L’accés a la informació pública en la legislació espanyola de transparència: crònica d’un canvi de paradigma

Resum

En aquest treball s’exposen l’evolució històrica i els trets bàsics de la regulació espanyola del dret d’accés a la informació pública vigent, així com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicació pràctica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de funcionament per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’autoritat independent que vetlla pel compliment del dret d’accés a Catalunya. Es podrà constatar com s’ha produït, a Espanya, en els últims anys, un autèntic canvi de paradigma en aquesta matèria, i s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicació pràctica a un dret d’accés vigorós, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tant o més ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja. Es comprovarà també com l’actual força expansiva del dret general d’accés està repercutint en institucions sorgides molt abans, i d’una naturalesa suposadament diferent, com el tradicional dret d’accés dels interessats a l’expedient. I com la seva actual configuració legal comporta, paradoxalment, que tingui un abast més ampli del que li correspondria si se li reconegués la naturalesa de dret fonamental, en els termes establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans.