Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Diversitat, globalització i desigualtat: una mirada etnogràfica a dues respostes de política lingüística educativa a Catalunya
Resum
L'estudi situat i comparatiu de la implementació de dos programes d’educació lingüística a Catalunya durant els darrers 15 anys en dos instituts de secundària localitzats en àrees de classe treballadora ens ha permet presentar els principals reptes que la comunitat educativa en general, però principalment els docents -com a encarregats de l'execució d'aquestes polítiques-, han hagut de gestionar. Aquest article s’inspira en la teoria d'Erickson (1987) sobre la confiança (trust) i la legitimitat (legitimacy) en l’educació per donar compte de les complexitats de la implementació d’aquests programes en termes d’èxit o fracàs escolar. Tant les aules d'acollida del programa LIC, orientades a la inclusió de l'alumnat d'origen immigrat al sistema educatiu català, com el programa GEP, dissenyat per satisfer les aspiracions de famílies que veuen en l'anglès millors possibilitats d'accés social per als seus fills, demanen condicions emocionals i materials que comportin conseqüències. Els docents que participen en aquests programes han de construir una retòrica que convenci companys, alumnat i famílies que el que fan és per al benestar de tots, inclosos els mateixos centres que veuen com la seva imatge social guanya o es devalua segons la situació.
Paraules clau
Cites
Aja, Eliseo (1999). La regulación de la educación de los inmigrantes. Dins Eliseo Aja (coord.), La inmigración extranjera en España. Los retos educativos (p. 69–98). Barcelona: Fundació La Caixa.
Alegre, Miquel Àngel (2005). Educació i immigració: l’acollida als centres educatius. Barcelona: Mediterrània i Fundació Jaume Bofill. Col·lecció Polítiques, núm. 44.
Alegre, Miquel Àngel, Benito, Ricard, i González, Sheila. (2008). De l’aula d’acollida a l’aula ordinària: processos d’escolarització de l’alumnat estranger. Bellaterra: IGOP.
Blackledge, Adrian, i Creese, Angela. (2010). Multilingualism: A Critical Approach. Londres: Routledge.
Bonal, Xavier (2019). Quan la classe mitjana pren l’escola pública. El País (Ed. Catalunya).
Carrasco, Silvia. (2003). La escolarización de los hijos e hijas de inmigrantes y de minorías étnico-culturales. Revista de Educación, 330: 99-136.
Clua i Fainé, Montserrat. (2017). Language, national identity and school: The role of the Catalan-language immersion program in contemporary Catalan nationalism. Dins K. Kantasalmi & G. Holm (eds.), The State, Schooling and Identity: Diversifying Education in Europe (p. 41-59). Singapore: Palgrave Macmillan.
Codó, Eva. (2020). The dilemmas of experimental CLIL in Catalonia. Journal of Multilingual and Multicultural Development. https://doi.org/10.1080/01434632.2020.1725525
Codó, Eva, i Nussbaum, Luci. (2007). Plurilinguisme et promotion d’une langue minoritaire: tensions et contradictions. Langage et Société, 121-122, 275-288.
Codó, Eva, i McDaid, Jessica. (2019). English language assistants in the 21st century: Nation-state soft power in the experience economy. Language, Culture and Society, 1(2), 219-243.
Codó, Eva, i Patiño-Santos, Adriana. (2018). CLIL, unequal working conditions and neoliberal subjectivities in a state secondary school. Language Policy, 17(4), 479-499.
Consorci d’Educació de Barcelona (2013). L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2012-2013. Recull estadístic.
Erickson, Frederick (1987). Transformation and school success: The politics and culture of educational achievement. Anthropology & Education Quarterly, 18(4), 335-56.
Fernández Mcclintock, James W. (2006) La tropología y la figuración del pensamiento y de la acción social. Revista de Antropología Social, 15, 7-20.
Gal, Susan. (2012). Sociolinguistic regimes and the management of “diversity.” Dins Alexandre Duchêne i Monica Heller (eds.), Language in Late Capitalism: Pride and Profit (p. 22–42). Londres/Nova York:
Routledge.
Heller, Monica. (2001) Undoing the macro/micro dichotomy: Ideology and categorisation in a linguistic minority school. Dins Nikolas Coupland, Srikant Sarangi i Christopher Candlin (eds.), Sociolinguistics and Social Theory (p. 212-234). Londres: Longman.
Llevot, Núria. (2005). Del programa d’educació compensatòria al nou Pla per a la llengua i la cohesió social. Papers. Revista de Sociologia, 78, 197-214.
Martín Rojo, Luisa. (2016). El doble desafío de la enseñanza de la lengua de instrucción en los programas de acogida. Dins Aurelio Ríos Rojas i Guadalupe Ruiz Fajardo (eds.), Inmigración: nuevas lenguas,
nuevos hablantes, nuevas perspectivas (p. 59-96). Sevilla: Universidad Internacional de Andalucía.
Masats, Dolors. (2008). El discurs dels aprenents d’anglès com a llengua estrangera: una aproximació interactivista al procés de construcció de tasques comunicatives (tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials).
Navés, Teresa, i Victori, Mia. (2010). CLIL in Catalonia: An overview of research studies. Dins David Lasagabaster i Yolanda Ruiz de Zarobe (eds.), CLIL in Spain: Implementation, Results and Teacher
Training (p. 30-53). Newcastle: Cambridge Scholars.
Newman, Michael, Patiño-Santos, Adriana, i Trenchs-Parera, Mireia. (2013). Linguistic integration of Latin American immigrants in Catalonia and their responses to the implementation of educational language policies. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 195-209.
Nussbaum, Luci. (1990). “Bueno, doncs, on commence?” Plurilingüisme a classe de llengua estrangera. Temps d’Educació, 3(1), 79-99.
Nussbaum, Luci, i Unamuno, Virginia. (eds.) (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Park, Joseph Sung-Yul. (2016). Language as pure potential. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 37(5), 453-466.
Patiño-Santos, Adriana. (2018). “No-one told me it would all be in Catalan!” – Narratives and language ideologies in the Latin American community at school. International Journal of the Sociology of Language, 250, 59-86.
Pujolar, Joan. (2010). Immigration and language education in Catalonia: Between national and social agendas. Linguistics and Education, 21, 229-243.
Síndic de Greuges de Catalunya (2016). La segregació escolar a Catalunya (II): condicions d’escolarització.
Sunyol, Andrea. (2017). Educació multilingüe per a l’era global: el valor de les llengües en una escola internacional. Treballs de Sociolingüística Catalana, 27, 269–283.
Sunyol, Andrea. (2019). “Multilingualism, Elitism and Ideologies of Globalism in International Schools in Catalonia: An Ethnographic Study (tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Anglesa i de Germanística).
Trenchs-Parera, Mireia, i Patiño-Santos, Adriana. (2013). Language attitudes of Latin-American newcomers in three secondary school reception classes in Catalonia. Dins Joaquim Arnau (ed.), Reviving Catalan at School: Challenges and Instructional Approaches (p. 49-71). Bristol: Multilingual Matters - Institut d’Estudis Catalans.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3586
