Ara és "a gust del consumidor": la llengua catalana en una escola internacional d'elit (CA-EN)

Andrea Sunyol

Resum


A Catalunya el nombre d'escoles internacionals no ha parat de créixer des del 2008. La internacionalitat pot fer-se de maneres molt diverses a cada centre, però sovint internacionalitzar-se implica intensificar la presència de l'anglès, i incloure currículums com els que ofereix la Organització del Batxillerat Internacional (OBI). És per això que, sovint, s'imaginen aquestes escoles com centres que "ho fan tot en anglès". Aquest article adopta una perspectiva etnogràfica crítica per matisar aquesta idea, partint de l'estudi de les pràctiques i discursos sobre el multilingüisme i la llengua catalana que circulen en la comunitat educativa de Forum International School, una escola fundada a finals dels anys 80 i que s'ha internacionalitzat recentment. Explora com es construeix la llengua catalana en aquests espais tan poc estudiats fins ara, quines ideologies lingüístiques informen el valor del català, i com els desitjos de capitalització en les diverses llengües reflecteixen processos polítics, econòmics i socials més amplis.

Paraules clau


llengua catalana; educació internacional; etnografia sociolingüística; ideologies lingüístiques

Cites


Ahmed, Sara (2010). Happy Futures. Dins Sara Ahmed, The Promise of Happiness (p. 160-198). Duke University Press.

Ball, Stephen J. (2010). Is there a global middle class? The beginnings of a cosmopolitan sociology of education: A review. Journal of Comparative Education, 69 (1), 137-161.

Bauman, Richard i Briggs, Charles (2003). Voices of modernity: Language ideologies and the politics of inequality. Cambridge University Press.

Beck, Ulrich (2000). What is globalization? Polity Press.

Block, David (2010). Researching language and identity. Dins Brian Paltridge i Aek Phakiti (ed.), Continuum companion to second language research methods (p. 337-349). Continuum.

Block, David (2018a). Political Economy and Sociolinguistics. Neoliberalism, Inequality and Social Class. Bloomsbury.

Boix, Emili (1993). Triar no és trair. Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Edicions 62.

Boix, Emili (1997). Ideologies lingüístiques de les generacions joves. Dins Toni Mollà (ed.), Política i planificació lingüístiques (p. 193-226). Bromera.

Bonal, Xavier (28 d’agost de 2019). Quan la classe mitjana pren l’escola pública. El País.

Bonal, Xavier i González, Sheila (2020). The impact of lockdown on the learning gap: family and school divisions in times of crisis. International Review of Education, 66, 635-655.

Bonal, Xavier i Verger, Antoni (2014). L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013). Fundació Jaume Bofill. (Col·lecció Informes Breus, núm. 45).

Bourdieu, Pierre (1986). The forms of capital. Dins Richardson, John G. (ed.), Handbook of theory and research for the sociology of education (p. 241-258). Greenwood Press.

Codó, Eva (2020). Non-localisable vs localisable English: New linguistic hierarchies in ‘democratising’ English in Spanish education. Dins Ruanni Tupas (ed.), Ideology. Bloomsbury.

Codó, Eva i Patiño-Santos Adriana (2018). CLIL, unequal working conditions and neoliberal subjectivities in a state secondary school. Language Policy, 17 (4), 479-499.

Codó, Eva i Sunyol, Andrea (2019). A plus for our students: the construction of Mandarin Chinese as an elite language in an International School in Barcelona. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 40 (5), 436-452.

Corretja Torrens, Mercè (2013). De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. Revista de Llengua i Dret, 59, 75-91.

Corretja i Torrens, Mercè (2016). L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió. Revista de Llengua i Dret, 65, 76-89.

Del Valle, José (2020). Educación y lengua vehicular. La RAE toma la palabra. Glotopolítica.

