Dret, idioma i l'estaditat nord-americana: el cas de Puerto Rico

Resum

El Congrés dels Estats Units ha estat debatent durant cert temps què fer amb Puerto Rico, una illa del Carib que va envair l’any 1898. Al 1917 els EUA van concedir la ciutadania nord-americana als porto-riquenys i al 1952 van atorgar a l’illa un cert grau d’autogovern. Aquesta fórmula, però, no ha acabat de satisfer ningú. Una de les possibles solucions que s’estan considerant és fer de Puerto Rico el 51è estat dels EUA, tot i que tant als Estats Units com a Puerto Rico hi ha una forta resistència a aquesta alternativa. Un dels factors crítics que expliquen aquesta resistència és la qüestió de la llengua. Aquest assaig explora justament aquesta qüestió, ja que l’autor considera que es tracta de la diferència més important entre l’estat potencial de Puerto Rico i els primers cinquanta estats dels EUA.

La segona part explora la història i la situació jurídica de l’anglès com a llengua cooficial de Puerto Rico. Tot seguit compara aquesta abstracció jurídica amb una simple realitat sociològica: Puerto Rico és una societat monolingüe en la qual impera el castellà, mentre que el paper de l’anglès és totalment secundari.

La tercera part considera tres aspectes del dilema lingüístic de l’estatalitat per a Puerto Rico: (a) el punt de vista predominant dels defensors d’aquesta opció, que afirmen que la cultura i la llengua de Puerto Rico no són negociables sota l’estatalitat i que no es veurien afectades per aquest canvi d’estatus; (b) els requisits del dret internacional en relació amb la integració d’un enclavament colonial a la metròpolis, i (c) les recents actituds del Congrés respecte a la qüestió de la llengua en cas que Puerto Rico esdevingués un estat dels EUA. La conclusió és que els dos tractaments més recents que ha fet el Congrés de l’alternativa de Puerto Rico com a nou estat no han complert els requisits del dret internacional, ja que el Congrés no ha tractat la qüestió de la llengua amb la claredat necessària per tal de promoure el ple exercici del dret de Puerto Rico a l’autodeterminació.

La part 4 explora l’impacte del moviment per a l’oficialització de l’anglès als Estats Units i aborda els diferents arguments constitucionals que han estat presentats contra una llei federal que exigiria a l’estat de Puerto Rico un reconeixement real i efectiu de l’anglès com a llengua oficial. Aquesta part conclou que hi ha molts dubtes sobre la solució definitiva a aquestes qüestions constitucionals, com també que la incertesa que se’n deriva constitueix una tremenda barrera per a un exercici versemblant de l’autodeterminació porto-riquenya, pel que fa a l’alternativa de l’estatalitat.

La part 5 considera dos interrogants: (a) si la qüestió de Puerto Rico és anàloga a la que planteja el Quebec en el context canadenc, i (b) si hi ha una analogia raonable entre Puerto Rico i altres comunitats de castellanoparlants dels Estats Units. Sosté que Puerto Rico planteja un “problema” per als EUA molt semblant al dilema Quebec-Canadà; fins i tot, segons l’autor, la identitat cultural i lingüística de Puerto Rico és més forta que la del Quebec. Pel que fa a la segona qüestió, l’autor sosté que el “problema” de Puerto Rico és de naturalesa diferent respecte al que presenten les comunitats hispàniques dels EUA i plantejaria un seriós repte a la idea del melting pot.

La part 6 afirma que les possibilitats que Puerto Rico esdevingui un estat dels EUA s’han de debatre en profunditat als Estats Units mateix. D’altra banda, planteja algunes preguntes que caldria resoldre i demana una articulació més clara dels termes en què els EUA estarien disposats a admetre Puerto Rico al seu si.

Finalment, la part 7 conclou que la qüestió de la llengua a Puerto Rico no desapareixerà simplement per manca d’atenció o d’interès i que la qüestió de l’estatalitat de Puerto Rico porta la llavor d’un altre debat que els Estats Units van afrontar fa més d’un segle: la secessió.