Demiúrgia jurídica, llenguatge i creació de la realitat conceptual (El «motor immòbil» jurídic i els actes màgics)

Resum

Aquest assaig pretén explicitar com el llenguatge amb què es formula el dret s'ha de llegir de conformitat amb un metallenguatge exclusiu, que converteix el jutge en "demiürg" jurídic. La ciència i la màgia han creat els "móns" que coneixem (tants, com punts de vista màgics i científics han estat construïts històricament). I quan s'utilitza la demiúrgia del discurs jurídic es construeix un "món" ex iure (ex magia). El dret és, ell mateix, el fruit d'un conglomerat de lluites econòmiques i socials. L'únic que pot fer és facilitar, doncs, el marc en què aquests processos es poden desenvolupar i desenvolupar-se d'una manera més lliure, amb el límit de la mateixa desintegració de la societat com a tal. Així, la relació entre el coneixement teòric i el pràctic no és absoluta, sinó de grau. I, per tant, no correspon al jutge la noció de veritat proposada pel raonament formal sil·logístic, sinó solament la "intuïció" incorporada en el sentit comú del raonament material natural, en l'exercici de la seva activitat jurídica com  a "fetiller" del dret.

Així, en el discurs jurídic utilitza expressions com "drets", "obligació", "facultat". I es parla d'aquests "ens jurídics" com si realment existissin. Els nostres drets ens semblen perfectament reals. No obstant això, els drets, facultats, i deures, no pertanyen al món sensible. Només existeixen actes humans. Però, com es construeixen aquests "ens jurídics"? Com existeixen? Quina funció exerceixen? Tot el que s'afirma sobre aquests semblaria que es basa en una mena de "creença". Es considera que el dret atribueix "conseqüències" o "efectes" jurídics a certs actes. Quan es realitza algun d'aquests actes, ens sentim autoritzats a "creure" que l'"efecte" també s'ha "produït". I… quins són els actes que "desencadenen" aquests efectes? Paraules, només paraules…

I els jutges i els professionals del dret, i en general els juristes dogmàtics, no s'han preocupat per plantejar cap qüestió referent a la connexió entre el discurs jurídic intel·lectual i la "realitat" (ells "viuen" aquesta "realitat"). Els usuaris d'aquest llenguatge l'utilitzen, amb independència de l'habilitat de què disposin  per proporcionar una explicació adequada sobre això. Per a aquest usuari, simplement, les paraules "fan" el que s'espera que "facin". Així, per a qualsevol "acte" jurídic existeix una "norma" jurídica que determina les condicions necessàries i suficients d'acord amb les quals es produeix l'acte jurídic. Una norma d'aquest tipus s'anomena "norma de competència" i la facultat que institueix perquè certa persona realitzi un acte jurídic s'anomena "competència" o "capacitat". Quan realitza un acte jurídic el subjecte que parla (o escriu) certament "fa coses amb paraules". Assenyala Alf Ross que els efectes específics de l'acte jurídic depenen de l'existència d'un ordre jurídic, entès com a institució social, que opera com una "maquinària" ("motor immòbil") que es mou amb paraules. En virtut que l'ordre jurídic faculta un individu o un grup d'individus per desencadenar mitjançant paraules les forces d'aquesta maquinària complexa, aleshores la realització d'un acte jurídic ve a ser semblant a la màgia: les paraules creen l'efecte que anomenen. I les idees no són produïdes espontàniament; es forgen a través de generacions i són part de l'herència cultural; per entendre-les plenament cal retrocedir fins al moment en què es van formar. D'aquesta manera, els actes sacramentals, els recitatius, en cert moment, es van convertir en fórmules: fórmules procedimentals. I a partir d'aleshores, els "actes jurídics" produeixen els efectes esperats, si aquests es conformen amb una determinada fórmula (sentència o màxima). Ara, la "força creadora" (la demiúrgia) ja no es troba més en els actes sacramentals, en els actes rituals, sinó en les fórmules que els preceptuen. De tot el que s'ha dit es dedueix que ara el caràcter "constitutiu", "il·locucionari", "realitzatiu" o "màgic" es localitza en la "norma jurídica". Les recitacions formals s'han transformat en text. I els jutges, en alquimistes, encantadors, pontífexs màxims interpretadors del dret contingut en la norma, en "fetillers" que "[…] conjuren el destí i intenten aplacar la còlera de les forces sobrehumanes, quasidivines, encarnades en jutges i funcionaris que manegen al seu gust el raig jupiterià de les sentències, impostos, multes o prohibicions".