Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes

Resum

En les darreres quatre dècades s’han implantat i desenvolupat en sis de les disset comunitats autònomes diversos règims de cooficialitat lingüística que han permès un ús generalitzat, i fins i tot preponderant, de les llengües pròpies d’aquests territoris per part de les administracions autonòmiques i locals, que ha estat compatible amb un respecte generalitzat del marc normatiu als drets lingüístics dels ciutadans. Això no obstant, els canvis experimentats en la jurisprudència del Tribunal Constitucional de la darrera dècada han engrandit l’asimetria ja existent entre els règims jurídics del castellà i els de la resta de les llengües oficials. Especialment a partir de la controvertida STC 31/2010, de 28 de juny, s’han difuminat alguns dels trets característics de l’oficialitat de les llengües pròpies, la qual cosa ha introduït incerteses en el seu règim jurídic i ha propiciat que la jurisprudència sigui menys permissiva respecte d’alguns dels usos institucionals d’aquestes llengües.