Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (primera part)
Resum
La transició espanyola ha estat un període desatès per les històries de la llengua de referència, tot i la proliferació en aquella època de discursos sobre la llengua produïts per tota mena d’actors culturals, periodístics i polítics. Aquest estudi pretén analitzar els arguments sobre les llengües d’Espanya sostinguts pels diferents representants polítics dels partits amb representació parlamentària. En aquest estudi, s’han tingut en compte tots aquells discursos parlamentaris defensats a les Corts i al Senat que es van dedicar a debatre el que seria l’actual article 3 de la Constitució espanyola. Aquest estudi du a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’argumentació que s’hi desplega amb l’objectiu, d’una banda, d’identificar i quantificar els més diversos discursos parlamentaris orientats cap a aquest debat, i de l’altra, de tipificar els arguments que s’hi van esgrimir. Si l’articulat constitucional es veu sovint com l’exemple del consens polític, els discursos parlamentaris que s’analitzen en aquest estudi s’interpreten com una expressió paradigmàtica del discurs de la polèmica i, sobretot, del dissens.
Paraules clau
Cites
Amossy, Ruth. (2010). L’argumentation dans le discours. Armand Colin.
Amossy, Ruth. (2014). Apologie de la polémique. Presses Universitaires de France.
Amossy, Ruth. (2016). Por una retórica del dissensus: las funciones de la polémica. Dins Ana Soledad Montero (ed.), El análisis del discurso polémico. Disputas, querellas y controversias (p. 25-38). Prometeo.
Amossy, Ruth. (2021). Understanding political issues through argumentation analysis. Dins Ruth Wodak i Bernhard Forchtner (ed.), Routledege Handbook of Language and Politics (p. 262-275). Routledge.
Anònim. (1984). Actas de la ponencia constitucional. Revista de las Cortes Generales, 2, 251-419.
Anscombre, Jean-Claude, i Ducrot, Oswald. (1994). La argumentación en la lengua. Gredos.
Baggioni, Daniel. (1997). Langues et nations en Europe. Payot.
Bastardas, Albert, i Boix, Emili (dir.). (1994). ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. Octaedro.
Benet, Josep M. (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Bianculli, Andrea, Jordana, Jacint, i Ferrín, Mónica. (2021). Demandas lingüísticas y conflicto político en España. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Brumme, Jenny. (2003). Las regulaciones legales de la lengua (del español y las otras lenguas de España y América). Dins Rafael Cano (ed.), Historia de la lengua española (p. 945- 972). Ariel.
Castillo Lluch, Mònica, i Kabatek, Johannes (ed.). (2006). Las lenguas de España: política lingüística, sociología del lenguaje e ideología desde la Transición hasta la actualidad. Iberoamericana; Vervuert.
Charaudeau, Patrick. (2019). L’argumentation et les relations logiques. Dins Patrick Charaudeau, Grammaire du sens et de l’expression (p. 497-548). Lambert Lucas.
Chilton, Paul. (2006). Analysing Political Discourse. Theory and Practice. Routledge.
Clotet, Jaume, i Torra, Quim. (2010). Les millors obres de la literatura catalana (comentades pels censors). A Contra Vent.
Del Águila, Rafael, i Montoro Romero, Ricardo. (1984). El discurso político de la transición española. Centro de Investigaciones Sociológicas.
Del Valle, José (dir.). (2013). A Political History of Spanish: The Making of a Language. Cambridge University Press.
Escribano, Daniel. (2014). La introducció del concepte de llengua oficial en el llenguatge polític espanyol (1881-1928). Treballs de sociolingüística catalana, 24, 345-371.
Escribano Riera, Daniel. (2015a). Anàlisi sociològica del règim d’oficialitat lingüística al domini territorial meridional de la llengua catalana durant la Segona República espanyola (1931-1938). [Tesi doctoral no publicada]. Universitat de Barcelona.
Escribano, Daniel. (2015b). La introducció del concepte de llengua oficial a l’ordenament jurídic espanyol (1902-1931). Treballs de Sociolingüística Catalana, 25, 213-230.
Escribano Riera, Daniel. (2017). El conflicte lingüístic a les Illes Balears durant la Segona República (1931-1936). Lleonard Muntaner.
Ferrando, Antoni, i Nicolás, Miquel. (2011). Història de la llengua catalana. Universitat Oberta de Catalunya.
Fuentes Rodríguez, Catalina, i Alcaide Lara, Esperanza R. (2007). La argumentación lingüística y sus medios de expresión. Arco Libros.