Deppe, Ulrike, Maxwell, Claire, Krüger, Heinz Hermann i Helsper, Werner (2018). Elite education and internationalisation: From the early years into higher education. An introduction. Dins Claire Maxwell, Ulrike Deppe, Heinz Hermann Krüger i Werner Helsper (ed.), Elite education and internationalisation: From the early years into higher education (p. 1-22). Palgrave Macmillan.

Flors-Mas, Avel·lí (2017). Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians (tesi doctoral), Universitat de Barcelona.

Gao, Shaung i Park, Joseph (2015). Space and language learning under the neoliberal economy. L2 Journal, 7 (3), 78-96.

Goffman, Erving (1974). Frame Analysis. Harvard University Press.

Harvey, David (2005). A brief history of neoliberalism. Oxford University Press.

Heller, Monica (2007). Bilingualism as ideology and practice. Dins Monica Heller (ed.), Bilingualism: A social approach (p. 1-22). Palgrave Macmillan.

Heller, Monica (2008). Doing ethnography. Dins Li Wei i Melissa Moyer (ed.), Research methods in bilingualism and multilingualism (p. 249-262). Blackwell.

Heller, Monica (2010). The commodification of language. Annual Review of Anthropology, 39 (1), 101-114.

Heller, Monica (2019). Neoliberalism as a régime of truth: Studies in hegemony. Dins Luisa Martín Rojo i Alfonso del Percio (ed.), Language and neoliberal governmentality. Routledge.

Heller, Monica i Duchêne, Alexandre (2012). Pride and profit: Changing discourses of language, capital and nation state. Dins Alexandre Duchêne i Monica Heller (ed.), Language in late capitalism: Pride and profit (p. 1-21). Routledge.

Heller, Monica, Pujolar, Joan i Duchêne, Alexandre (2014). Linguistic commodification in tourism. Journal of Sociolinguistics, 18, 539-566.

Lemke, Thomas (2020). Beyond life and death. Investigating cryopreservation practices in contemporary societies. Soziologie, 48 (4), 450-466.

Makoni, Sinfree i Pennycook, Alastair (2007). Disinventing and reconstituting languages. Dins Sinfree Makoni i Pennycook, Alastair (ed.), Disinventing and reconstituting languages (p. 1-41). Multilingual Matters.

Marginson, Simon i Rhoades, Gary (2002). Beyond national states, markets, and systems of higher education: A glonacal agency heuristic. Higher Education, 43, 281-309.

Martín Rojo, Luisa i Del Percio, Alfonso (ed.) (2019). Language, governmentality and neoliberalism. Routledge.

Martínez-Celorrio, Xavier (2016). Inversió predistributiva per augmentar l’equitat educativa. Dins L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2016 (p. 601-660). Fundació Jaume Bofill.

Maxwell, Claire (2015). Elites, privilege and excellence: the national and global redefinition of educational advantage. Routledge.

Maxwell, Claire (2018). Changing spaces. The reshaping of (elite) education through internationalisation. Dins Claire Maxwell, Ulrike Deppe, Heinz Hermann Krüger i Werner Helsper (ed.), Elite education and internationalisation: From the early years into higher education (p. 347-367). Palgrave Macmillan.

Mayans, Pere (17 de desembre de 2015). El català, llengua vehicular del sistema educatiu: límits i contradiccions d’aquesta afirmació. [Apunt de blog]. Blog de l’RLD.

Newman, Michael, Patiño-Santos, Adriana i Trenchs-Parera, Mireia (2013). Linguistic reception of Latin American students in Catalonia and their responses to the implementation of educational language policies. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16 (2), 195-209.

Nussbaum, Lucila (1992). Manifestacions del contacte de llengües en la interlocució. Treballs de Sociolingüística Catalana, 10, 99-123.

Ortega-Rivera, Enrique i Solana, Miguel (2015). Migracions a Catalunya: cinc dècades de canvis i continuïtats. Dins Andreu Domingo (ed.), Recerca i immigració VII. Migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana (p. 43-64). Generalitat de Catalunya.

