Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
A la gent els (hi) o li(s) agrada? La llengua inicial i el clític datiu de tercera persona del plural en un corpus oral adolescent
Resum
En català central, el pronom clític datiu de tercera persona del plural es realitza com els, els hi, li o lis. Aquest fenomen de variació s’ha tractat sobretot en relació amb diverses combinacions pronominals, però no tant de manera aïllada i a partir de mostres d’ús. S’analitza longitudinalment l’ús d’aquestes formes i la seva relació amb la llengua inicial en mostres de 69 informants de Manlleu i Mataró obtingudes a 1r i 4t d’ESO per a l’avaluació de la competència oral en un context interactiu. S’observen diferències significatives en l’ús de les variants per catalanoparlants, castellanoparlants i bilingües inicials. Els resultats indiquen que hi hauria un canvi lingüístic en curs i que possiblement la dimensió sociolingüística associada a cada forma s’adquiriria en aquesta etapa. Les variants seguirien l’ordre següent, de més a menys marcades: lis, els, li, els hi. Els resultats encoratgen nous estudis sobre aquest i altres fenòmens de variació en català contemporani i que considerin variables independents relacionades amb la llengua inicial, com la llengua amb els progenitors o la d’identificació, per contribuir a la (socio)lingüística i a la fonamentació empírica d’anàlisis lingüístiques d’anònims.
Paraules clau
Cites
ACN. (2009, 18 de març). Els Mossos detenen cinc persones a Sabadell i els hi requisen 10 quilos de haixix. Cas Obert. Regió7.
Andrade, Belén, Guadix, Ignacio, Rial, Antonio, i Suárez, Fernando (coord. i dir.). (2021). Impacto de la tecnología en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades. UNICEF España.
Argenter, Joan Albert. (2020). Languages in contact. A sociocultural approach. Dins Joan Albert. Argenter i Jens Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics (p. 597-628).
De Gruyter. Argenter, Joan Albert, Pujolar, Joan, i Vilardell, Elisenda. (1998). L’ús dels pronoms febles en la llengua oral. Estudi quantitatiu en una mostra d’adolescents catalans. Dins Emili Boix, Núria Alturo, Maria-Rosa Lloret, Mercè Lorente i Lluís Payrató (ed.), El contacte i la variació lingüístics. Descripció i metodologia (p. 43-73). PPU.
Ausín, Adolfo, i Fernández-Rubiera, Francisco J. (2017). Laísmo and “le-for-les”: To agree or not to agree. Dins Silvia Perpiñán, David Heap, Itziri Moreno-Villamar i Adriana Soto-Corominas (ed.), Romance languages and linguistic theory II. Selected papers from the 44th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL), London, Ontario (p. 101-125). John Benjamins Publishing Company.
Badia i Margarit, Antoni M. (1969). La llengua dels barcelonins. Resultats d’una enquesta sociològicolingüística. Edicions 62.
Badia i Margarit, Antoni M. (1994). Gramàtica de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana.
Badia i Pujol, Jordi. (2022, 2 de setembre). Quan hem de dir “els hi” i quan no? VilaWeb.
Baldaquí Escandell, Josep M. (2002). La (in)seguretat lingüística dels jóvens valencians. Treballs de Sociolingüística Catalana, 16, 147-168.
Batllori, Montserrat, Iglésias, Narcís, i Martins, Ana Maria. (2004). L’ordre de clítics en català antic. II Simposi Internacional “Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius”.
Boeckx, Cedric i Martín, Txuss. (2013). El clític datiu és més que un clític. Pagès Editors.
Bonet i Alsina, Eulàlia. (1992). Sobre un dels usos de hi en lloc de li. Els Marges, 46, 101-110.
Bretxa i Riera, Vanessa. (2009). El salt a secundària: els preadolescents, consum cultural i llengua. Zeitschrift für Katalanistik. Revista d’Estudis Catalans, 22, 171-202.
Bretxa i Riera, Vanessa. (2014). El salt a secundària. Els canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.
Bretxa, Vanessa, Comajoan, Llorenç, i Sorolla, Natxo. (2009). De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja. Noves SL. Revista de sociolingüística, 1 (hivern), 1-15.
Busquet, Núria. (2010). El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.
Cabré Monné, Teresa. (2021). Pervivència de la norma fabriana en els clítics pronominals i el criteri de composicionalitat. Dins Miquel Àngel Pradilla Cardona (coord.), De llengua i societat: de la proposta fabriana a la reforma normativa de l’IEC (p. 109-118). IEC.
