El coneixement de les llengües pròpies de les comunitats autònomes i estrangeres com un requisit de capacitat dels funcionaris de l'Administració de l'Estat

Resum

El model de pluralisme lingüístic establert per la Constitució espanyola comporta, entre d'altres conseqüències, que els treballadors de les diferents Administracions públiques (Administració de l'Estat, Administració de les Comunitats autònomes i locals i Administració de Justícia), destinats a les Comunitats autònomes amb dues llengües oficials, han de conèixer la llengua oficial a tot l'Estat, el castellà, i la llengua pròpia de la Comunitat on treballen. El coneixement de llengües estrangeres també és, de vegades, un requisit per ocupar determinats llocs de treball a les Administracions públiques. Crida l'atenció, però, la total absència de criteris homogenis i estables pel que fa al plantejament d'aquesta exigència a causa de la manca, en les darreres dècades, d'una política global i objectiva sobre el tema i d'una normativa que li doni suport. La situació pel que fa al coneixement de les llengües de les Comunitats autònomes està dominada per la indecisió ja que, si bé en aquest cas existeix una normativa legal específica sobre el tema, aquesta no pren forma definitiva a les convocatòries per cobrir els llocs de treball a les Administracions. Tant el coneixement de llengües estrangeres com el de les autonòmiques ha de ser bàsicament considerat com un requisit de capacitat del lloc de treball més que no pas dels cossos o escales funcionarials. Seguint aquesta regla, és possible ordenar la confusa situació de l'exigència d'idiomes estrangers i autonòmics als funcionaris públics.