Els actes de parla en la vida política i la seva reglamentació jurídica. A propòsit d'Herri Batasuna i la seva estratègia parlamentària

Resum

La polèmica suscitada per la manera  en què els diputats del partit  basc Herri Batasuna van acatar la  Constitució Espanyola després de les  Eleccions Generals de 1989 és l'objecte  d'aquest treball. L'expressió  que van emprar va ser: «Por imperativo  legal, sí prometo», frase que  la majoria de polítics espanyols va  interpretar com a no vàlida, tot i  que, més tard, el Tribunal Constitucional  va reconèixer la plena condició  de diputats dels membres  d'Herri Batasuna.  Des d'un punt de vista lingüístic,  l'autor argumenta que l'acte d'acatament  a la Constitució no és realment  un jurament o una promesa,  tal com es va tendir a interpretar.  L'autor aclareix les divergències entre  l'acte de «promesa» i el d'«acatament  », alhora que remarca l'ambigüitat  que presenta el reglament  del Congrés, on no s'establia cap fórmula  tancada per dur a terme l'acatament.  Una resolució de Presidència  del Congrés sobre aquest tema  va afegir una altra qüestió a la polèmica;  els diputats d'Herri Batasuna  van ser els únics a qui es va exigir  sotmetre's a aquesta nova disposició,  perquè van atacar la Constitució dies més tard que la resta dels  diputats.  «Lògica de la conversa i actes de  parla» és la segona part del treball,  on l'autor, comparant diferents articles  sobre el tema, analitza la possible  anomalia causada per l'apèndix  que els diputats d'Herri Batasuna  van afegir a les seves promeses,  i conclou que els sobreenteses  que es derivaven de les fórmules emprades  no servien per anul·lar el valor  semàntic del verb «prometre»,  que sí van pronunciar.  Al darrer apartat, l'autor tracta  de la manipulació política de les paraules  i planteja el tema en el cas  del Senat, on el reglament detalla  de manera explícita la manera d'acatar  la Constitució. L'autor opina que  aquests tipus de fórmules amb caràcter  tancat són impròpies d'un estat  democràtic.