municipi de residència haurà de garantir la gratuïtat de les parts del cicle d’ensenyament que no siguin obligatòriament gratuïtes (article11).

En contra de l’opinió de l'inspector escolar, de la Direcció de la instrucció pública i del Tribunal administratiu del cantó de Friburg, el Tribunal federal suís considerà que els pares de llengua materna alemanya, que residien des de feia prop de deu anys en un municipi francòfon, podien rebutjar escolaritzar el seu fill de 6 anys en el cercle escolar francòfon del seu municipi de residència, i portar-lo a una escola pública d'un cercle escolar que oferís ensenyament en alemany donat que "estan disposats a assumir totes les despeses d'escolarització i que no en resulta cap cost suplementari per a la col·lectivitat". L'autor critica aquesta decisió que relativitza l'autonomia cantonal en matèria de llengua i el principi de territorialitat de les llengües a favor del dret individual a la llibertat de la llengua. Deplora que els jutges federals hagin preferit donar més relleu a les consideracions purament financeres que no pas als criteris pedagògics, i que hagin compromès d’aquesta manera el poder d’integració de l’escola i l'homogeneïtat lingüística dels municipis friburguesos. L'article acaba fent un repàs de l'evolució de la jurisprudència federal suïssa en matèria de llengües.