Cabré, Teresa, i Fábregas, Antonio. (2019). 3rd person clitic combinations across Catalan varieties: Consequences of the nature of the dative clitic. The Linguistic Review, 36(2), 151-190. https://doi.org/10.1515/tlr-2018-2010
Cabré, Teresa, i Fábregas, Antonio. (2020). Ways of being a dative across Romance varieties. Dins Anna Pineda i Jaume Mateu (ed.), Dative constructions in Romance and beyond (p. 395-411). Language Science Press.
Cabré, Teresa, i Fábregas, Antonio. (2021). Variació i norma en els clítics de datiu de 3a persona. Dins Oana-Dana Balaş i Xavier Montoliu Pauli (ed.), Actes del XVIIIè Col·loqui de l’AILLC (Bucarest, 2018) (p. 110-118). Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Institut d’Estudis Catalans i Universitat de Bucarest.
Calsamiglia, Helena, i Tuson, Empar. (1980). Ús i alternança de llengües en grups de joves d’un barri de Barcelona: Sant Andreu de Palomar. Treballs de Sociolingüística Catalana, 3, 11-82.
Colla Geganters Badalona. (2018, 22 de juliol). A l’Anastasi i la Maria els hi agrada ballar! Però encara més els hi agrada que els convidin a ballar. [Vídeo adjunt]. [Actualització de l’estat]. Facebook.
Colomina, Jordi. (2002). Paradigmes flectius de les altres classes nominals. Dins Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró, i Manuel Pérez Saldanya. (dir.), Gramàtica del català contemporani, 1 (p. 535-582). Empúries.
Cutillas, Laia, i Tolchinsky, Liliana. (2017). Use of adjectives in Catalan: A morphological characterization in different genres and modes of production through school-age development. First Language, 37(1), 58-82. https://doi.org/10.1177/0142723716673957
DeMello, George. (1992). Le for les in the spoken educated Spanish of eleven cities. Canadian Journal of Linguistics/Revue canadienne de linguistique, 37(4), 407-430.
Eckert, Penelope. (2004). Adolescent language. Dins Edward Finegan i John R. Rickford (ed.), Language in the USA. Themes for the Twenty-First Century (p. 361-374). Cambridge University Press.
[El consultori]. (2022, 29 d’agost). grup d’amigues + amistat. El consultori. Adolescents.cat.
Elsa. (2017, 5 de març). Si,han fet un bon merder. Ja ens va bé, que així es distreuen una mica de nosaltres. Jo, que per. [Comentari a la publicació Setmana del 27 al 5 de març. Tots som Homs]. UllsVermells.
Flors Mas, Avel·lí, i Vila i Moreno, F. Xavier. (2014). Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23, 173-200. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.75
Flors-Mas, Avel·lí, Sorolla, Natxo, Pradilla, Miquel Àngel, i Vila, F. Xavier. (2021). The recent evolution of first languages in Catalonia. Between minoritization and language maintenance. Language Problems and Language Planning, 45(1), 31-55. https://doi.org/10.1075/lplp.20028.flo
Garayzábal Heinze, Elena, Queralt Estevez, Sheila, i Reigosa Riveiros, Mercedes. (2019). Fundamentos de la lingüística forense. Síntesis.
Gelabert, Núria. [@gelabert_nuria]. (2022, 2 de gener). Sembla que els bombers per ells no existeixen mai han fet res pel cos de bombers, es una puta vergonya, [tuit]. Twitter.
Giménez García, Roser. (2022). Edat, sexe i llengua inicial en l’elaboració de perfils lingüístics forenses d’adolescents en català [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.
Grinstead, John. (2000). Case, inflection and subject licensing in child Catalan and Spanish. Journal of Child Language, 27(1), 119-155. https://doi.org/10.1017/S0305000999004043
Veterinari de Catalunya. (2017, 9 d’octubre). Castració en gats i gossos. Hospital Veterinari de Catalunya.
Illamola i Gómez, Cristina. (2015). Contacto de lenguas y la expresión de la posterioridad temporal en el español de Cataluña [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.
Institut d’Estadística de Catalunya. (2022, 4 de maig). Justícia juvenil. Menors i joves atesos. Per sexe, edats i nacionalitat. Dades. Institut d’Estadística de Catalunya.
Institut d’Estudis Catalans. (1999). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia. IEC.
Institut d’Estudis Catalans. (2016). Gramàtica de la llengua catalana. IEC.
Marrón, Nuria. (2022, 24 de desembre). El reggaeton i els “youtubers” asfixien l’ús del català entre els adolescents. Regió7.
Martín, Francisco Jesús. (2012). Deconstructing Catalan object clitics [tesi doctoral]. New York University.
