Llengua corsa, estandardització i polinòmia

Resum

Les llengües minoritàries de França es regulen per la llei Deixonne (1951), que en preveu un ensenyament públic molt restringit. El govern francès encara no es mostra disposat a donar més protagonisme a aquestes llengües.

Malgrat aquesta situació, la llengua corsa ha augmentat la seva presència en la vida pública en els darrers anys (escola, universitat, mitjans de comunicació). Sobretot entre el 1975 i el 1995 hi hagué un important moviment social d'afirmació lingüística, sense el recolzament de les institucions, i que ha acceptat els diferents dialectes com a norma.

Aquest fet és la base del concepte llengua polinòmica presentat al Col.loqui internacional de llengües polinòmiques (Corti, 1990). Una llengua polinòmica es distingeix de les altres llengües per la voluntat dels seus parlants de constituir-se en grup diferenciat, i tanmateix no imposa una norma única sinó que tots els dialectes desenvolupen aquesta funció.

La recerca sociolingüística portada a terme per la Universitat de Còrsega combina l'anàlisi lingüística amb les tasques explicatives i de creació d'instruments didàctics que necessita la comunitat d'usuaris d'una llengua minoritària. A partir del concepte polinòmic de preservació de la llengua, s'arriba a la reflexió sobre l'educació plurilingüe i sobre la necessitat de crear una llengua vàlida per a la comunicació aprofitant tant el cors actual i l'antic com la llengua de fora, en aquest cas el francès.

De cara al futur, sembla viable el plantejament polinomista, però en qualsevol cas és indispensable la creació d'un marc legal diferent, que oficialitzi la llengua corsa i que n'augmenti la presència pública.