Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Llengua i neutralitat: processos glotopolítics i conseqüències. Introducció a la secció monogràfica
Resum
Aquesta secció monogràfica de la Revista de Llengua i Dret examina si i com la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics particulars. A través d’una lent crítica sobre la neutralitat com a posicionament polític en una determinada lluita sociopolítica i lingüística, les cinc contribucions analitzen la llengua com a vehicle d’aquest posicionament en blocs lingüístics postcolonials com són la francofonia i la lusofonia, l’esperantisme de principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques en una organització internacional i en dos estats oficialment multilingües: Suïssa i Sud-àfrica. Proposem un enfocament historiogràfic sobre les condicions de producció centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.
Paraules clau
Cites
Blommaert, Jan. (1999). The debate is open. In J. Blommaert (Ed.), Language ideological debates (p. 1-38). Mouton de Gruyter.
Del Percio, Alfonso. (2013). Capitalizing on national diversity: Modern ideologies of multilingual Switzerland and the regimentation of the nation’s promotion under late capitalism. [Unpublished PhD dissertation]. University of St. Gallen.
Del Valle, José. (2017). Glotopolítica y teoría del lenguaje. In Diego Bentivegna, José del Valle, Mateo Niro and Laura Villa (Eds.), Anuario de Glotopolítica 1 (p. 15-39). Editorial Cabiria.
Del Valle, José. (2011). Transnational languages: beyond nation and empire? An introduction. Sociolinguistic Studies, 5(3), 387-397.
Gal, Susan, & Irvine, Judith T. (2019). Signs of difference: Language and ideology in social life. Cambridge University Press.
Gal, Susan, & Woolard, Kathryn A. (2001). Constructing languages and publics: Authority and representation. In Susan Gal and Kathryn A. Woolard (Eds.), Languages and publics: The making of authority (p. 1-12). St. Jerome.
Garrido, Maria Rosa. (2017). Multilingualism and cosmopolitanism in the construction of a humanitarian elite. In Adam Jaworski and Crispin Thurlow (Eds.), Elite discourse: The rhetorics of status and privilege,
Special Issue of Social Semiotics, 27(3), 359-369.
Garrido, Maria Rosa. (2022). The evolution of language ideological debates about English and French in a multilingual humanitarian organisation. Language Policy, 21, 47-73. https://doi.org/10.1007/s10993-021-09586-0
Guespin, Louis, & Marcellesi, Jean-Baptiste. (1986). Pour la Glottopolitique. Langage, 83, 5-34.
López García, Ángel. (1985). El rumor de los desarraigados: conflicto de lenguas en la península ibérica.Anagrama.
Hassemer, Jonas, & Garrido, Maria Rosa. (2020). Language as a resource with fluctuating values: Arabic speakers in humanitarian and social work. In Kamilla Kraft and Mi-Cha Flubacher (Eds.), The promise of language: Betwixt empowerment and the reproduction of inequality. Special Issue of International Journal of the Sociology of Language, 264, 131-161. https://doi.org/10.1515/ijsl-2020-2097
Heller, Monica, & McElhinny, Bonnie. (2017). Language, capitalism, colonialism: Toward a critical history. University of Toronto Press.
Heller, Monica. (2011). Paths to post-nationalism: A critical ethnography of language and identity. Oxford University Press.
Karlander, David. (2020). Ideological indeterminacy: Worker Esperantism in 1920s Sweden. Language & Communication, 71, 95-107. https://doi.org/10.1016/j.langcom.2019.12.004
Melià, Joan. (2014, 31 October). El TIL a l’atzucac. Blog de la Revista de Llengua i Dret.
Menéndez Pidal, Ramón. (1950). Orígenes del español: estado lingüístico de la península ibérica hasta el siglo XI. Espasa-Calpe.
Pujolar, Joan. (2007). Bilingualism and the nation-state in the post-national era. In Monica Heller (Ed.), Bilingualism: A social approach (p. 71-95). Palgrave Macmillan.
Rosa, Jonathan, & Flores, Nelson. (2017). Unsettling race and language: Toward a raciolinguistic perspective. Language in Society, 46(5), 621-647. https://doi.org/10.1017/S0047404517000562
Rutten, Gijsbert. (2016). Standardization and the myth of neutrality in language history. International Journal of the Sociology of Language, 242, 25-57. https://doi.org/10.1515/ijsl-2016-0032
Sokolovska, Zorana. (2023). Langues artificielles et utopies en tension. In Luc Léger, Mireille McLaughlin & Émilie Urbain, Appartenances, marchées et mobilités: penser la valeur des langues (p. 201-208). L’Harmattan.
Sorlin, Sandrine. (2012). Langue et autorité. De l’ordre linguistique à la force dialogique. Presses Universitaires de Rennes.
Sunyol, Andrea. (2021). Now it’s “on demand”: the Catalan language in an elite international school. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 75, 126-143. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3591
Wee, Lionel. (2010). Neutrality in language policy. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 31(4), 421-434. https://doi.org/10.1080/01434632.2010.489951
Williams, Raymond. (1976). Keywords: A vocabulary of culture and society. Oxford University Press.
Woolard, Kathryn A. (2008a). Les ideologies lingüístiques: Una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 49, 179-199.
Woolard, Kathryn A. (2008b). Language and identity choice in Catalonia: The interplay of contrasting ideologies of linguistic authority. In Kirsten Süselbeck, Ulrike Mühlschlegel and Peter Masson (Eds.), Lengua, nación e identidad. La regulación del plurilingüismo en España y América Latina (p. 303-323). Vervuert/Iberoamericana.
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4144
