La construcció de la neutralitat en els discursos sobre l’esperanto a principis del segle XX: les posicions de l’Associació Internacional d’Acadèmies Científiques i del moviment anarquista internacional

Mariana di Stefano

Resum


Des d’una perspectiva glotopolítica, el treball analitza la construcció de la característica “neutralitat” atribuïda a l’esperanto en dues comunitats discursives de principis del segle xx, com a part de les seves ideologies lingüístiques. A partir de la identificació de diversos tòpics, s’estudia, per una banda, el Compte rendu des traveaux du Comité, de 1907, redactat per L. Couturat i L. Leau com a informe per a la primera Associació Internacional de les Acadèmies Científiques, creada el 1900, per orientar la seva elecció de llengua de ciència. D’altra banda, s’analitzen discursos del Congrés Internacional Anarquista (Amsterdam, 1907), en el qual una moció proposa l’adopció d’aquesta llengua per al moviment, i articles sobre el tema del diari anarquista argentí La Protesta, en un moment posterior (1917), en què la ideologia llibertària esperantista ja s’havia consolidat. L’anàlisi revela argumentacions i finalitats molt diferents en ambdós grups, tot i que també revela punts en contacte, entre els quals el més significatiu és el desplaçament, en tots dos, cap al tòpic de l’universal, que col·loca la llengua en una atemporalitat fora de l’espai, que garanteix signes unívocs.

Paraules clau


neutralitat; tòpics argumentatius; glotopolítica; esperanto

Cites


Alcalde, Javier. (2021). Vides paral·leles: esperanto i anarquisme als Països Catalans. Kataluna Esperantisto, 370, 28-38.

Alcalde, Javier. (2022). Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907). Malcriàs d’Agràcia.

Angenot, Marc. (1982). La parole pamphlétaire. Contribution à la typologie des discours modernes. Payot.

Arnoux, Elvira, y Del Valle, José. (2010). Las representaciones ideológicas del lenguaje: discurso glotopolítico y panhispanismo. Spanish in Context, 7(1), 1-24.

Bajtín, Mijail. (1997). El problema de los géneros discursivos. En Estética de la creación verbal. Siglo XXI.

Barthes, Roland. (1990). La retórica antigua. En La aventura semiológica. Paidós.

Barthes, Roland. (2004). Lo neutro. Siglo XXI.

Bases, Palmiro. (1917, 7 de julio). Esperanto. La Protesta, 2.

Burney, Pierre. (1966). Les langues internationales. Presses Universitaires de France.

Couturat, Louis, y Leau, Léopold. (1907). Compte rendu des traveaux du Comité (15-24 octobre 1907). Imprimerie Paul Brodard.

Di Stefano, Mariana. (2013). El lector libertario. Eudeba.

Di Stefano, Mariana. (2015). Anarquismo de la Argentina. Una comunidad discursiva. Cabiria.

Di Stefano, Mariana. (2019). Las controversias públicas entre anarquistas y socialistas a principios del siglo XX: una práctica discursiva contrahegemónica. Heterotopías, 2(4).

Eco, Umberto. (1992). Prefazione. En Roberto Pellerey, Le lingue perfette nel secolo dell’ utopia. Laterza.

Eco, Umberto. (2005). La búsqueda de la lengua perfecta. Crítica, Biblioteca de Bolsillo.

Garvía, Roberto. (2016). Esperanto and its rivals. The struggle for an international language. University of Pennsylvania Press.

Garvía, Roberto. (2021). Lengua y utopía. El movimiento esperantista en España, 1890-1936. Editorial Universidad de Granada.

Guespin, Louis, y Marcellesi, Jean Baptiste. (1986). Pour la Glottopolitique. En La Glottopolitique, Langages, 83, 5-34. Larousse.

Heller, Monica, y Bonnie McElhinny. (2017). Language, capitalism, colonialism. Toward a critical history. University of Toronto Press.

Hobsbawm, Eric. (1991). La era de la revolución (1789-1848). Labor.

Hobsbawm, Eric. (2007). La era del imperio (1875-1914). Crítica.

Minnaja, Carlo. (2005). Un secolo di traduzioni letterarie dall’ italiano in esperanto (1890-1990).

Pellerey, Roberto. (1992). Le lingue perfette nel secolo dell’utopía. Laterza.

Plantin, Christian. (2021). Diccionario de la argumentación. Universidad Nacional de Moreno.

Traverso, Enzo. (2022). La historia como campo de batalla. Fondo de Cultura Económica.

Verdès, Jeannine. (1964). Les délégués français aux Congrès et Conférences de la A.I.T. Cahiers de l’I.S.E.A. “La Première Internationale”, 152, 83-176. Institut de Science Économique Appliquée.




DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4012



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.