Dret en una llengua estrangera. El cas de Hong Kong

Resum

Després d'un segle i mig de ser colònia britànica, Hong Kong esdevindrà de nou part de la Xina a partir de 1997. Per tal de facilitar aquesta transició, els governs britànic i xinès han establert que durant 50 anys Hong Kong serà una Regió Administrativa Especial amb constitució pròpia, la Llei Bàsica. L'article 9 d'aquesta Llei Bàsica declara el xinès llengua oficial, a més de l'anglès, en els òrgans dels poders executiu, legislatiu i judicial. L'anglès sempre havia estat la llengua de la legislació fins molt recentment i la majoria de jutges i advocats, encara que fossin bilingües, trobarien moltes dificultats en emprar el xinès (o, més exactament, el cantonès o el mandarí) en l'àmbit de la seva feina. Fa només vint anys es va començar seriosament a promoure el xinès com a llengua de la llei. Es van adoptar tres mesures de promoció: la promulgació i publicació en xinès i en anglès de la nova legislació s'exigeix des de fa 4 anys, tot i que el xinès és llengua oficial amb el mateix estatus que l'anglès des de 1974; més recentment, la difusió de l'ús del cantonès als jutjats; i, finalment, l'edició en xinès d'un resum, sense força legislativa, de tota la llei. Els efectes d'aquestes iniciatives han estat molt lents i esporàdics. L'article també resum els esforços que, des del segle xi, han invertit els polítics anglesos per tal de poder legislar en la llengua vernacla, en lloc de fer-ho en francès. Tot i tenint aquest exemple tan proper, els habitants de Hong Kong que parlen cantonès, però que han estat educats en anglès en història i dret, no han promogut gaire l'activitat política per aconseguir aquest mateix propòsit: poder legislar en la llengua materna.