Gallofré i Virgili, Maria Josepa. (1991). L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
González Ollé, Fernando. (1978). El establecimiento del castellano como lengua oficial. Boletín de la Real Academia Española, 214, 229-280.
Herrero de Miñón, Miguel. (1993). Memorias de estío. Temas de Hoy.
Iglésias, Narcís. (2019a). Ideologías lingüísticas en la prensa de la Transición: análisis de las cartas al director publicadas en El País. Circula. Revue d’Idéologies Linguistiques, 10, 1-21. https://doi.org/10.17118/11143/16771
Iglésias, Narcís. (2019b). Análisis crítico de las informaciones sobre las lenguas publicadas en la prensa española de la Transición. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 25(2), 901-914.
Iglésias, Narcís. (2022). (Auto)biografies lingüístiques en el debat públic de la transició espanyola: quins models per afrontar moments de canvi? Catalonia, 30 (primer semestre). https://doi.org/10.4000/catalonia.1642
Ilie, Cornelia. (2021). “Parliamentary debates”. Dins Ruth Wodak i Bernhard Forchtner (ed.), Routledege Handbook of Language and Politics (p. 309-325). Routledge.
Lagarde, Christian (ed). (2009). Le discours sur les “langues d’Espagne” (1978-2008). El discurso sobre las “lenguas españolas” (1978-2008). Presses Universitaires de Perpignan.
Lagarde, Christian. (2019). La impotència de les “llengües regionals” a França: la “Proposition de loi relative aux langues régionales” núm. 4096. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29, 67-79. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.151
Lo Cascio, Vincenzo. (1998). Gramática de la argumentación. Alianza.
Marí, Isidor. (2022). From normalisation to sustainability: The limits of status planning. Dins Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.), Catalan Sociolinguistics. State of the art and future challenges (p. 139-158). John Benjamin.
Martel, Philippe, i Verny, Marie-Jeanne. (2020). Les langues régionales au Parlement, ou l’éternel retour. Glottopol, 34, 69-90. https://doi.org/10.4000/glottopol.375
Martínez-Vasseur, Pilar. (2009). “La question linguistique en Espagne à l’épreuve des historiens”. Dins Christian Lagarde (ed.), Le discours sur les “langues d’Espagne” (1978-2008). El discurso sobre las “lenguas españolas” (1978-2008) (p. 39-52). Presses Universitaires de Perpignan.
Molinero, Carme, i Ysàs, Pere. (2014). La cuestión catalana. Cataluña en la transición espanyola. Crítica.
Moreno Fernández, Francisco. (2005). Historia social de las lenguas de España. Ariel.
Pinto, Daniel. (2020). Cinismo y quinismo: dos actitudes en la concepción de las lenguas en Cataluña. Revista de Investigación Lingüística, 23(1), 377-393. https://doi.org/10.6018/ril.403791
Pons, Eva. (2010). Lengua y Constitución. Dins Jaume Vernet (coord.), Estudios sobre la reforma de la Constitución Española (p. 275- 307). Institut d’Estudis Autonòmics.
Pujol, David. (2022). La repressió del català a l’escola. Tres-cents anys de lluita i resistència (1715-2018). Institut d’Estudis Catalans; Editorial Gavarres.
Riera, Elvira. (2022). Forty years of Language policy in Catalonia (1980-2020): Intervention in linguistic skills, practices and ideologies. Dins Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed), Catalan Sociolinguistics. State of the art and future challenges (p. 119-128). John Benjamin.
Sainz Moreno, Fernando (ed.). (1989). Constitución Española. Trabajos parlamentarios (CETP). Cortes Generales.
Sánchez-Cuenca, Ignacio. (2014) Atado y mal atado. El suicidio institucional del franquismo y el surgimiento de la democracia. Alianza Editorial.
Sendra, Montserrat. (2023). El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent (2012-2018): història, actors i propostes. [Tesi doctoral no publicada]. Universitat de Barcelona.
Sendra, Montserrat, i Vila, Francesc Xavier. (2016). L’estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat. Els Marges, 108, 33-50.
Thiesse, Anne Marie. (1999). La création des identités nationales. Europe XVIIIe-XXe siècle. Seuil.
Wodak, Ruth, i Forchtner, Bernhard (ed.). (2021). Routledege Handbook of Language and Politics. Routledge.
Ysàs, Pere. (2013). Ni modèlica ni immodèlica. La transició des de la historiografia. Franquisme & Transició, 1, 273-287.
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4121
