Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
La implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat
Resum
Al cap de quaranta anys de normalització del llenguatge jurídic català (LJC), no disposem de dades sobre la implantació del model lingüístic del LJC en àmbits fora de l’Administració pública. Tenint en compte que el model es va codificar en el període 1980-2000, que es va concebre com un model per utilitzar en l’àmbit formal (públic o privat), i que ha sigut objecte de difusió en moltes actuacions, escau abordar la implantació d’aquest model en l’àmbit privat. L’objectiu d’aquest treball és, doncs, mesurar la implantació del model lingüístic del LJC en l’àmbit privat, i per fer-ho, constituïm un corpus textual dissenyat ad hoc on calculem i avaluem el grau d’implantació de vint-i-tres elements representatius del model lingüístic mitjançant fórmules emprades en estudis d’implantació de la normativa i un barem d’implantació dividit en quatre graus. Els resultats permeten valorar si hi ha hagut un trasllat efectiu entre la codificació i difusió del model i l’ús real d’aquest en l’àmbit privat; identificar els punts forts i febles del model lingüístic, i copsar si el procés de normalització realment es pot donar per tancat o si s’ha de revisar.
Paraules clau
Cites
Arnall Duch, Anna. (2019). El llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur (Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra).
Auger, Pierre. (1999). L’implantation des officialismes halieutiques au Québec : essai de terminométrie. Quebec: Office Québécois de la Langue Française.
Baker, Paul. (2006). Using corpora in discourse analysis. Londres: Continuum.
Bowker, Lynee, i Pearson, Jennifer. (2002). Working with specialized language: a practical guide to using corpora. Nova York: Routledge.
Cabré Castellví, Maria Teresa. (2010). La implantación de la terminología: conceptos, estrategias, recursos y estudios realizados sobre el francés de Quebec y el catalán. Dins Pedro Javier Alberdi Larizgoitia i Pello Salabru Etxeberria (ed.), Ugarteburu Terminologia Jardunaldiak “Euskararen garapena esparru akademikoetan” (p. 2-17). Euskal Herriko Unibertsitatea (Universidad del País Vasco), Euskara Institutua.
Domènech Bagaria, Ona. (2012). Traduir del castellà al català: més enllà de la intercomprensió. Barcelona: Editorial UOC.
Duarte i Montserrat, Carles. (1991). La llengua del manuscrit de 1272 del Llibre de les Costums de Tortosa. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 16, 7-56.
Duarte i Montserrat, Carles, i Alamany, Ramon (cur.). (1986). Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu. Actes del Cicle de conferències sobre tradició i modernitat en l’establiment del llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Duarte i Montserrat, Carles, Alsina, Àlex, i Sibina, Segimon. (2002). Manual de llenguatge administratiu (6a ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Informe de política lingüística 2017. (2018). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Labèrnia, Aina. (2015). La incidència de certs factors sociolingüístics en la implantació de setze variants sintàctiques en català (Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra).
McEnery, Tony. (2006). Corpus-based language studies: an advanced resource book. Nova York: Routledge.
McEnery, Tony, i Hardie, Andrew. (2012). Corpus linguistics: method, theory and practice. Nova York: Cambridge University Press.
Mestres, Josep Maria. (2016). La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 66, 239-260.
Montané March, M. Amor. (2012). Terminologia i implantació: anàlisi d’alguns factors que influencien l’ús dels termes normalitzats de la informàtica i les TIC en llengua catalana (Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra).
Nogué, Neus. (2008). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Pou i Pujolràs, Agustí. (2011). Terminologia jurídica catalana: algunes qüestions relatives a la consolidació de l’ús. Dins Lluc Potrony i Joan Maria Romaní (ed.), Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (p.85-103). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Societat Catalana de Terminologia.
Pou i Pujolràs, Agustí. (2012). La normalització terminològica en l’àmbit jurídic: un estat de la qüestió. Terminàlia, 5, 50-58.
Observatori Català de la Justícia. (2012). La llengua catalana a la justícia. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia.
Quirion, Jean (2003). La mesure de l’implantation terminologique : proposition d’un protocole. Étude terminométrique du domaine des transports au Québec. Quebec: Gouvernement du Québec, Office de la langue française.
Retalls de llengua. (2007). Consultat l’1 d’abril de 2019.
Triadú i Vila-Abadal, Joaquim, i Franquesa i Bonet, Ester. (coord.). (2010). Llibre d’estil jurídic. Cizur Menor: Garrigues, Aranzadi.
Vallès i Elizalde, Àgueda. (2007). Resolucions judicials i qualitat lingüística. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 48, 37-58.
Vila i Moreno, F. Xavier, Nogué Pich, Marina, i Vila i Moreno, Ignasi. (2007). Estudis d’implantació terminològica: una aproximació en l’àmbit dels esports. Barcelona: TERMCAT.
Xirinachs i Codina, Marta. (1985). Tradició i modernitat en l’establiment del llenguatge administratiu. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 5, 251-254.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3583