Mas, Antoni, i Montoya, Brauli. (2004). La sociolingüística de la variació als Països Catalans: estat de la qüestió. Caplletra, 37, 243-266.
May, Alison, Sousa-Silva, Rui, i Coulthard, Malcolm (ed.). (2021). The Routledge handbook of forensic linguistics. Routledge.
Mier, Jeanne Zang. (1986). Estudi sociolingüístic de certs aspectes de la llengua catalana. Treballs de Sociolingüística Catalana, 6, 33-112.
Montoya i Abat, Brauli. (2002). L’estudi del canvi lingüístic segons la sociolingüística (aplicació a la morfologia del català balear). Dins Maria Antònia Cano Ivorra, Josep Martines Peres, Vicent Martines Peres i Joan Josep Ponsoda Sanmartín (coord.), Les claus del canvi lingüístic (p. 275-300). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Nassenstein, Nico, i Hollington, Andrea. (2015). Youth Language Practices in Africa and Beyond. De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9781614518525
Nini, Andrea. (2014). Authorship profiling in a forensic context [Tesi doctoral]. Aston University.
Optimot. (2020, 31 d’agost). Fitxa 63/10. Combinacions de dos pronoms: els hi. Optimot. Consultes lingüístiques.
Optimot. (2022, 22 de març). Fitxa 6817/4. lis o els? (pronom feble). Optimot. Consultes lingüístiques.
Perea, Maria Pilar. (2012). Les combinacions de clítics pronominals en els dialectes catalans. Estudis Romànics, 34, 99-143. https://doi.org/10.2436/20.2500.01.96
Pérez Cruz, Sílvia. (2017). Vestida de Nit [cançó]. Dins Vestida de Nit. Universal Music Spain.
Perkins, Ria, i Grant, Tim. (2018). Native language influence detection for forensic authorship analysis. Identifying L1 Persian bloggers. International Journal of Speech, Language and the Law, 25(1), 1-20. https://doi.org/10.1558/ijsll.30844
Perpiñán, Silvia. (2017). Catalan-Spanish bilingualism continuum: The expression of non-personal Catalan clitics in the adult grammar of early bilinguals. Linguistic Approaches to Bilingualism, 7(5), 477-513.
Pineda, Anna. (2018). Li-per-els[i] o la despronominalització del clític datiu en català. Un fenomen incipient. Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics, 23, 247-281. https://doi.org/10.7203/qf.23.13530
Pla Nualart, Albert. (2019). El datiu plural ‘els hi’ a la GIEC i a la GEIEC. Llegim. Ara.
Pradilla, Miquel Àngel. (2003). Les representacions del variacionisme en l’àmbit de la llengua catalana. Transferències i transaccions. Noves SL. Revista de Sociolingüística, 12(tardor).
Pradilla Cardona, Miquel Àngel. (2008). Sociolingüística de la variació i llengua catalana. IEC.
Pradilla Cardona, Miquel Àngel. (2011). L’univers calidoscòpic de la sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana. Treballs de Sociolingüística Catalana, 21, 125-140.
Pradilla Cardona, Miquel Àngel. (2020). Social and functional variation in Catalan. Dins Joan Albert Argenter i Jens Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics (p. 397-420). De Gruyter.
Pujolar, Joan. (2008). Els joves, les llengües i les identitats. Noves SL. Revista de sociolingüística, 1, 1-11.
Queralt, Sheila. (2022). Linguistic profiling. Dins Isabel Picornell, Ria Perkins i Malcolm Coulthard (ed.), Methodologies and challenges in forensic linguistic casework (p. 42-60). John Wiley & Sons Ltd.
Rigau, Gemma. (1982). Inanimate indirect object in Catalan. Linguistic Inquiry, 13(1), 146-150.
Romaní, Joan M. (2003). III. La llengua i els joves. La visió d’un sociolingüista. Dins Júlia Sánchez i Eva Florit (coord.), La llengua i els joves: el futur de la llengua catalana. VI Jornades de Normalització Lingüística i Ensenyament de CCOO (p. 67-74). Comissions Obreres de les Illes Balears.
Romero Galera, Sílvia. (2001). Una aproximació a l’estudi dels processos de canvi lingüístic en varietats geogràfiques no prestigioses: el cas de la Conca de Tremp. Noves SL: Revista de Sociolingüística, 4(hivern).
Rosa dels Vents [@Rosa_dels_Vents]. (2022, 11 de maig). Per què als nen@s els agrada tant tornar a les colònies d’estiu? Fan nous amics La fi de la rutina escolar [imatge adjunta] [tuit]. Twitter.
