Senyalització viària i llengües minoritàries: algunes reflexions entorn de la Sentència del Tribunal Constitucional austríac sobre la senyalització bilingüe a Caríntia

Resum

A Àustria, i particularment a l’estat federat de Caríntia, la senyalització viària bilingüe és una qüestió conflictiva des del final de la Segona Guerra Mundial. El sud de Caríntia constitueix una zona d’assentament tradicional del grup ètnic eslovè. Segons la vigent Llei federal de grups ètnics de 1976, la senyalització bilingüe no era aplicable a les demarcacions municipals que, tot i comptar amb població de llengua eslovena, no arribaven al nou llindar previst del 25% del total de la població. Aquest ha estat el règim aplicat fins ara. Tanmateix, el Tribunal Constitucional austríac pronuncià el 13 de desembre de 2001 una sentència sobre la senyalització viària bilingüe a Caríntia que obliga a replantejar aquesta restrictiva regulació prevista i aplicada fins ara. La Sentència estima que aquesta exigència legal és incompatible amb una norma de rang constitucional que no inclou cap tipus de restricció, i que en la pràctica internacional s’ha establert un percentatge rellevant d’entre el 5 i el 25%. Per tant, una localitat que, considerada durant un període llarg de temps, presenta un percentatge de minoria superior al 10%, constitueix una població mixta en el sentit de la norma constitucional i, per tant, ha d’estar subjecta a la senyalització viària bilingüe. La Sentència ha provocat una controvèrsia juridicopolítica i mediàtica inaudita en aquell país. Malgrat que el Tribunal Constitucional austríac manifesta en aquesta sentència una actitud molt favorable a la protecció de les minories, determinats sectors socials i polítics, i fins i tot algunes veus acadèmiques, han reaccionat amb una virulència inusitada, que ha arribat fins als atacs directes al seu president i a la institució. Independentment de les repercussions polítiques, la Sentència és rica en facetes i presenta interès des de la perspectiva del dret de la protecció de les minories, del dret internacional i del dret constitucional processal i material. Aquest treball no pretén abordar aquestes múltiples facetes, sinó només la qüestió de la senyalització viària i les llengües minoritàries. Amb aquesta finalitat s’exposa, en primer lloc, el règim jurídic de la senyalització viària a Àustria i la pràctica desenvolupada fins ara; a continuació s’analitza el contingut de la Sentència del Tribunal Constitucional austríac sobre la senyalització bilingüe a Caríntia; i, finalment, es reflexiona des d’una perspectiva general sobre alguns aspectes suscitats per la Sentència.