Park, Joseph i Wee, Lionel (2012). Markets of English: Linguistic capital and language policy in a globalizing world. Routledge.

Pérez-Milans, Miguel (2013). Doing Critical Sociolinguistic Ethnography in Schools. Dins Miguel Pérez-Milans, Urban Schools and English Language Education in Late Modern China (p. 51-92). Routledge.

Piller, Ingrid i Cho, Jinhyun (2013). Neoliberalism as language policy. Language in Society, 42, 23-44.

Pons, Eva (2013). La llengua de l’ensenyament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. Dins Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears (p. 57-89). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Institut d’Estudis Autonòmics.

Pons, Eva (13 de març de 2014). La regulació lingüística de la LOMCE: i ara, la via legislativa. [Apunt de blog]. Blog de l’RLD.

Pradilla Cardona, Miquel Àngel (2017). El model lingüístic educatiu a Catalunya el segle XXI. De l’estabilitat a la resistència. Revista Valenciana de Filologia, 1 (2017), 223-239.

Pujolar, Joan (1995). Immigration in Catalonia: the politics of sociolinguistic research. Catalan Review, IX (2), 141-162.

Pujolar, Joan i Gonzàlez, Isaac (2013). Linguistic “mudes” and the de-ethnicization of language choice in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16 (2), 138-152.

Silverstein, Michael (2003). Indexical order and the dialectics of sociolinguistic life. Language and Communication, 23, 193-229.

Soler, Josep i Erdocia, Iker (2020). Language policy and the status of languages in contemporary Catalonia: a public debate. European Journal of Language Policy, 12 (2), 215-234.

Sunyol, Andrea (2019a). “Massa esforç pel que val”: el català en les tries educatives de la classe mitjana global. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29.

Sunyol, Andrea (2019b). Multilingualism, elitism and ideologies of globalism in international schools in Catalonia: An ethnographic study (tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona).

Sunyol, Andrea (2021). “A breathtaking English”: Negotiating what counts as distinctive linguistic capital at an elite international school near Barcelona. Dins John E. Petrovic i Betrettin Yazan (ed.), Interrogating the ‘Capitalization’ of Language: Ideology, Policy and Identity. Routledge.

Sunyol, Andrea i Codó, Eva (2019). Fabricating neoliberal subjects through the IB Diploma Programme. Dins Luisa Martín Rojo y Alfonso del Percio (ed.) Language, Governmentality and Neoliberalism. Multilingual Matters.

Unamuno, Virginia (2011). Entre iguales: notas sobre la socialización lingüística del alumnado inmigrado en Barcelona. Sociolinguistic Studies, 5 (2), 321-346.

Urciuoli, Bonnie i LaDousa, Chaise (2013). Language management/labor. Annual Review of Anthropology, 42 (1), 175-190.

Vila, F. Xavier (2005). Barcelona (Catalonia): Language, education and ideology in an integrationist society. Dins Els Witte, Luk Van Mensel, Michel Pierrard, Laurence Mettewie, Alex Housen i Roel De Groof (ed.), Language, attitudes, and education in multilingual cities (p. 53-86). Universa Press.

Vila, F. Xavier (2008). Language-in-education policies in the Catalan language area. AILA Review, 21, 31-48.

Vila, F. Xavier i Galindo, Mireia (2012). Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya. Dins F. Xavier Vila (ed.), Posar-hi la base: Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català (p. 31-45). Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans.

Vilalta, Josep M. (ed.) (2016). Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015. Publicacions de la Fundació Jaume Bofill.

Woolard, Kathryn A. (1989). Double Talk. Bilingualism and the Policy of Ethnicity in Catalonia. Stanford University Press.

Woolard, Kathryn A. (2016). Singular and plural: Ideologies of linguistic authority in 21st century Catalonia. Oxford University Press.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3591

Bookmark and Share


 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.