[Rubricatus 2.0]. (2014, 11 maig). Sabíeu que el plural de li no és *lis? Rubricatus 2.0. Blog d’assessorament lingüístic del CNL de L’Hospitalet.
Sense Ficció. (2022, 10 de juny). El futur de la llengua són els joves, però quin català parlen? CCMA. TV3.
Sofia. (2017, 5 de març). Es clar que no els agrada, doncs que s’aguantin, a mi em sembla prou bé i no gaire diferent de. [Comentari a la publicació Setmana del 27 al 5 de març. Tots som Homs]. UllsVermells.
Solé, Joan, Torrijos, Anna, i Serracant, Pau. (2013). Llengua i joves. Anàlisi de les variables lingüístiques de l’“Enquesta a la joventut de Catalunya 2012”. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, 53, 1-12.
Sorolla, Natxo, i Flors-Mas, Aveŀlí. (2020). L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 73, 50-68. https://doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3448
Soto-Corominas, Adriana. (2018). Acquisition of Catalan and Spanish morphosyntax in the Catalan-Spanish bilingual context [Tesi doctoral]. The University of Western Ontario.
Tarrés Larrègola, Mònica. (2021). L’adquisició de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics en català L2: un estudi en infants lusòfons i francòfons [Tesi doctoral]. Universitat Pompeu Fabra.
Tenorio Segarra, Xavier. (2013). Llengua inicial i llengua amb progenitors. Una mateixa realitat o dues variables diferents? Treballs de Sociolingüística Catalana, 23, 407-426.
Todolí, Júlia. (1999). Els pronoms clítics del valencià i el barceloní contrastats. Dins Rolf Kailuweit i Hans-Ingo Radatz (ed.), Katalanisch: Sprachwissenschaft und Sprachkultur. Akten des 14. Deutschen Katalanistentags im Rahmen von “Romania I”. Jena, 28.9.-2.10.1997 (p. 253-265). Vervuert.
Todolí, Júlia. (2002). Els pronoms. Dins Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya. (dir.), Gramàtica del català contemporani (vol. 2, p. 1337-1433). Empúries.
Trenchs-Parera, Mireia, Larrea Mendizabal, Imanol, i Newman, Michael. (2014). La normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle XXI? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 281-301.
Turell, Maria Teresa. (1995). L’alternança de llengües i el préstec en una comunitat inter-ètnica. Dins Maria Teresa Turell (ed.), La sociolingüística de la variació (p. 259-293). PPU.
Turell, Maria Teresa. (2003). El temps aparent i el temps real en estudis de variació i canvi lingüístic. Noves SL. Revista de sociolingüística, 3(tardor), 1-11.
Turell, Maria Teresa (ed.). (2005). Lingüística forense, lengua y derecho. Conceptos, métodos y aplicaciones. Documenta Universitaria.
Valls Alecha, Esteve. (2013). Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.
Valls Alecha, Esteve. (2019). Processos de canvi en les combinacions de clítics pronominals a la Franja. Dins Francesc Feliu i Olga Fullana (coord.). The intricacy of languages (p. 327-346). John Benjamins.
Vandekerckhove, Reinhild, i Nobels, Judith. (2010). Code eclecticism. Linguistic variation and code alternation in the chat language of Flemish teenagers. Journal of Sociolinguistics, 14(5), 657-677. https://doi.org/10.1111/j.1467-9841.2010.00458.x
Vila i Moreno, F. Xavier. (2011). La recerca sociolingüística educativa escolar als països de llengua catalana: elements per a un balanç. Treballs de Sociolingüística Catalana, 21, 205-219.
Vila, F. Xavier. (2013). De l’“etapa autonòmica” a la “sociolingüística del multilingüisme”: una dècada de recerca sociolingüística sobre les noves immigracions. Dins F. Xavier Vila i Eulàlia Salvat (ed.), Noves immigracions i llengües (p. 11-28). Agrupació d’Editors i Autors Universitaris.
Vila, F. Xavier. (2020). Language demography. Dins Joan Albert Argenter i Jens Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics (p. 629-648). De Gruyter.
Vila, F. Xavier, Comajoan-Colomé, Llorenç, Illamola, Cristina, i Sendra, Montserrat. (2021). Una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals a la fi de l’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 75, 85-106. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3592
Vila, F. Xavier, Ubalde, Josep, Bretxa, Vanessa, i Comajoan-Colomé, Llorenç. (2020). Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(9), 1158-1173. https://doi.org/10.1080/13670050.2018.1436517
Willingham, Daniel T. (2011). Per què als nens no els agrada anar a l’escola? Barcelona: Graó.
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3950
