Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
La primera docència del dret en llengua catalana i la temàtica jurídica de la revista dels Estudis Universitaris Catalans (1907-1918)
Resum
En aquest treball s’explica la primera docència del dret en llengua catalana. Es fa a partir del buidatge del contingut de la revista dels Estudis Universitaris Catalans. La docència del dret en català tingué un temari extens i adaptable als estudis ordinaris de la Universitat de Barcelona; fins i tot, en algun punt fou més innovador. A més, es feia servir de manera reiterada l’aprenentatge pel mètode del cas. També s’expliquen els continguts dels articles jurídics publicats a la revista i es conclou que va tenir una visió historicista marcada, molt influenciada per l’Escola Històrica del Dret i també pel catolicisme social.
Paraules clau
Cites
Balcells, Albert. (2011). Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985). Per una Universitat Catalana. Institut d’Estudis Catalans.
Balcells, Albert. (2017). Els congressos universitaris catalans. Dins Josep Ferrer, Bernat Padró Nieto i Violeta Quiroga (Eds.), I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana. Cap al IV Congrés Universitari Català (p. 31-44). Edicions de la Universitat de Barcelona.
Bengoechea, Soledad. (1998). El catolicisme social a Catalunya (finals del segle xix-1919). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 9, 129-148.
Camps i Arboix, Joaquim. (1961). Duran i Bas. Editorial Aedos.
De la Villa Gil, Luis Enrique. (2003). La formación histórica del derecho español del trabajo. Comares.
De Riquer, Borja. (1977). Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904). Edicions 62.
Duran i Bas, Manuel. (1883). Memoria acerca de las Instituciones del Derecho Civil de Cataluña. Diputació Provincial de Barcelona.
Duran Tort, Carola. (2002). La Reinaxensa, defensora del dret civil català. Revista de Llengua i Dret, 37, 191-212.
Egea Fernández, Joan. (2010). Estudi introductori. Dins Pedro Nolasco Vives i Cebriá, Traducción al castellano de los Usages y demás derechos de Cataluña que no están derogados o no son notoriamente inútiles [...] (vol. 1, p. 642). Parlament de Catalunya - Generalitat de Catalunya.
Espuny Tomàs, Maria Jesús. (2005). Los accidentes de trabajo: perspectiva histórica. IusLabor, 3, 1-5.
García González, Guillmero. (2015). Los inicios de la previsión social en España: responsabilidad patronal y seguro de accidentes en la Ley de Accidentes del trabajo de 1900. Lex Social. Revista jurídica de los Derechos Sociales, 5(2), 1-32.
Generalitat de Catalunya. (2022). Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema. Departament de Recerca i Universitats.
Givanel i Mas, Joan. (1931). Bibliografia Catalana. Premsa (vol. 1). Institució Patxot.
Grau Mateu, Josep. (2005). La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XVI, 261-271.
Kabatek, Johannes. (2013). ¿Es posible una lingüística histórica basada en un corpus representativo?. Iberoromania: Revista dedicada a las lenguas y literaturas iberorrománicas de Europa y América, 77, 8-28.
Lamarca, Albert. (1995). L’ administració de Justícia a Catalunya durant l’ocupació napoleònica (1808-1814). La traducció al català del Code. Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 15, 279-307.
Laporta, Jacinto. (1891, 30 de juny). Crónica General. La Ilustració Catalana, 1-16.
Magarzo i Vaquer, Àngel. (1983). Estudis i estudiants a la Universitat de Cervera, 1715-1842. Miscel·lània cerverina, 93-104.
Molet i Petit, Joan. (2003). Entre conservació i modernització: l’esventrament del centre urbà. Barcelona Quaderns d’Història, 8, 235-255.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (2001-2002). El Congrés de 1903. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 132-143.
Nasarre, Ester i Ortiz, Anna. (2002). La reforma interior de Barcelona, segles xix i xx. Barcelona, 28 i 29 de setembre de 2001. Documents d’anàlisi geogràfica, 41, 167-170.
Pérez Collados, José María. (2004). La tradición jurídica catalana (Valor de la interpretación y peso de la historia). Anuario de Historia del Derecho Español, 74, 139-184.
Peset i Reig, Mariano. (1975). Análisis y concordancias del proyecto de Código Civil de 1821. Anuario de Derecho Civil, 28(1), 29-100.
Petit, Carlos. (2020). Un Código civil perfecto y bien calculado. El proyecto de 1821 en la historia de la codificación. Dykinson.
Repáraz Padrós, María. (1997). La crítica contemporánea al Proyecto de Código Civil de 1851. Anuario de Derecho Civil, 50(3), 1015-1220.
Robert, Bartomeo. (1898). Relaciones de la patología mental con los tribunales de justicia. Universitat de Barcelona.
Trias i Giró, Joan de Déu. (1899). Conferencias de derecho civil catalán. Tipografía La Hormiga de Oro.
Ubasart, Gemma. (2021, 2 d’octubre). El català a la universitat. Ara.
Vallet de Goytisolo, Juan Berchsmans. (2006). Los tres conceptos clave de la ciencia expositiva y explicativa del derecho en el ‘sistema’ de Savigny. Anuario da Facultade de Dereito da Universidade da Coruña, 10, 1195-1207.
Ventosa i Calvell, Joan. (1962). Transcendència de l’obra d’Antoni M. Borrell i Soler. Dins VVAA, Miscel·lània Borrell i Soler: recull d’estudis oferts a la memòria d’Antoni M. Borrell i Soler per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (p. 467-472). Institut d’Estudis Catalans.
Wan, Marco. (2021). Thinking about descriptions. Dins Illan rua Wall, Freya Middelton, Sahar Shah i CLAW (Eds.), The critical legal pocketbook (p. 18-22). Counterpress.
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3854
