Perspectives sobre la qualitat de la interpretació i el paper dels intèrprets que treballen en contextos de sol·licituds d’asil a Espanya

María Jesús Blasco Mayor

Resum


La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

Paraules clau


intèrpret; formació; professionalització; contextos de sol·licitud d’asil; agències de refugiats; advocats; drets humans

Cites


Bajčić, Martina, & Basaneže, Katja Dobrić (Eds.). (2016). Towards the professionalization of legal translators and court interpreters in the EU. Cambridge Scholars Publishing.

Bancroft, Marjory, Bendana, Lola, Bruggeman, Jean, & Feuerle, Louis. (2013). Interpreting in the gray zone: where community and legal interpreting intersect. Translation and Interpreting, 5(1), 94-113.

Barsky, Robert F. (1994). Constructing a productive other: discourse theory and the convention refugee hearing. John Benjamins.

Barsky, Robert F. (1996). The interpreter as intercultural agent in convention refugee hearings. The Translator, 2(1), 45-63. https://doi.org/10.1080/13556509.1996.10798963

Benlloch Gascó, José Carlos. (2016, October 6-7). La entrevista inicial en la Oficina de Extranjería [Conference paper]. Seminario de formación de intérpretes en contextos de asilo y refugio, Universitat Jaume I, Castellón, Spain.

Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). (2017). Informe 2017: Las personas refugiadas en España y Europa.

Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). (2019). Informe 2019: Las personas refugiadas en España y Europa.

Consejo General de la Abogacía Española. (2017). Protocolos de actuación letrada [unpublished manuscript].

De Oliveira Araujo, Juliana, Mattos de Souza, Fernanda, Proença, Raquel, Lisboa Bastos, Mayara, Trajman, Anete, & Faerstein, Eduardo. (2019). Prevalence of sexual violence among refugees: a systematic review. Revista de Saúde Pública, 53, 78.

De Zabala Hartwig, María. (2016). Asilo y refugio en la Unión Europea y España. Intervención del ACNUR en el sistema español [Conference paper]. Seminario de formación de intérpretes en contextos de asilo y refugio, Universitat Jaume I, Castellón, Spain.

Enríquez Raído, Vanessa, Crezee, Ineke, & Ridgeway, Quintin. (2020). Professional, ethical, and policy dimensions of public service interpreting and translation in New Zealand. Translation and Interpreting Studies, 15, 15-35.

Favieres Ruiz, Paloma. (2016). La solicitud de asilo en frontera y en CIES [Conference paper]. Seminario de formación de intérpretes en contextos de asilo y refugio, Universitat Jaume I, Castellón, Spain.

Hale, Sandra, & Napier, Jemina. (2013) Research methods in interpreting. Bloomsbury.

Lambert, Helene. (1995) Seeking asylum: comparative law and practice in selected European countries. Martinus Nijhoff.

León Pinilla, Ruth, Jordà-Matthiasen, Eivor, & Prado Gascó, Vincente. (2016). La interpretación en el contexto de los refugiados: valoración por los agentes implicados. Sendebar, 27, 25-49.

Maryns, Katrijn. (2006). The asylum speaker: Language in the Belgian asylum procedure. St Jerome Publishing.

Maryns, Katrijn. (2017). Reflections on the grey zone between language legislation and implementation in EU asylum practice. Babylonia, 1, 75-78.

Ministerio del Interior. (2020). Condiciones para el reconocimiento de la protección internacional. Gobierno de España.

National Association of Judiciary Interpreters and Translators (NAJIT). (2016). Code of ethics and professional responsibilities.

Nova Sánchez, Noelia. (2017). La interpretación en contextos de asilo y refugio. Estudio de necesidades y propuesta de mejora para Cruz Roja Valencia [Doctoral dissertation, Universitat Jaume I]. Repositori Universitat Jaume I.

Oficina de ACNUR en España, & Ilustre Colegio de Abogados de Madrid. (2011). Guía de actuación en la asistencia jurídica a solicitantes de protección internacional. UNHCR, United Nations.

Polläbauer, Sonja. (2004). Interpreting in asylum hearings: issues of role, responsibility and power. Interpreting, 6(2), 143-180. https://doi.org/10.1075/intp.6.2.03pol

Polläbauer, Sonja. (2006). “During the interview, the interpreter will provide a faithful translation”. The potentials and pitfalls of researching interpreting in immigration, asylum and police settings: methodology and research paradigms. Linguistica Antverpiensia New Series – Themes in Translation Studies, 5, 229-244. http://dx.doi.org/10.52034/lanstts.v5i.162

Polläbauer, Sonja. (2022). Interpreting in an asylum context. Interpreter training as the linchpin for improving procedural quality. In Lucía Ruiz Rosendo & Marija Todorova (Eds.), Interpreter training in conflict and post-conflict scenarios (p. 129-145). Routledge.

Robbers, Gianna, Lazdane, Gunta, & Sethi, Dinesh. (2016). Sexual violence against refugee women on the move to and within Europe. Entre Nous, 86, 26-29.

Spanish Professional Association of Court and Sworn Interpreters and Translators (APTIJ). (s. d.). Best practice guide for police and court interpreting.

Tipton, Rebecca, & Furmanek, Olgierda. (2016). Dialogue interpreting. A guide to interpreting in public services and the community. Routledge.

UNHCR. (1993). Refugee protection and sexual violence No. 73 (XLIV) – 1993 (Executive Committee 44th session, United Nations General Assembly Document No. 12A (A/48/12/Add.1)). United Nations.

UNHCR. (2009). Self-study module 3: Interpreting in a refugee context. United Nations.

UNHCR. (2010). Improving asylum procedures: comparative analysis and recommendations for law and practice. United Nations.

UNHCR. (2017). Handbook for interpreters in asylum procedures. United Nations.

UNHCR. (2022). Handbook for Interpreters in Asylum Procedures. United Nations.

Valero Garcés, Carmen. (2010). The difficult task of gathering information on PSI&T. Babel, 56(3), 199-218.




DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4068



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.