Normalització lingüística i Estatut asturià

Resum

La Constitució espanyola garanteix la protecció de la riquesa lingüística de l'Estat i dóna l'oportunitat als diferents estatuts d'autonomia de fixar el grau de cooficialitat de les llengües autòctones amb el castellà. L'Estatut asturià no aprofundeix aquesta possibilitat oberta per la Constitució i es limita a oferir una senzilla protecció global del bable i les seves variants. Tot i això, és un instrument perquè es pugui normalitzar l'ús i la promoció de l'asturià per part dels particulars, els mitjans de comunicació, en l'ensenyament i, també, pel que fa a la normalització de la toponímia. Els principis inclosos a l'Estatut asturià estableixen la protecció del bable mitjançant el foment del seu ús, sobretot a les institucions públiques (les quals no hi estan sistemàticament obligades) i, també, als mitjans de comunicació. En l'àmbit de l'ensenyament, que és competència del govern central, s'han de respectar les variants locals del bable i la voluntarietat del seu aprenentatge. Tot i que l'Estatut asturià no es va atrevir a establir una cooficialitat lingüística restringida o progressiva, ha obert un camí per a la protecció i recuperació de l'asturià. Cal, però, aprofundir les possibilitats reals de l'Estatut amb una llei que les desenvolupi i, en el cas que les mesures normalitzadores de l'estatut no siguin acceptades per la societat, caldrà fer-ne una revisió sense cap mena por.