Drets individuals i col·lectius. Deures dels empleats públics en la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic

Ignacio Garcia Ninet

Resum


L’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) estableix els principis aplicables al conjunt de les relacions d’ocupació pública, per tal com la finalitat primordial de qualsevol reforma en aquesta matèria ha de ser la de millorar la qualitat dels serveis que el ciutadà rep de l’Administració. Cal advertir que en aquests temps, l’àmbit públic està rebent una sèrie d’envestides del camp privat, el qual tracta de cobrir amb ànim de lucre l’espai dels serveis públics, argumentant que l’empresa privada pot prestar el mateix servei i amb un cost menor per als ciutadans; però la realitat ens demostra que, a la llarga, la privatització desl serveis acaba sent de pitjor qualitat, ja que només es mou per l’afany de lucre.

Un servei públic exigeix claredat i precisió dels objectius, una organització adequada dels seus recursos materials i humans, una direcció adequada, una adequada selecció del personal d’entrada i de promoció i participació en els objectius públics.


Paraules clau


Drets individuals; drets col·lectius; avaluació de l’acompliment; llibertat sindical i promoció professional.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.