Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea

Guillermo Escobar Roca

Resum


Des dels anys setanta, i especialment des del Tractat de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (i, darrere, la dogmàtica jurídica) havia estat construint un esbós, parcial i fragmentari, de teoria comunitària dels drets fonamentals. El Tractat de Lisboa atorga valor jurídic (al mateix nivell que els tractats constitutius) al catàleg contingut en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (en la seva versió del 2007) i obliga, per tant, a completar aquell esbós amb les aportacions d'aquest text, que a partir d'ara assoleix una importància capital per a l'intèrpret. El treball posa de manifest que els anomenats drets fonamentals comunitaris no són drets fonamentals en el sentit que la dogmàtica constitucional ha atorgat a aquest terme, especialment, perquè no tenen una validesa incondicionada per als estats. Tanmateix, la major part dels elements d’aquesta dogmàtica són aplicables als drets fonamentals comunitaris i, del seu estudi, se’n poden extreure moltes innovacions i ensenyaments per tal de desenvolupar el dret comunitari i, indirectament, el mateix dret constitucional dels estats. Entre els trets destacables d'aquesta nova teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea es pot citar, per exemple, l'obertura internacional del catàleg dels drets, la consideració dels drets socials de prestació com a drets autèntics, l'ampliació del cercle de titulars, el pes atorgat a la interpretació comparada o la consolidació de la regla de l'estàndard màxim, tot això en línia amb les concepcions més recents i avançades de la dogmàtica comparada dels drets fonamentals.


Paraules clau


Drets fonamentals; drets humans; dret constitucional comparat; dret comunitari; Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees; constitucions nacionals; Conveni Europeu de Drets Humans.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació