El treball aborda l’estudi del règim jurídic aplicable a les Illes Balears amb relació a la figura del patrimoni públic local de sòl, tradicionalment prevista en la legislació urbanística, en ocasió de l’entrada en vigor de la Llei territorial 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública, que introdueix en aquesta comunitat autònoma les normes reguladores pròpies en l’esmentada matèria.

Es posa de manifest de forma recurrent en l’estudi la necessitat d’integrar aquesta nova regulació amb els preceptes de la legislació bàsica estatal i supletòria, que poden mantenir igualment la seva vigència, per manca de desplaçament exprés per part de la normativa autonòmica balear.

S’estructura partint d’un breu esbós dels trets característics dels patrimonis de sòl: la seva existència obligatòria, que s’ha generalitzat a tots els municipis de les Illes Balears i als tres consells insulars; les vies de la seva constitució i formació, i el seu caràcter de patrimoni separat i amb afectació a unes finalitats específicament taxades.

Igualment s’aborda una aproximació a la problemàtica de la figura de les reserves de terreny amb destinació a la seva incorporació al patrimoni separat, i es destaquen les peculiaritats de la legislació balear i la seva regulació assistemàtica, com també la peculiaritat que la institució pugui igualment constituir-se en element coadjuvant a l’execució dels instruments d’ordenació territorial supramunicipals. Igualment es fa esment de la innovació que ha comportat la imposició del deure de disposar d’aquest patrimoni als consells insulars.

En darrer terme, s’efectua l’anàlisi de les normes de gestió dels béns integrants dels patrimonis de sòl, i es destaquen les peculiaritats introduïdes amb relació als sistemes que cal aplicar en les cessions i alienacions, així com una proposta d’articulació de la intervenció i la tutela autonòmica en els procediments que amb aquell efecte instrueixin els municipis, destacant la possible dualitat de control per part del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars.

En l’apartat de conclusions, s’assenyalen una sèrie de consideracions amb relació a l’operativitat pràctica de la nova regulació efectuada pel legislador balear, i es fan una sèrie de propostes de lege ferenda que haguessin possibilitat una aplicació immediata de l’obligació d’establiment dels patrimonis públics de sòl.